22/03/2015 Barnasants fa que la NIT es torni SABINERA

0
109
Publicat a Revista Benna: 10/04/2015
Crònica 55
El Teatre Joventut es prepara un concert especial i diferent pel seu format: el Barnasants ha portat La Nit Sabinera, un espectacle que des de 2006 està viatjant per Espanya, Mèxic i Argentina, de la mà d’en Pancho Varona i d’en Antonio García, dos músics que acompanyen habitualment a Joaquin Sabina i que ja porta més de 200 concerts fets. La novetat per avui és que en la segona part de l’espectacle, alguns espectadors podran cantar amb ells a l’escenari i que vénen acompanyats per la Mara Barros doncs estrenen a Barcelona el format que ja van estrenar al Febrer a Madrid.
La primera cançó que sona és “Más de 100 mentiras”, de Esta boca es mía (Sony Music), i en acabar ens expliquen que, com l’anterior nit tocaven a A Coruña han vingut directament d’allà en avió i també aprofiten per recordar-nos que després alguns de nosaltres podrem pujar amb ells. Seguidament sona “Peor para el sol“, de Física y química (BMG), una cançó que Sabina va escriure inspirada en una noia amb la que va passar una nit a Buenos Aires i a la que ells van posar música.

A continuació, sonen “Pájaros de Portugal“, de Alivio de luto (Sony Music), una cançó basada en una notícia que van llegir al diari sobre 2 adolescents que es van escapar per veure el mar, “Con la frente marchita“, de Besos y porros (Sony Music), on Sabina fa una metàfora entre una noia i la democràcia, “Yo quiero ser una chica Almodóvar“, de Física y química (BMG) i tot seguit escoltem “A la sombra de un león“, una cançó de la qual en Josep María Bardají va fer la música i el principi de la lletra i que Sabina va finalitzar cantant-li a l’amor a la Deessa Cibeles, que ens interpreta la Mara i és una de les poques cançons on podem veure a tots en silenci, escoltant atentament.

La següent cançó és “Una de romanos“, d’ El hombre del traje gris (Sony Music), que en Pancho dedica a la seva neboda Noa i seguidament sona “Conductores suicidas“, de Física y química (BMG), “Amor se llama el juego“, de Física y química (BMG). Tot seguit, i entre bromes, sona la cançó amb més projecció internacional “What a pain”(Ay! que dolor), a continuació, amb tots acompanyant, “Contigo“, de Yo, mí, me, contigo (Sony Music), “La canción más hermosa del mundo“, de Dímelo en la calle (Sony Music), La canción de las noches perdidas”, de Física y química (BMG) “Y sin embargo te quiero“, de Yo, mí, me, contigo (Sony Music) i com a final de la primera part del concert “Y sin embargo“, de Yo, mí, me, contigo (Sony Music).
Comença la segona part, amb la participació del públic. La primera en pujar és la Mireia que canta  “Los cuentos que yo cuento”, de Física y química (BMG). En segon lloc puja Beni que, donat els problemes que comença a tenir en Pancho amb la guitarra i els cables, aprofita per fer uns selfies i, una vegada solucionat els problemes, ens canta  “Y si amanece por fin”, de Mentiras Piadosas (Sony Music). El tercer és en David, pel que demanen una il·luminació vermella directa perquè és vegi més guapo i per espantar-lo, però sense pors ens canta “Quien me ha robado el mes de Abril”, d’ El hombre del traje gris (Sony Music). L’últim en pujar és en Juanjo, que canta “19 días y 500 noches”, del treball d’igual nom (BMG), i podem escoltar a la gent comentant i  reconeixent que els 4 valents han cantat molt bé.
Com a final, ens expliquen que faran una cançó cada un i marxaran. La cançó que ha triat l’Antonio és “A la orilla de la chimenea”, de Física y química (BMG), la Mara ens canta “Princesa”, de Juez y parte (x) i la d’en Pancho és “Pastillas para no soñar”, de Física y química (BMG), després de la que, tal com havien avisat, marxen.

El públic no està disposat a deixar-los marcar i, inclús amb els llums apagats, segueixen aplaudit i esperant més, fins que per fi tornen a sortir a l’escenari per cantar-nos “Y nos dieron las 10”, de Física y química (BMG) amb la que definitivament posen punt final al concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here