21/05/2015 Obeses: Arriben a l’Auditori entre monstres i princeses

0
33
Publicat a Revista Benna: 16/06/2015
Crònica 75

Tot i ser dijous, la plaça que formen els dos edificis de l’Auditori, està plena de gom a gom. La gent espera pacientment que obrin els accessos de la Sala Pau Casals, on avui Obeses presenta el seu darrer treball Monstres i Princeses (Música Global). Entre la gent que espera, puc veure nens i també gent disfressada. L’ambient festiu augura un concert molt especial i més quan sabem que han venut més del 90% de les entrades disponibles.
 

Un 45 min abans de l’inici, a mesura que ens apropem a la porta, ja podem veure que alguna cosa no va bé. Davant les portes, estan els acomodadors de l’Auditori amb pancartes denunciant la seva precarietat laboral. Porten en vaga 3 setmanes i avui han aprofitat el concert per aconseguir més ressò per les seves reivindicacions. La gent, que espera, comença a posar-se més neguitosa quan els vaguistes anuncien que “el concert no es farà”. Em sorprèn que cap responsable de l’Auditori doni la cara i que hagi de ser l’Arnau Tordera, líder del grup, qui intenti calmar els ànims. El públic aplaudeix la seva iniciativa, tot i que res aconsegueix. Els mossos actuen i desallotjant als vaguistes, amb massa duresa, crec.

Una hora més tard del previst, per fi podem accedir a la sala. Part del públic ha marxat i entre els que hem accedit, un regust amarg per la situació viscuda però s’ha d’entendre que hi ha gent que ve de bastant lluny i perdre les entrades i l’oportunitat de veure al grup no és gens agradable i així ho demostra una sala molt plena tot i la situació.
La Banda de Música de Barcelona arriba, tot seguit el director i el concert comença amb un escenari tenyit de fúcsies i blaus, mentre la música ho inunda tot i escoltem “La bona educació”, de Zel (Música Global). De seguida arriben Obeses i ens toquen “Viru$“ amb la gent cantant la tornada. A continuació “Nata muntada“ i, al crit de “on estan els bigotis” comença a sonar “Em deixaré bigoti“ i al voltant nostre, els bigotis han començat a aparèixer per la sala.
La següent cançó és “Brindem, brindem!“ i tot seguit “Guapo!“, una cançó que dediquen a “tots i cada un de vosaltres”, per continuar amb “La dotzena campanada“, una cançó més intimista. En acabar, el grup marxa de l’escenari i es queda la Banda tocant. Quan torna el grup, ens canta les dos úniques cançons que no són d’aquest últim treball: “L’ària du hermafodite“, d’ Obesisme il.lustrat (Música Global), on fan cantar a la gent i tot seguit “Botifarra amb seques”, de Zel (Música Global).
El moment més divertit arriba quan ens canten “El monstre de l’armari“ i apareix el monstre ballant entre la gent. Seguidament, marxa el monstre i escoltem “La cançó dels amors entrellaçats“, per continuar amb la “Rumba de l’avorrit“. Les últimes cançons de la nit són “Ens hem alçat“, que tothom escolta en peu ballant i, després d’agrair la nostra l’assistència, la presència del monstre de l’armari i l’ajuda del cor d’ Obeses, que ara porten barrets i boes de colors, criden a la Mamen per fer “Mammi“, mentre l’Arnau baixa i es passeja pel passadís dret  cantant entre els aplaudiments dels assistents.

Com a Bisos, tornen a cantar “El monstre de l’armari“, fent que torni a sortir el monstre i s’acomiaden però els crits de “no hi ha prou” els fan quedar-se i repetir “Ens hem alçat“, que posarà el punt final definitiu al concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here