15/05/2015 Xarim Aresté: Ens descobreix els 10 móns de “La Rosada”

0
60
Publicat a Revista Benna: 15/06/2015
Crònica 73

La Sala 2 de l’Apolo està en ebullició. Les converses pugen de to mentre cada vegada està un mica més plena. Que un músic com en Xarim Aresté faci la presentació d’un nou treball, ja crea expectació, però quan sabem que La Rosada (Bankrobber) “és un disc de 10 cançons com 10 sols, 10 paisatges, 10 aventures. Totes ben diferents, cadascuna més addictiva que l’anterior” i coneixem la qualitat de la seva feina, ja no queden dubtes.
 

En Xarim arriba quasi sense que ens adonem compte. Comença amb “Jo t’estimo”, considerada la cançó més sincera del disc, i els  aplaudiments no es fan esperar. En acabar, les primeres paraules d’en Xarim, que avui és el protagonista, són pels músics que l’acompanyen i pels que allí estem: “Amb una banda així aniria a qualsevol guerra. Gràcies per vindre!”
Tot seguit sóna “Pensant en cercles”, mentre els dits d’en Xarim volen sobre la guitarra. Seguidament les llums baixen d’intensitat mentre escoltem “A l’univers li sua” i a continuació “Ple de Gom a Gom”, que aixeca una ovació i els primers crits. De seguida, tornen a baixar els llums per cantar-nos “Fes com si no hagués passat res”, dels Very Pomelo inclosa en Xurrac Asclat (Chesapik) i “Mentre tu dorms”, potser la cançó més potent amb els 2 crits finals.

L’inici d’un sol d’en Xarim amb la guitarra elèctrica dona pas a “Esparadrap”, de Lladregots l’anterior disc i tot seguit amb “De la serenitat”, de Xurrac Asclat (Chesapik) dels Very Pomelo, sembla calmar-se una mica l’ambient mentre la gent balla. Una breu presentació dels músics, serveis com introducció a “La santa espina”, un tribut a Van Morrison, i tot s’il·lumina, per escoltar “L’Allau”, de Lladregots,  mentre veiem la gent seguir el ritme i cantant, i en Xarim calla per escoltar com canten.
El següent tema en sonar és “Els monstres”, dels Very Pomelo, seguida d’ “Els Filòsofs”, de Lladregots, que s’inicia amb els llums tancats i amb un breu comentari d’en Xarim avisant que “ara va de subidon el concert” escoltem “La gran onada”, de Lladregots, “Magenta” i “Xino xano” després de la que aprofita per avisar-nos que el final està arribant.
Tot seguit ens canta “Joliva”, de Xurrac Asclat (Chesapik) dels Very Pomelo, i tot i que era l’última encara ens canta una més “Quatre fulles”, amb la que marxen però només per uns minuts, doncs les queixes els fan tornar.
Els bisos arriben de la mà de “Diumenge revolució”, de Xurrac Asclat (Chesapik), El futur de l’espècie” i ens torna a recordar que “anem acabant”, just abans de cantar “El pi, el gos i el besavi”, de Lladregots. El punt final definitiu el posa “Bon vent” que conclou amb l’ovació més sonora de la nit i els agraïments d’en Xarim per aquest concert de presentació.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here