08/05/2015 Anna Roig: Fa “Un pas” al Kursaal

0
44
Publicat a Revista Benna: 08/06/2015
Crònica 71

La sala gran del Kursaal, està plena. Ningú vol perdre’s el concert de l’Anna Roig. Nosaltres hem arribat amb el temps bastant ajustat així que encara ens estem acomodant quan tot es queda a les fosques. Només escoltem les paraules i els acords d’ “Un pas i neu i un pas”, el disc que dóna títol al treball que segueix presentant aquesta gira.

Quan les penombres s’esvaeixen, podem veure a l’Anna i els músics en una rotllana al mig de l’escenari. Hem crida l’atenció les línies discontínues, les fletxes… que veig dibuixades a terra. La tímida veu de l’Anna, descalça, ens captiva. Sense adonar-nos, la cançó acaba, les llums es tanquen, i una llanterna que duu l’Anna il·lumina als músics.

Les cançons comencen a sonar… “Gare de Metz”, “Que bé, Ser aquí” i tot seguit “Trois fois rien”. L’Anna camina, per una corda imaginaria, i fa equilibris. Ressegueix els camins per anar al darrere i cantar-nos “Com el mar” que, acaba al costat del bateria. Les llums es tanquen i sols una llanterna l’il·lumina. L’Anna s’apropa, li va dient paraules a cau d’orella que ell repeteix: “Hola. Em dic Anna Roig i som Anna Roig i l’ombra de ton chien. Bona nit”. Tot torna a les fosques i la guitarra s’il·lumina amb els primers acords. L’Anna, al davant de genolls, ens canta “Em creuràs”.

L’Anna surt de l’escenari. Ens adonem perquè al passar pel costat nostre, fa un petit soroll d’un pas en fals. Uns focus il·luminen els músics que toquen a contrallum, i apareix al darrere a la taula de control i des d’allà canta “Ja mai més”. Amb la tornada, va a l’escenari de nou, aquesta vegada per l’altre costat, per tornar a aparèixer al darrere i cantar-nos “Je rêve de toi”. L‘última frase la fa sense micro i una sonora ovació posa el punt final.

Tot seguit, comença a sonar “Tocar fusta i menjar ferro” i podem veure com l’Anna amb les baquetes pica el platet i les tira. De seguida, demana silenci i seu a terra, també ho fa el guitarrista i així ens canta “Le portrait de d’importe qui”. Ara, s’afegeix el contrabaix, que l’Anna utilitza per recolzar-se, com si d’un arbre o una paret es tractes, i ens canta “Petons entre camions”, de l’àlbum Bigoti Vermell.

A continuació, és el moment de fer un repàs als treballs anteriors: Podem escoltar “Je t’aime”, del disc Anna Roig i l’ombre de ton chien, seguida de “Vendeuse de rires”, de l’àlbum Bigoti Vermell i “Jo voldria saber si els ocells”, de l’àlbum Un pas i neu i un pas, que finalitza el públic amb una gran ovació. L’Anna s’apropa per agafar el micro, amb peu i tot, i arrossegar-lo al seu costat per cantar-nos “La vedette del teu cap”, de Bigoti Vermell i torna a deixar, micro i peu, al darrere mentre es situa al mig per cantar “Corro sota la pluja”, del treball Anna Roig i l’ombre de ton chien, i “Février”, de l’àlbum Un pas i neu i un pas, mentre l’ Anna dóna voltes al centre com la nina d’una caixa de música. Les llums es tanquen i arrenca una ovació, potser la més gran de la nit. Al obrir els llums ja estan tots situats, al mig de l’escenari, saludant i marxen.

Les queixes no triguen a fer-se escoltar i fan que tornin a sortir. L’Anna ens parla un moment de les coses que avui han passat, com per exemple, el tras peu que fins hi tot li ha deixat una ferida als genolls, i a continuació ens canta “La senyora tímida” i “Bigoti Vermell” de l’àlbum Bigoti Vermell i “Digue’m que m’estimes”, una versió de la cançó original dels Pets que van fer per un disc de versions i que els va agradar tant que l’han incorporat, i que serveix per presentar als músics. El tancament definitiu el posa amb “Així és la vida”, que molts acompanya amb palmes.

Mentre sortim, les cares i els comentaris de la gent que ens envolta, ens confirma que el concert ha estat tot un èxit.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here