05/12/2014 Oques Grasses: EnciSATs amb Oques Grasses

0
68
Publicat a Revista Benna: 23/12/2014
Crònica 13
Divendres, el barri de Sant Andreu es trobava en festes i al SATeatre es convertia en un envelat molt especial de la mà d’Oques Grasses, on presentaven el seu últim treball Digue-n’hi com vulguis (Chesapik) i feien un repàs a l’anterior  Un dia no sé com.
El teatre quasi ple, tot i ser les festes de Sant Andreu. Entre el públic podíem veure famílies amb nens i, per suposat, trobàvem a alguns integrats d’  Els Amics de les Arts, creadors del cicle, en Dani Alegret i en Eduard Costa, així com en Màrius Serra, escriptor i lingüista que col·labora en el programa Els Matins de Catalunya Ràdio.
De cop, un banjo, crits, aplaudiment dels assistents i la música de Sonunucell (Digue-n’hi com vulguis) començava a sonar. El teatre es convertia en una festa on tots picaven de mans. Sense pausa arrencava Fill de Maria (Digue -n’hi com vulguis) i tot seguit el La, La, La contagiós de Fàcil (Un dia no sé com).
Ara era el moment del Ritme Salvador (Un dia no sé com) i en acabar ens explicaven una petita trifulca amb el fum per, tot seguit, presentar a la banda amb els seus particulars noms: “Julio Iglesias” a la guitarra elèctrica, Chuk Norris al teclat, unes Spice Girls molt “femenines” als vents, i Ricky Martin a la bateria. Cada un donant un petit mos a una de les “seves” cançons.
La festa no parava i sentíem Cul (Un dia no sé com). A hores d’ara els assistents ja no paraven de cantar i decidien canviar les seves localitats per la zona dels passadissos i del darrere per tal de poder ballar. Per animar una mica més encara, la guitarra sonava tocada a 4 mans. Amb Continuem Vius (Digue-n’hi com vulguis), el públic saltava i ballava i en Coet (Digue -n’hi com vulguis) veiem les esbojarrades carreres del guitarrarista i del cantant.
En Petxina Lliure (Digue -n’hi com vulguis) aprofitaven per tornar a bromejar, mentre afinaven la guitarra i seguidament La Granja (Un dia no sé com), on escoltàvem la tornada “amb 4 gallines i 4 patates la vida se pasa deprisa” en anglès, català i castellà, per continuar amb Finals Blaus (Digue-n’hi com vulguis).
L’harmònica sonava a Llum Fluorescent (Digue -n’hi com vulguis) i ja ens avisaven per fer un Bis planejat doncs, suposadament les Oques marxarien per tornar amb els crits però, quan els llums van tornar a la sala, trobàvem a les Oques estirades a terra, per no trigar tant a tornar.
Era el moment de Sexy(Digue -n’hi com vulguis), Twist And Shout (The Beatles) i I Want To Break Free (Queen), que es barrejava amb el Fire, Fire, Fire de Cavall Estable (Un dia no sé com) seguit de més carreres del cantant.
Amb un intent per cantar Boig per tu, amb tots els assistents en peu i cantant, enfilaven les 2 cançons finals Senzilla (Un dia no sé com) i Passos importants (Un dia no sé com) que interpretaven traient-se les samarretes, al igual que feia part del públic.

En acabar, mentre gaudíem d’una cervesa i utilitzàvem el tiquet, comprat abans del concert, per degustar una hamburguesa econòmica i molt saborosa, les Oques sortien a parlar i fer-se fotos i aprofitaven per avisar que el dia 23 tancaven gira amb un concert especial.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here