18/12/2014 Mazoni: Música electrònica i potència amb Mazoni

0
65

Publicat a TotMusiCat: 26/12/2014
Crònica 16

Sala Apolo, dijous, demà hi ha classe i feina, només alguns privilegiats ja gaudeixen de les vacances de Nadal, però la Sala està plena. Tothom vol veure l’últim concert de Mazoni presentant el seu treball Sacrifiqueu la princesa. En arribar , ens espera un vídeo amb un bust vermell que gira sobre si mateix. Els instruments està preparats esperant al grup. Com sempre, crida l’atenció el teclat blanc amb llums blaves… 21:15, el concert comença… això promet.
Obrint concert, les 3 primeres cançons del seu últim treball Sacrifiqueu la princesa: “Som la carretera“, “Bosc Cremat“  i “Un petó per cada cicatriu“. En acabar, els crits i aplaudiments dels assistents, donen pas, quasi sense pauses, a “Totsants“, del treball Fins que la mort ens separi. A continuació, amb una acústica perfecte, “Membre fantasma”, “El Crit II (metafísica)“ i “Biologia“, del treball Sacrifiqueu la princesa i tot seguit “Caputxeta“, del treball 13.31

El moment més especial del concert arriba quan, demanant una mica d’espai, en Jaume Pla acompanyat pels altres membres del grup, baixen de l’escenari i es situen al centre d’una improvitzada rotllana per cantar, sense més acompanyament que 2 guitarres i una pandereta, “Purgatori“, de Magranes molt. En acabar, tothom en peus aplaudint mentre comencen a sonar els primers acords de “M’agrades molt“, del treball del mateix títol,  i tothom torna a asseure’s per escoltar-los.
L’electrònica i l’energia, no baixa de nivell. És el moment d’“Elvis“, de Sacrifiqueu la princesa, i “Gised“, d’Esgarrapada. Tot seguit, “A.I.L.O.D.I.U.“, de Sacrifiqueu la princesa i “23 Abril“, del treball Sacrifiqueu la princesa, on veiem saltar i cantar als assistents. L’electrònica més sincera sonava amb “Cromosoma Kamikaze“, de Fins que la mort ens separi.
En arribar “Eufòria“, de 13.31 i a continuació “La Promesa“ Sacrifiqueu la princesa que  els assistents decidien allargar la cançó a capel·la i Mazoni ho convertia, quasi en un joc, afegint petits mossos de cançons, com “El ritmo de la noche, mentre el públic no para de cantar.

El final de concert triat era “Per primer cop“, de Fins que la mort ens separi, cantat per Jaume Pla amb l’ajuda dels assistents, “No tinc temps“, d’Esgarrapada, amb tot el grup i  “Ei que surt el sol“ de 13.31, que tancava definitivament el concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here