23/05/2015 Mamà Patxanga: Lletres combatives a ritme de reggae, ska i rumba

0
74
Publicat a Revista Benna: 27/06/2015
Crònica 77
Veure en acció als Mamà Patxanga, una de les meves descobertes entre els concursants del Sona 9, crec que és un bon pla pel dissabte. L’únic problema és que aquest no és un bon dissabte perquè demà em toca mesa electoral i la festa és a Avinyó, a uns quants quilòmetres de distància. Actuen com a cloenda dels actes de celebració del primer aniversari de l’Ateneu Popular de la Teia i a part del concert, hi ha previst un sopar popular. Quan arribem els organitzadors ens expliquen que les previsions, han estat curtes i tenen alguns problemes perquè tothom pugui sopar, però també és una gran notícia doncs el local consolida la seva presència entre els joves.
Poc més de l’hora prevista i amb el fred aixecant-se, una mica més encara, els Mamà Patxanga que porten les cançons del seu treball Ali Wili (publicat sota llicència Creative Commons). Comencen la seva actuació, disposats a escalfar l’ambient, a ritme de reggae, ska, rumba i lletres combatives, plenes de missatges i en lo primer que em fixo és que una de les dues noies que fan els cors, esta embarassada.
La primera cançó que sóna és “B. Roots (Ritmo Rebelde)” i després de preguntar-nos “¿Cómo està la gente?” i dedicar-li “a tots els puretas”, sóna “Caliente, Caliente”. Tot seguit, escoltem “Reggae de George Owen: “Gira” 1984 Camina” i seguidament “Seguem arran”, “Míralo bien” i “Cossos Mullats”. El cantant, ens explica que el disc ha estat editat sota llicència Creative Commons perquè creuen que la música ha de ser lliure i també ens explica que Awilibi, en mandinga significa Aixeca’t, Amunt, un títol molt apropiat si tenim en compte que la seva música anima a ballar.

A continuació, sóna “Què dius?”, una cançó que parla de la gent que ha de malviure, a  la que seguix “Camina”, una versió que fusiona música africana amb reggae, amb una especial dedicatòria: “per un amic sigui on sigui”. Seguidament “Vente”, dedicada a totes les dones que lluiten perquè “el cos de la dona sols els hi pertany a ella i ella té dret a decidir” i tot seguit “Sigue girando”, que parla de les pateres, i que dediquen als que lluiten.
La recta final, la prenen amb el reggae, de caire psicotròpic, “Como el humo”, que suavitzen amb “Me importa”, recordant-nos que el que és important a la vida són les coses petites i que quan ens fixem en elles segur que som feliços. A continuació, ens engresquen amb palmes amb la seva tornada Aliwibili i “Trapezista,” rere de la que ens presenten a la banda.
Les últimes cançons són “Los lunes al son”, un homenatge als barris plens d’històries i les seves façanes que també podrien explicar moltes històries i, com a punt final, i després de felicitar novament a la Teià, “Síguela”, amb la que ens diuen adéu.

Al final del concert, tenim uns minuts per parlar amb ells. La seva enèrgia i ganes no només es transmet amb les cançons, si no que està en ells mateixos i em queda clar que, no solament ens tornarem a veure sinó que sentirem a parlar d’ells.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here