17/04/2015 Sense Sal: Troba un lloc al Tradicionarius

0
109
Publicat a Revista Benna: 05/05/2015
Crònica 65

Divendres i un nou concert està a punt de començar. Sense Sal presenta el seu nou disc En algun lloc del món (Temps Record). Fa setmanes que el portem al cotxe, el meu lloc habitual per gaudir amb calma de la música, i encara descobreixo algun matís, alguna paraula, que em crida l’atenció. Sempre ens desplacem en cotxe així que hem arribat aviat per poder aparcar i aprofitem el temps fent un mos al bar del Tradicionarius. Just a les taules d’un costat tenim als Sense Sal i a l’altre costat, un trocet dels Doctor Prats, als que vàrem veure el dissabte passat.

Des de la porta de la sala, esperant per entrar, encara podem escoltar algunes breus proves de so. Per fi sobren portes i veiem que a la sala, sols hi ha algunes cadires als voltants. L’accés al primer pis és lliure i allà pujo per poder escriure amb una mica de tranquil·litat. A vista d’ocell, les 4 boles del món, que pengen sobre l’escenari, semblem molt petites.

El concert arrenca amb “Tinc un nou pla“ i tot seguit, i sense pausa, “Tot torna a començar“. Ja ens han demanat ballar, però no cal insistir gaire doncs la gent ja ho estan fent. El primer record de les anteriors cançons arriba quan sonen “Cors de fusta“, d’ El mur encara és alt (Temps Record), “Oda a la fortalesa“, de Tardes de sol i préssecs (Autoeditat), i amb “Protocols“, d’ El mur encara és alt (Temps Record), on el teclat canvia per l’acordió i sentim a tothom cantant la tornada i acompanyar-los amb palmes. Només cal fer una mirada al voltant per veure que l’energia i la música s’escampa per tota la sala. La gent canta, balla i crida amb totes i cada una de les cançons que estem escoltant.

El concert arrenca amb “Tinc un nou pla“ i tot seguit, i sense pausa, “Tot torna a començar“. Ja ens han demanat ballar, però no cal insistir gaire doncs la gent ja ho estan fent. El primer record de les anteriors cançons arriba quan sonen “Cors de fusta“, d’ El mur encara és alt (Temps Record), “Oda a la fortalesa“, de Tardes de sol i préssecs (Autoeditat), i amb “Protocols“, d’ El mur encara és alt (Temps Record), on el teclat canvia per l’acordió i sentim a tothom cantant la tornada i acompanyar-los amb palmes. Només cal fer una mirada al voltant per veure que l’energia i la música s’escampa per tota la sala. La gent canta, balla i crida amb totes i cada una de les cançons que estem escoltant.

Tornen les cançons del seu nou treball i el moment especial de la nit ve de la mà d’en Josep de Doctor Prats que, amb la seva guitarra, puja a l’escenari per tocar plegats “Huracà“, cançó que en el disc fan amb Txarango, amb un solo de violí que arrenca una sonora ovació i a la que “enganxen” “Mil paraules“, amb un potent sol de trompeta.

Quan comencen a cantar “Professor cruel“, on ja des del primer acord tothom es posa a saltar i ballar. A continuació “Pigues“ ens recorda les coses, que sense saber perquè, ens fan fixar-nos en algú per primer cop i enamorar-nos sense saber com i tot seguit sona “Lluny“.

Les anteriors cançons tornen recordant el seu disc El mur encara és alt (Temps Record) amb “El vagó del nostre tren“, que canta la Cristina i en Martí, “Berlín“, “Negre i gris“ i “Secrets“, per tornar amb “Surt del teu cap” al nou disc, que avui estan presentant, i recordar-nos que el final està arribant i fer el darrer repàs als anteriors treballs amb “Puch x-10“, d’ El mur encara és alt (Temps Record).

Tal com ens acabaven de recordar el final és aquí i sense més marxen però tornen de seguida per repartir uns papers blancs i explicar-nos que volen que anotem al paper on voldríem estar i amb qui i seguint les instruccions, del paper, que fem un avió perquè en el moment que ens avisin el fem volar i així ens canten “Entre nosaltres“ i en el mateix moment que diuen “algun lloc del món” comencen a enlairar-se els avions que vesteixen de blanc l’escenari.

Tot seguit, sona “Senyor Morse“, amb tothom saltant de nou i seguidament “Fars i onades“, la versió que van fer en català de la cançó Rocks & Daggers de Noah & The Whale, darrere de la qual fan la presentació del grup.

Com a final de festa, la que nomenen com a Cançó de l’estiu: “Dragostea Din Tei”, que van versionar també en català i que dóna lloc a una batalla entre l’equip de la Cristina i l’equip d’en Pep, que serveix com a tancament de festa, amb el grup saltant, corrent i amagant-se.

En finalitzar el concert i enfilar la sortida, el xute de bon rollo i energia que hem rebut, és evident. Les cares de la gent parlen per si soles i tots els comentaris que escolto són positius.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here