28/02/2015 Guillem Roma: La descoberta de l’Auditori

0
54
Publicat a Revista Benna: 17/03/2015
Crònica 43

El pla d’aquest dissabte no pot ser millor: Toca fer crònica, com molts dies, però avui d’un dels músics més carismàtic dintre i fora de l’escenari que tenim el gust de conèixer, i que a més a més autogestiona el seu projecte, així que el plaer és doble. En Guillem, segueix presentant el seu darrer treball “Nòmades” (Autoproducció), aquesta vegada a la Sala Tete Montoliu de l’Auditori i per segona vegada amb la formació, que va canviant la seva configuració segons el concert que tenen, sencera.

Els llums es tanquen i comencen els primers acords de “Deep in side”, mentre els focus fúcsies i blaus, que semblen ballar al ritme de la música i il·luminen als músics. Seguidament escoltem “Cançó per a dormir un estruç” on comença a aparèixer la trompeta humana d’en Guillem, tan característica i tan apreciada pel públic. A continuació “El salt”, una cançó que parla de l’amor i on els focus, fent una picada d’ullet, es tornen roses.

Avui està l’Alessio Arena, una amistat sortida de twitter, que ha fet que en Guillem sigui artista convidat a un concent d’en Alessio i que ara estigui ell com artista convidat. Junts canten “Volver a los 17”, una cançó de Violeta Parra, amb el sols acompanyament de ses dues guitarres, i seguidament “Combinacions”, la cançó que més li agrada a l’Alessio, aquesta vegada amb 3 instruments, doncs també hi escoltem la trompeta virtual d’en Guillem.

Després d’aprofitar per encendre el logo de la Càmping Band, toca el torn d’escoltar “El teu llit” on demana la participació del públic i ens explica amb els llums oberts, que em de fer,  seguida de “Dejadnos ir”, una ranxera que ja porta la marca personal “made in Manlleu” i que dóna pas a “Hotel Desire”, la cançó que va néixer de paraules que no volen dir res, però que sonen bé i que els seguidors d’en Guillem ja s’han aprés.
Fa estona que podem notar que els assistents estan entregats amb la música i el bon rotllo que ens transmeten les cançons que escoltem, tot i que algunes lletres siguin denuncies i es revelin contra les injustícies, fins i tot volent-les cremar, com diu “Foc”, que ara ens canten,  o com a “La tendència natural”, on tot i que digui que les coses s’han desendreçat també ens diu que amb les nostres actituds, les farem canviar i tornar a estabilitzar-se.
Fent honor a l’esperit dels Nòmades, tota la Càmping Band amb Guillem al davant i sense cap artifici (micròfons per exemple), baixa a platea i així movent-se entre nosaltres ens canten “Oxitocina”, cançó que dóna nom al seu anterior treball Oxitocina (autoproducció), per tornar a l’escenari amb una cançó a ritme de swing “The Dolphin’s song”, on li acompanyen en Gustav Jakobsson, qui també participa al videoclip de la cançó, i per la Laia Puig.
Per en Guillem avui ha de ser un dia una mica agrí doncs és l’aniversari de sa germana Marta Roma, amb la que té un feeling especial com ja sabem els habituals als seus concerts, i en honor a ella li dedica la “Nòmades”, cançó que dóna nom a  aquest últim treball, i que a més a més grava en vídeo per poder enviar-li doncs la Marta es troba a Boston novament. Després de veure com en Guillem juga amb els músics a veure si encerten quan vol acabar la cançó, enllaça la cançó “Volar amb tu”.
A aquestes alçades, segur que tots els assistents poden sentir que l’energia positiva s’escampa cada segon una mica més per la sala i que en Guillem pot comprovar que el concert és un èxit quan, a ma alçada, esbrina que hi ha molta gent nova, cosa que dona testimoni  que el seu projecte s’està consolidant cada dia més. És per això que, abans de cantar-nos “El senyor”, del seu anterior treball Oxitocina (autoproducció), es veu en la necessitat d’explicar-nos les diferents veus que podem fer per acompanyar-lo.
Com a final, la presentació dels músics de la banda, la salutació al públic amb l’Alessio Arena amb ells a l’escenari i la marxa de tots entre ovacions, però tot i que a la sala encenen els llums i que sembli que aquesta vegada no tornaran els músics, no fa que el públic deixi de demanar que els habituals bisos.
Per fi, en Guillem torna per fer 2 cançons més “Por tu amor” i “Amor de mis amores”, de Agustín Lara, que posen punt final a aquest concert, mentre sortim de la sala escoltant comentaris molt positius dels assistents que ens fan posar un somriure com dient “nosaltres fa temps que ho sabem”.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here