15/03/2015 Miquel Abras: Les “Músiques Tranquil·les” de Leds i Miquel Abras arriben a “El Públic” de Mataró

0
129
Publicat a Revista Benna: 02/04/2015
Crònica 52
Aquest diumenge ens hem desplaçat fins a Mataró per gaudir d’en Miquel Abras i el grup Leds, que faran de teloners, un concert que forma part del 10è cicle de Músiques Tranquil·les. El lloc triat és El Públic, potser un petit local però gran en idees tal com diu el seu lema: Cafè, Espai, Idees. Les taules i les cadires estan disposades per a acollir la màxima quantitat de gent i on, com es comparteixen taules, pots conèixer nova gent. Al fons un petit escenari. Tot i el fred que fa aquesta nit, el local està ple i no para d’arribar gent.

Poc més de les 20:30 comença a tocar Leds. Normalment toquen en format elèctric però aquesta nit, adaptant-se a l’espai, només han portat una guitarra i una caixa. El grup, està preparant el seu tercer disc i, per aquesta nit, han triat “Antiheroi“, “Racó“, “Potser“, “Nits de Glòria“ i “Ningú com tu“, totes 5, cançons del seu darrer treball nomenat Agafat fort (Picap), que els hi va servir per participar en la banda 

sonora de la sèrie “Polseres Vermelles”.

Després d’uns minuts, per preparar novament l’escenari, puja en Miquel, sense més companyia de la seva guitarra. El concert promet: evidentment serà acústic. La veu trencada d’en Miquel comença a cantar ”Injustícia”, de Per amor a l’art (Música Global). El silenci és absolut i només el trenca els aplaudiments quan acaba.

En Miquel s’atura un moment per explicar-nos que fa 2 anys i mig que no tocava a Mataró tot i que, juntament amb Manresa, és la ciutat que més visita i de seguida ens canta ”Vivim present”, de Per amor a l’art (Música Global). La gent està absorta per sa música i podem veure els caps moure’s seguint el ritme i tan bon punt com en Miquel demana ajuda, tothom respon sense dubtar i una altra ovació acompanya el final.

Una petita broma, sobre si tenim pulmons o no, serveix com a introducció a ”Crida”, de M’agrada sentir el que tu sents (Música Global), i seguidament escoltem ”L’últim adéu”, de Temps de Zel (Música Global), una de les cançons més tristes que ha compost, com el mateix Miquel reconeix, que contraresta amb l’energia de ”Visceral”, de Per amor a l’art (Música Global), i tot seguit ”Gira-sols mirant la lluna”, d’ Equilibris impossibles (Música Global), que des de l’inici tothom cantar amb ell.
Els aplaudiments finals de l’anterior cançó, donen la benvinguda a ”Et miro, em mires i rius”, de Per amor a l’art (Música Global) i es fonen als primers versos, a capella, de ”Sol”, de Per amor a l’art(Música Global), que continua amb la guitarra. Seguidament, ”Immortals”, de Temps de Zel (Música Global), una cançó que fa temps que no feia i que regala a l’Andrea, una petita fan que fa 12 anys.
Tot seguit, arriba el moment de ”Per amor a l’art”, la cançó que dóna nom al seu darrer treball, on ens demana espetegar els dits per acompanyar-lo, i entre bromes sobre si aguantarem fins al final sense parar, arrenca les rialles dels presents, especialment quan ens “amenaça” en etiquetar-nos al facebook dient que no hem aguantat com en altres llocs. A continuació sona ”Podria ser pitjor”, una cançó del seu segon treball Equilibris impossibles (Música Global), i seguidament ”Amb tu sóc jo”, de M’agrada sentir el que tu sents (Música Global).
Els moments més especials arriben quan ens canta un trosset de  “With Or Without You” i d’“One Loved”, ambdues d’ U2, mentre ens recorda que les entrades valen 200€ i que ell ens les regala per, tot seguit, juntament amb en Joan dels Leds, ”País petit”,  el mític tema d’en Lluís Llach, amb el que intenta donar per finalitzat el concert.
Les protestes dels assistents fa que en Miquel no marxi encara i ens canti ”Ocells de nit”, d’ Equilibris impossibles (Música Global) i, després de fer un “selfie” amb el públic, posi punt final amb ”Contradiccions”, de M’agrada sentir el que tu sents (Música Global).

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here