04/03/2015 Cybee: Entre el Teatre i la Música

0
93
Publicat a Revista Benna: 18/03/2015
Crònica 45

Tot i ser dimecres, el SAT sembla bullir. Un nou concert del cicle EnciSAT està a punt de començar. Aquesta vegada, és el torn de Cybee que ens presenten el seu 2on treball Cybee (Autoeditat) i que han anunciat col·laboracions que prometen i el soroll de les xarxes no ha parat de recordar-ho. Des del primer minut podem imaginar-nos que no estem davant un concert habitual i en lloc de veure com apareixen els Cybee, els podem escoltar, parlant entre ells, com si estiguessin preparant-se per sortir i el temps se’ls hi hagués tirat a sobre. Podem escoltar el lleó de la Metro… sí, sí… el de Metro Goldwyn Mayer… la del cinema! Fins i tot una intro, típica del teatre en sud-americà, doncs segons ens diuen costa molt trobar un recurs similar al youtube en altre idioma… I comença la funció!
 

El concert arrenca amb “La nostra melodia”, del seu primer disc Tot aquest temps (Autoeditat). Des del primer moment ens demanen que els acompanyem amb palmes i ningú es fa de pregar. A continuació sona “Amb tu“, Cybee (Autoeditat), amb molts assistents cantant i en acabar ens expliquen que el concert és molt especial i que serà gravat.
Tot seguit escoltem “Marina“ i tornem a escoltar veus, des del back stage. Són els Amics de les Arts, en Ramón Mirabet i Roger Rodés que parlen d’ells i no tots són flors… Després de les bromes, és el moment d’escoltar “Tenim temps“, Cybee (Autoeditat), amb la col·laboració d’en Roger Rodés, productor juntament amb Manu Guix del proper treball dels Cybee, i “Despullat”, Cybee (Autoeditat), amb la col·laboració d’en Ramon Mirabet.

Ara és el moment de “Dos curiosos viatgers”, Cybee(Autoeditat), que acaben en acústic i, amb un gest, tothom els acompanya amb palmes. A continuació una versió de “Black or White” que barrejen amb “You make me feel” , ambdues d’en Michael Jackson i seguidament “Camina Cybee(Autoeditat),  i “She ran away”, una cançó de la seva maqueta.
Les veus des del back stage apareixen novament. Tornen a ser Els amics de les Arts aquesta vegada parlant Cesk Freixas, les bromes per no apropar-se a en Nil i els agraïments per l’assistència, donen pas a “Eufòria”, Cybee (Autoeditat), amb els assistents completament decidits a seguir totes i cada una de les cançons que sonen.
El punt més tendre el posen en Nil i la Marta amb “Després”, per tornar a la festa amb “Un, dos, tres”, ambdues de Cybee (Autoeditat),  on aprofiten per explicar-nos que els concerts són per ballar i, obedients, gran part de la sala s’aixeca per ballar. Seguidament sona “Com animals”, Cybee (Autoeditat),  i apareixen Els Amics de les Arts, als que fan fora dient que no és el seu moment, però tal com marxen i acaben la cançó, tornen aquest cop per cantar junts “4-3-3“.
Com última cançó escoltem “Que tinguem sort“, una cançó d’en Lluis Llach que quasi és un himne i que els hi ha acompanyat tota la gira i entre aplaudiments marxen tot i que, com era d’esperar, ningú vol deixar-los marxar sense bisos i entre crits i reclams apareixen novament per cantar-nos “Última escena”, Cybee (Autoeditat), amb 4 veus completament empastades, amb l’únic acompanyament d’una guitarra i que ens fa asseure per gaudir-la encara una mica més.
De peus novament, el punt final el posen amb “Podem ser millors“, després de la que fan la presentació del grup i “Som“, ambdues de Cybee (Autoeditat), una cançó que parla de l’amistat que finalitza amb un ball i la foto de família amb tots els amics que han col·laborat.

A la sortida, mentre  gaudíem d’una cervesa i utilitzàvem el tiquet, comprat abans del concert, per degustar una hamburguesa econòmica, molt saborosa i ecològica, els veiem fent-se fotos i parlant amb tot el que els hi demana.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here