23/01/2015 Els Amics de les Arts; tornen a Manresa

0
87
Publicat a Revista Benna: 08/02/2015
Crònica 27

És divendres, la jornada laboral ja està més que finalitzada i el fred manresà cala fort. Encara no són les 23 hores i la Sala Stroika, ja presenta una bona afluència de públic per assistir al concert dels Amics de les Arts que faran repàs al seu últim treball Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi).

Només aparèixer a escena, ja fan gala del seu caliu i en Eduard Costa, demana l’ajuda dels assistents i, amb un sols gest, la sala els acompanya en “Museu d’història natural” i tot seguit en “Corredor de fons”, ambdues del seu darrer disc. Seguidament, després de 2 anys sense cantar-la, com ells mateixos expliquen, sona “Armengol”, del seu treball Bed and Breakfast (Discmedi/Blau), donant pas als habituals agraïments a la gent que ha vingut a veure’ls.

Arriba el moment de “Miracles”, d’ Espècies per catalogar (Discmedi), i “Noble art”, de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure(Discmedi), amb el públic sense parar d’acompanyar-los. Continuen les interaccions amb el públic, explicant-nos un ranking d’excuses de les ex novies per deixar-los i, entre riatlles, arribàvem a “Mite de Prometeu”, de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi).
Seguidament “Monsieur Cousteau”, d’ Espècies per catalogar(Discmedi) i tot seguit “L’Hivern (que la van abduir)” i “Apunto Shakespeare”, ambdues de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi). Entre bromes i comentaris pel sopar, ara era el moment de “Ja no ens passa” i “A mercè d’un so”, ambdues  de  Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure(Discmedi) i tot seguit “Les meves ex i tu”, de Bed and Breakfast (Discmedi/Blau), finalitzada amb una gran ovació.
A continuació “Jean-Luc” i4-3-3 Bed and Breakfast (Discmedi/Blau), aquesta última amb algunes petites modificacions i amb en Joan Enric Barceló, tirat per terra. Les bromes, va arribar a fer blanc en una cronista oferint, en un moment gens habitual, la possibilitat als assistents de fer una foto perfecta, per donar pas a “Preferiria no fer-ho”, de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi).
La següent cançó va ser “La merda se’ns menja”, de Bed and Breakfast (Discmedi/Blau), que el grup va fer en acústic, oferint un màgic moment, asseguts al filo de l’escenari, seguida de “Per mars i muntanyes”, de Bed and Breakfast (Discmedi/Blau) i que van intentar convertir en les últimes cançons.

Els bisos van arribar amb “El matrimoni Arnolfini”, d’ Espècies per catalogar (Discmedi), “El tren transsiberià”, de Bed and Breakfast (Discmedi/Blau), que van convertir en “arribar a Manresa ben constipat”, i finalment “Lousiana o els camps de cotó”, d’ Espècies per catalogar (Discmedi), que va posar punt final al concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here