23/04/2015 In Crescendo: Les seves veus posen en peu el Kursaal

0
37
Publicat a Revista Benna: 13/05/2015

Un any més, el Kursaal, ha preparat un concert especial pel dia de Sant Jordi. L’any passat va portar a Deudeveu, els guanyadors de la primera edició del concurs Oh Happy Day i aquest any ens porta a In crescendo, els guanyadors de la segona edició que presenten el seu primer treball Som In Crescendo (Música Global). Novament, el concert ha tingut molt bona acollida i la sala està plena.

L’escenari està fosc i unes cartes pengen de fils. Una noia està al mig de l’escenari amb un paper mentre la resta de companys van arribant. La llum la il·lumina mentre ens canta “Payphone“, de Maroon 5, i en acabar la sala esclata en aplaudiments. Tot seguit un petit diàleg, com si una carta escriguessin als In crescendo del futur. Una petita coreo acompanya “Connectem“ , una cançó del Club Super3. En acabar sona “Som Persones“ i novament el final l’acompanya els aplaudiments.

Fins ara, en totes les cançons varia la situació dels membres del grup, però em crida l’atenció que sempre hi són tots i això m’agrada. La següent cançó que sona és “Cançó de Matinada“, d’en Joan Manel Serrat, potser serà la més tendre de tot el concert, i seguidament és el torn de  “Sortir per la finestra“, d’en Marc Parrot.

El moment més sorprenent i espectacular arriba quan comencen a parlar de l’atzar i demanen que 4 voluntaris els hi ajudin a triar 4 notes, que acaben sent Mi, La Re, Fa. Amb tothom pendent d’ells, fan una rotllana i comencen a improvisar una melodia amb les notes triades, que es va fent més suau a mesura que van tancant el cercle i que aixeca una de les ovacions més sonores de la nit.
Tornen a distribuir-se per l’escenari per cantar-nos “Happy, de Pharrell Williams.  Les cançons i els aplaudiments s’alternen sense descans, i així escoltem “Fields of Gold“, de Sting, “That Lonesome Road“, de James Taylor, Chandelier“, de Sia o “Gaudeix del silenci“ l’adaptació que van fer d”Enjoy the Silence“, de Depeche Mode.
El piano comença a sonar i escoltem “Cançó de Bres per una princesa negra“, potser la cançó amb més càrrega emocional doncs va ser composta pel pare de la Maria Rosa, quan encara no havia nascut. Una gran ovació posa punt final al tema.
Tot seguit sona  “Just Give Me a Reason“, de Pink. En acabar una de les noies agafa una ampolla amb un missatge i comencen a cantar “Puff era un drac màgic“, darrere de la que aprofiten per agrair la presència de tothom i seguidament canten “The show must go on”, de Queen, que acaba amb una gran ovació i crits, que el director, amb senyals, aconsegueix acallar per escoltar “Que Tinguem Sort“ d’en Lluis Llach, amb la que pretenen tancar el concert.

Els aplaudiments i crits dels assistents els fan seguir i així ens canten “I’m Gonna Be (500 miles)“, d’ Imagine Dragons, potser la coreo més alegre de la nit,  en la que va haver-hi un final molt romàntic i amb tot el públic en peu i aplaudint, posant la guinda a un dia de Sant Jordi molt especial.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here