04/04/2015 Joan Isaac: Canta a l’Amor i l’Anarquia entre amics

0
104
Publicat a Revista Benna: 21/04/2015
Crònica 61
Estem en plena Setmana Santa, és dia 4 d’abril i és el 41è aniversari de l’assassinat d’en Salvador Puig Antich, un anarquista, al que va en Joan Isaac està molt vinculat doncs ja havia dedicat una cançó “A Margalida” i fa un any, el Barnasants li va demanar preparar un concert commemoratiu, que avui es repeteix i que serveix per recordar novament la mort d’en Puig Antic i per presentar l’àlbum que es va gravar en directe: Cançons d’amor i anarquia (Picap).

En arribar, un poema es pot llegir a una pantalla que hi ha situada en el lateral:

Com en el concert de 2014, en Pere Camps ha sortir a l’escenari per fer una petita introducció, i explicar-nos que aquest nou concert, és una replica del que es va fer l’any passat al Teatre Joventut i  avui, aquest concert, serveix per recordar novament la mort d’en Puig Antic i per presentar l’àlbum que es va gravar en directe: Cançons d’amor i anarquia (Picap).
El concert s’inicia amb “La setmana tràgica”,  cantada per Joan Isaac, i tot seguit és el torn de Wayne Scott, que amb un banjo ens canta “Eight hour day”. Seguidament comença un documental amb imatges de 1893, després de les que Silvia Comes ens canta “La locomotora”.
El documental ens parla de Lugano i del any 1895 i d’aquesta manera serveis d’introducció a Olden, canta “Addio lugano bella”, per tornar a unes imatges del documental. Tot seguit Silvaia Comes i Gadafi Núnez ens canten “La verbena anarquista” i donar pas al documental, aquesta vegada parlat, després del que Gadafi, sense més companyia que sa guitarra, ens canta “Este y aquel” i tornem a veure unes imatges.
En Joan Isaac torna a l’escenari per cantar “Els anarquistes” i després que el documental ens parli uns minuts de la Banda Bonnot i dels robatoris amb cotxes “apaches”, es el moment de “La bande à  Bonnot” de la mà d el’Anna Roig. Ara el documental ens parla dels còmics i d’en Joe Hil, un activista de 1914, que va ser arrestat i així en Wayne Scott ens canta “Joe Hill
Unes imatges, ara de 1924, donen pas a Dani Flaco i, acompanyat per la seua guitarra, ens canta “Historia de los 3 amigos” i novament veiem unes imatges, que serveis d’introducció a “El señor Buenaventura” interpretada per Gadafi. Després d’unes imatges de 1927 i les execucions en cadires elèctriques, tornen a l’escenari en Olden i Joan Oliver per interpretar-nos “Saco e Vanzetti”, que fan a capela.
Cada cançó dona pas al un trocet del documental i al canvi dels cantants, i en aquest cas, tornen tots per cantar “Las barricadas”, mentre al fons de l’escenari, els focus il·luminen en vermell i groc recordant una senyera que s’escampa, fins i tot, per sobre dels cantants que estan a l’escenari.
Quasi sense adonar-nos marxen tots de l’escenari, el documental arriba a Sant Celoni de 1960 i arriba un dels moments més esperats, quan apareix en Jaume Arnella , que ens ha portat un diari “El caso”, perquè puguem comprovar que tot el que ens explica es cert i aprofita per llegir-nos “lo vermell, perquè val més”.
En Jaume no ha portat el diari sencer, “només lo de fora, que si va sencer, és més car i en canta “Romanço Quico”, una cançó que ens parla de la història d’en Quico Sabater, un maqui de la època. Les imatges del documental arriben ara a 1968 i tornen els músics i Anna Roig, Olden i Joan Isaac, que canviant entre el francès, a l’anglès i l’italià, ens cantes “Cançó de Maig”.

Un altre moment molt esperar és quan en Joan Isaac, amb la seva guitarra, ens canta “A Margalida”, la cançó que va fer a Salvador Puig Antic i seguidament  tornen tots els cantants, per cantar-nos plegats, “Here’s to you” .

La pantalla ens torna a presentar el mateix poema que en vist al arribar, sabem que l’espectacle ha arribat al seu final, després de dos hores de música, projeccions i història, que va tancar tots els artistes , amb el públic dempeus, cantant amb els artistes: Neixen flors per tu Salvador.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here