07/12/2014 Miquel Abras: Una veu que trenca aire i cor amb el seu art

0
44
Publicat a TotMusiCat: 11/12/2014
Crònica 14
Diumenge, Manresa s’emplenava de la música en un concert íntim i especial, que Per amor a l’art, portava Miquel Abras. L’èxit estava assegurat, no sols pel format i perquè es feia un petit repàs per la seva discografia, sinó també perquè es va haver que penjar el rètol d’ Entrades Exhaurides.  
El concert obria amb  les cançons del nou disc Per amor a l’art. Com inici “La cançó que va canviar el món”, seguida d’ “Amagats“, on els assistents ja acompanyaven al cantant i “Vivim el present“ i  per continuar amb “Gira-sols mirant la lluna“ del seu anterior treball Equilibris impossibles.
Després d’un petit agraïment, per l’exhauriment de les localitats, arrencava “L’últim adéu“ del seu disc Temps de Zel, una cançó dedicada com ell mateix explicava a les persones que estimem tant i que ja no hi son, i a continuació “Amb tu sóc jo“ del disc M’agrada sentir el que tu sents.

A continuació, novament escoltàvem el seu nou treball Per amor a l’art , amb la cançó que li posa nom i on el veiem ballar, no sols a ell, si no a tots els músics. Tot seguit, en Miquel ens explicava que la següent cançó la va compondre després que li diguessin que ell era així i començava a sonar  “Visceral“, seguida de “Em mires, et miro i rius“.
Ara, era el moment de tornant als anteriors treballs i començava a sonar “M’agrada sentir el que tu sents“, “Crida“  i amb un tímid avis que això s’acabava i les primeres protestes del públic, sentíem “Contradiccions“ del disc M’agrada sentir el que tu sents i seguidament, mentre es posaven unes ulleres amb llumetes, segons ens deia comprades als xinosi que havien de resistir fins al tancament de la gira, sonava  “Temps de Zel“  del disc d’igual nom Temps de Zel.
L’avís del final passava a un segon pla en quan va començar a sonar “Injustícia“, “Dies de glòria“, “Ets part de l’aire“ i “Podria ser pitjor“, totes incloses en  Per amor a l’art  i, quasi sense pausa, “Ocells de nit“ del seu treball Equilibris Impossibles.

Amb “La Vida“, inclosa a Per amor a l’art, aprofitava per fer una foto amb el públic i intentava donar per acabat el concert tot i que les peticions del públic el feien tornar a fer un bis. El concert donava fi amb “Tot em recorda a tu“ i “El millor premi ets tu“, amb tot el públic aplaudint i cantant, en mig d’un duel – joc de guitarres, amb tot el públic em peus donant per finalitzat un gran concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here