26/02/2015 Feliu Ventura: Les seues Músiques Sensibles

0
116
Publicat a Revista Benna: 05/03/2015
Crònica 42
És dijous, dia feiner i demà també, però això no és cap problema perquè abans de les 21:00, hora prevista pel concert, el Cafè del Mar de Mataró ja estigui ple de gent que ha vingut al Cicle de Músiques Sensibles i que vol escoltar a aquest cantautor de Xàtiva.
En Feliu Ventura arriba a l’escenari acompanyat per l’Abel García. Com tot acompanyament la guitarra d’en Feliu i la viola de roda de l’Abel. Prenen els seus llocs, els instruments i sense paraula comencen a tocar “A desalambrar”, del disc Referents (Autoeditat), seguida de  “No sé què sent”, del disc Vers l’infinit(Propaganda pel Fet!), una cançó que ens parla dels temps de Garzón i de la gent que pateix tortures i a continuació “Si ens queda la cançó”, del disc Vers l’infinit (Propaganda pel Fet!), una cançó que inspirada en part de la història d’un viatge que en Feliu va fer a Menorca per visitar al seu germà.
A aquestes hores de la nit, en Feliu fa una picada d’ullet a la gent que pren alguna cosa per sopar al local, mentre ell canta, i ens recita “Res no m’agrada tant”, un poema d’en Vicent Andrés Estellés, que parla del menjar i tot seguit “El que diuen els arbres”, del disc Vers l’infinit (Propaganda pel Fet!), una cançó inspirada en el seu avi llaurador i facilitat que tenia per saber el que necessitaven els arbres, seguida de “Quaranta anys”, un altre poema d’en Vicent Andrés Estellés i que, com el mateix Feliu ens explica, parla d’algú que va manar durant molts anys.

L’Abel, marxa de l’escenari, i en Feliu en solitari ens canta Soledat (Referents), un dels poemes que va musicar i que al principi no s’atrevia a cantar, seguida de “Va com va” de l’Ovidi Montllor.
L’Abel torna a l’escenari i junts ens toquen “Present “, del disc Música i lletra (Propaganda pel Fet!), on en Feliu demana la nostra ajuda per cantar la tornada, seguida de “Lloc 2”, del disc Vers l’infinit (Propaganda pel Fet!), on aprofita per reivindicar Xàtiva, la seva terra, com a millor part del món i en la que l’Abel l’acompanya del laouto, un instrument de corda de la família del llaüt i, després d’avisar-nos que arriba el final, sona “Torn de preguntes“, del disc Música i lletra (Propaganda pel Fet!), una cançó que parla de les relacions de parella.
En Feliu i l’Abel s’acomiaden i marxen, mentre reben una sonora ovació dels assistents i sota les peticions dels assistents tornen per fer els habituals bisos amb “Finalment”, del disc Vers l’infinit (Propaganda pel Fet!), on el cantautor ens parla de la importància de la unitat i de fer les coses junts i amb “Adéu”, del disc Vers l’infinit (Propaganda pel Fet!), la cançó que va escriure perquè no sabia com acomiadar-se, posa punt final a un concert ple de lletres amb dobles sentits i que parlen de lluites i denúncies.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here