22/01/2015 Go22os: 2 hores d’assaig al Kursaal

0
65
Publicat a TotMusiCat: 28/01/2015
Crònica 26

Dijous. Demà no és festa però podria semblar-ho veient la vida que hi ha entorn del Kursaal, i no és per menys. Gossos inicia les seva gira a casa, amb la qual celebren els seus 22 anys als escenaris davant de 222 persones (aproximadament, doncs la sala petita té una capacitat de 200 persones). Tot i que avui comencen a les 20h i no a les 22h, som dijous 22 i sabem que Gossos faran un repàs a la seva carrera.

Només entrar ja podem confirmar que serà un concert molt especial. Un escenari central quadrat, a menys d’un metre de les primeres files que l’envolten. Els instruments dels músics i les cadires dels músics, que es trobaven a les quatre cantonades, unes catifes a terra, unes llamperes amb pantalles, uns llums groguenques donant calidesa i els bafles son tot l’atrezzo que Gossos necessita.

Arriben els músics i Nacho comença a recitar, com si d’una poesia es tractes, la lletra de “La casa“ (El jardí del temps) seguida de “Com ha de ser“ (8). En acabar, ens donaven la benvinguda al seu local d’assaig improvisat i tot seguit “Lliure com l’aire“ (8) i “Deixa’t portar“ (Oxigen), només acompanyats per la bateria i amb tothom aplaudint i acompanyant-los.
Uns minuts per explicar-nos que podíem fer el que volguéssim, fins i tot cantar al 5è micro que es trobava col·locat dalt l’escenari  i seguidament  sonava “En pau“ (Batecs), “El mar“ (Cares), “El sol es pon“ (Cares) i “Batecs (Batecs).  Veien la gent, els somriures, els moviments de cap acompanyant-los es fa evident que tothom està gaudint del concert.
Quasi sense pauses escoltàvem  “Tornarem a casa“ (Batecs), mentre una càmera de TV3 anava filmant el que després seria un resum de l’espectable.  Seguidament era el moment d’ “Històries“ (Oxigen), “Buscant espais“ (Dia 1) i “Un món de flors i violes“ (Oxigen) on, entre bromes, afegien un mos de “Si yo tubiera una escoba” (de Los Sirex) i “Ob-la-di ob-la-da” (de Los Beatles).
Tot seguit ens canten “No tinguis por“ (Metamorfosi) i, en acabar, en Santi marxa, mentre ens expliquen que, com és el més nou, sempre és el blanc de les bromes. Mentre en Santi no hi és, ens canten  “Pensa en el dies“ (Directament) i en tornar, marxen els altres. Mentre no hi són,  en Santi aprofita per ensenyar-nos uns ritmes de percussió corporal que serviran per venjar-se amb la nostra ajuda. Quan tots estan novament a l’escenari i intenten cantar  “L’illa“ (Oxigen), tot el públic ajuda a en Santi i sorprèn la resta.

En la recta final, podem escoltar “Oxigen“ (Oxigen) i els bisos arriben amb “Condemnats“ (Directament), el corejat “Corren“ (Oxigen) i  “A cada pas“ (8), amb la que intenten posar punt  i final, cançó amb la qual marxen.  Després de fer-se de pregar, tornen per finalitzar, definitivament, amb “La nit s’acaba“ (Oxigen) i posar final a més de 2 hores de concert, que han passat com si res.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here