12/03/2015 Rosa-Luxemburg: I la seva Teoria de Conjunts

0
177
Publicat a Revista Benna: 30/03/2015
Crònica 49

El Barnasants ens ha portat a Rosa-Luxemburg que, després de 3 anys, estrena el seu 5è treball Teoria de conjunts (Zeppo Records), que han auto-produït i la Sala Tete Montoliu ja està oberta i, a poc a poc, va emplenant-se.

El concert arrenca amb en Bernat Lloret i en Roger Torrent, els 2 teclistes, tocant ja els acords de “Pintor davant del mar”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records) i en Pol Fuentes, micròfon en mà, arriba cantant des de l’entrada de la sala caminant cap a l’escenari, mentre que n’Iban Rodríguez i en Tomàs Genis prenen posicions. En acabar, en Pol aprofita per saludar i comentar-nos lo contents que estan de tornar i de seguida comença a sonar “Solstici”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records).

La Sala va emplenant-se de sons electrònics amb la melodia d’ “Ones, guitarres i tambors”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records), “Com cremar aquesta ciutat”, de Com cremar una ciutat (RGB Suports) i “Teoria de la imatge”, cançó que dóna nom a aquest 5è (Zeppo Records), mentre 2 pantalles, situades a dreta i esquerra dels músics, projecten imatges.

Tot seguit sona “Hi ha los”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records), un tema fet a partir d’una cançó inacabada d’en Joan Pau Giné i, seguidament, “Carta al director”, de Classe mitjana (Zeppo Records), inspirada en una carta enviada al diari per un investigador indignat. Tot seguit podem escoltar “Mentre em mira un ocell”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records), i una noia, amb un cap de mussol, els acompanya ballant.

Les cançons es succeeixen i arriba el torn d’ “Oda al tocadiscos en tant que única veritat absoluta”, un tema del seu primer disc Rosa-Luxemburg (Zeppo Records), “El que dius i el què no dius”, de Com cremar una ciutat (RGB Suports). Tot seguit, la pregunta “què tal el concert?”, serveix com introducció a “Mataré el proper que em pregunti ‘Què tal?’”, d’ Autobiografia oficial (Autoedició).

L’energia elèctrica que el grup transmet, va arribant al final amb “Espaguetis amb tonyina”, de Malsons recurrents (Zeppo Records) i “Trets al carrer”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records). El grup marxa de l’escenari i sols es queda en Pol, per cantar-nos “Marx vs Bakunin (el musical)”, de Teoria de conjunts (Zeppo Records), que tanca concert.

Aquesta vegada, no sols el públic reclama els habituals bisos i demana al grup que torni, sinó que les dues pantalles, que durant tot el concert han projectat imatges, també ho demanen. El grup torna per cantar-nos “Autocompassió moderna”, de Com cremar una ciutat (RGB Suports), la cançó que segons spotify més s’escolta del grup, seguida de “Les fades també moren tranquil·lament”, de Demà serà un altre dia (Zeppo Records) i com a final definitiu “Balada superficial”, de Rosa-Luxemburg (Zeppo Records) que enganxen amb “Mola fumar de nit”, d’ Autobiografia oficial (Autoedició), definitivament posen punt final al concert.

Quan sortim, trobem al grup a l’entrada, signant discos i parlant amb tothom que s’apropa.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here