25/04/2015: Lexus i Blaumut: CAUen en concert a Tàrrega

0
45
Publicat a Revista Benna: 26/05/2015
Crònica 68
L’antic mercat de Tàrrega, convertit ara en una sala polivalent, l’espai Mercat, tal com es diu ara, acull a Lexu’s, que avui presenten 10 Anys i una nit (Autoeditat), el seu últim treball, i no solament toquen a casa, sinó que ho fas acompanyats per Blaumut, un dels grups que han col·laborat en aquest disc i que també presenta el seu últim treball El primer arbre del Bosc (Autoeditat).

Els primers a actuar són LEXUS que d’un en un fan l’entrada. En últim lloc apareix en Carles, el cantant, que fa callar els aplaudiments de benvinguda dels assistents començant a cantar “No puc oblidar”. Després de fer una breu salutació, segueix amb “S’està fent fosc”, on deixa la tornada a la gent, que de molt bon grau, canta amb ells, per continuar amb “Qui pogués”, de Sent amb mi (Picap).

Les interaccions entre els músics són continues, mirades, s’apropen mentre toquen i canten, es veu que gaudeixen del moment, igual que tots els que estem allà. Entre els assistents, uns quants nens, acompanyen als seus pares. En Carles, comença a aplaudir i tot li segueixen. Pica a Tàrrega dient que no pot ser que Barcelona “boti més que valtros” i ara que ja ens té a tots una mica més engrescats encara, ens canta “Diferent”, de Per què no toquen les nostres mans (Autoeditat).

És el moment de fer una petita pausa per agrair l’assistència i recordar que fa 10 anys que volten pel món de la música. Tot seguit comencen els acords de “Sent amb mi”, “Sense” per continuar amb una cançó molt especial per ells, “Saps” doncs ens expliquen que està dedicada a una noia que va decidir deixar-los i no van saber ajudar prou.

Per la següent cançó ens anuncien que tenen problemes perquè sempre la fan amb en Salva de Lax’n Busto i per això demanen que si algú que té un timbre extraordinari i vol puja, que els ajudi i escoltem “La vida a contratemps” després de la que en Carles surt de l’escenari, deixant les guitarres amb un potent sol i tot el protagonisme del moment.

Quan torna, ho fa més còmode, amb la corbata fluixa i és el moment de “Que donaries per mi”. En acabar ens explica que durant aquests 10 anys han conegut molta gent com Xavi de la Iglesia (Blaumut) i junts fan “Cau” que acaba amb un sol de bateria, que dóna temps a que en Carles, encara afluixi més la corbata i pugui pujar-se les mànigues de la camisa, per seguir amb “L’oceà” que tothom acompanya amb les mans, a l’aire, bategant a dreta i esquerra.

Tot seguit i assegut en la tarima de la bateria, ens canten “Abraça’m”, “Paraules” i, ja amb la corbata treta i un botó de la camisa descordat, “No hi ha problemes”, on en Carles para la música per fer-nos cantar a tots. Torna a picar-nos dient que a l’Ateneu i al Fnac ho van fer millor i marxen, però només per posar-se unes samarretes molt més divertides i cantar-nos “La vida perfecta”, amb la que s’acomiaden, “Fràgil”, on presenten als músics i “Juliette” amb la que marxen definitivament.

Després de l’aturada per reorganitzar l’escenari, arriba BLAUMUT que obren actuació amb “El primer arbre del bosc” i després d’uns moments per acabar amb els problemes de so, que Xavi ha detectat, toquen “De moment”, on pren protagonisme el contrabaix.

Xavi aprofitat per saludar-nos i en Basil per bromejar amb la son i els anys i lo curt que avui faran el concert i de seguida sona “El millor gos per a un nom”, on tot es torna vermell, “Vuit”, que inicia amb penombres, “Amsterdam” amb el màgic so d’en Basil amb el violí i d’en Oriol al baix i “Esquimals”, d’ El Turista (Picap), darrere de la que sona una gran ovació.

Entre bromes, ja que diuen que ara faran el primer arbre que van fer, escoltem “El llimoner”, d’ El turista (Picap) i tot seguit en Xavi ens explica la història de la següent cançó “Qui va matar al senyor Cordills? I ens explica que quan era petit veia un programa infantil, on el protagonista era el Senyor Cordills, que va desaparèixer sense més i que el va obsessionar fins a fer-li una cançó.

Tot seguit “Passes les pàgines en blanc” i a continuació una cançó relacionada amb Tàrrega, “Cartes de l’Orient”, que van fer amb l’escolania de Montserrat, i seguidament “Des del sostre del terrat”, amb la novetat d’en Xavi tocant guitarra elèctrica, per continuar amb “Les 7 i quart”, d’ El turista (Picap) i una altre gran ovació com a final.
Seguidament és el torn de “Normal”, l’esperada “Bicicletes”, de El turista (Picap) amb Vassil tocant el serrall i “Vent que mou el temps” amb la que marxen, acompanyants per els aplaudiments i queixes dels assistents.
En Vassil torna, a l’escenari, per avisar-nos que si no protestem lo suficient la resta de companys no sortiran altre cop. Evidentment, les queixes pujant de volum per fer-los sortir i ens toquen “Piano”, “Tornarem a casa” i “Pa amb oli i sal”, de El turista (Picap), darrera de la que ens presenten a tots els integrants del grup, i que posa el punt final definitiu al concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here