07/02/2015 Mishima: L’ànsia arriba a Vilafranca

0
64
Crònica 34

El Teatre Casal de Vilafranca comença a bullir per assistir al primer concert que el grup fa aquí, i tot que el Teatre no està ple, presenta una bona entrada.

El concert s’inicia amb “La Brisa”, de L’ànsia que cura, “La vella ferida”,  de L’amor feliç, on demanen l’acompanyament del públic i “Com abans”,  d’ Ordre i Aventura, després de la que fan la primera pausa per explicar-nos que és el primer cop que estan en aquest teatre i per presentar a en Paco Fernándes, el trompetista que acostuma a acompanyar-los.

Tot seguit era el torn de “Dolor”,  de The Fall of Public Man, un acançó que feia molt de temps que no tocaven i que han recuperat per aquesta ocasió, “La teva buidor”,  de L’ànsia que cura, amb els arranjaments  per la trompeta d’en Paco Fernàndez, “Mentre floreixen les flors”,  de L’ànsia que cura els assistents comencen a acompanyar la cançó només reconèixer els primers acords i en “Despertes l’inútil ”, de Set tota la vida, que s’inicia amb un sol de guitarra d’en David Carabén i al que poc a poc es van afegint la resta del grup.

La potència del grups està present en totes les cançons, indiferentment del que siguin ràpides o més tranquil·les, i es succeeixen sense descans i així podem escoltar ”Guspira, estel o carícia”, de Ordre i Aventura, ”Els vespres verds ”, de L’Amor feliç, ”La forma d’un sentit”,  de Set tota la vida, ”Aquí hi va un do” de L’ànsia que cura, on interpreten en David Carabén, assegut a la tarima de la bateria i en Marc Llobet al teclat.
Tot seguit és el torn de ”No et fas el llit”, de L’amor feliç, “Els vells hippies”, de L’ànsia que cura, amb l’especial ambient creat al afegir-se els arranjaments de violí, ”El Corredor”, de L’ànsia que cura, on aprofiten per agrair l’assistència i on marxa el violí per tornar la trompeta i continuar amb ”Eterna com Roma”, de The Fall of Public Man, ”Ossos dins d’una caixa”, de L’amor feliç, ”L’olor de la nit”, d’ Ordre i Aventura, o ”Miquel a l’accés 14”, de Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.
A continuació escoltem ”Qui n’ha begut”, de Set tota la vida, que comença amb la guitarra i on van afegint-se la resta, ”L’última ressaca”, de L’amor feliç, on el baix, en Xavi Caparrós ens explica que en el bolo de Granollers la gent estava en peu ballant, però pel moment ningú s’anima a aixecar-se i així, asseguts escoltem ”La tarda esclata”, de Set tota la vida, on el públic per fi s’aixeca per ballar i que ja no seurà fins al final, ”Un tros de fang”, de Set tota la vida, ”Llepar-te” de, L’ànsia que cura i ”Mai més”, de L’ànsia que cura, que és la cançó que han triat per tancar el concert.
Els assistents reclamen sonorament el retorn del grup i com primers bisos escoltem ”Tornaràs a tremolar”, de Ordre i Aventura, ”Em deuria enamorar”, de Set tota la vida, ”Ull salvatge”, de L’amor feliç, ”Els crits”, de L’amor feliç i ”Tot torna a començar”, d’ Ordre i Aventura, amb la que el grup torna a marxar però els assistents no tenen intenció de deixar-los i el tornen a fer sortir.

Els últims bissos  triats són ”L’element del paisatge” de L’ànsia que cura, que sona novament amb la violinista, i ”El camí més llarg” de L’amor feliç, que definitivament posa punt final a un gran concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here