07/08/2015 Blaumut i Joan Dausà: Il·luminen Sitges

0
124
Publicat a Revista Benna: 27/08/2015
Crònica 96
Estar de vacances sempre és bona cosa però quan, a més a més, pots assistir a un doble concert, amb músics que t’agraden, i sap que alguna cançó faran junts, ja és un gran pla i els quilometres deixen de tenir importància. Vàrem decidir apropar-nos aviat, per evitar problemes d’aparcament i sopar tranquil·lament per la zona. En arribar al vestíbul de l’Hotel Melià, ja hi havia gent que xerrava animadament. De seguida, les portes del gran auditori, es van obrir i ràpidament, tothom, cerca les seves localitats.

Passat uns minuts, un acord, jo diria que del violí d’en Vassil, fa que tots ens posem alerta i deixa clar que els primers a aparèixer seran BLAUMUT. L’auditori queda a les fosques. Uns acords, que em recorden a Mecano, i els focus blaus avisen que ja comença i la melodia d’ “El primer arbre del bosc comença a sonar, mentre en Xavi fa una petita falca per saludar-nos. Quan demana “On són les mans?”, tothom les aixeca al ritme de la música. Seguidament sona “De moment”, mentre els focus vermells i ataronjats recorden el foc i l’horitzó que nomena la lletra. Tot seguit, amb aquests arranjaments, que són nous per a mi, podem escoltar “El millor gos per a un nom”.

Comencen les bromes de la mà d’en Vassil i d’en Xavi, explicant-nos que Vassil ja està en mans del “xerradors anònims” per aconseguir fer els concerts més llargs. De seguida escoltem “Vuit” i a continuació “El llimoner”, d’ El turista (Picap), amb els focus verds i grocs recordant les fulles de l’arbre i les llimones, amb l’Oriol assegut fent sonar el xel·lo i en Vassil puntejant les cordes del violí semblen prendre tot el protagonisme del moment, per seguir amb “Passes les pàgines en blanc”.
En Vassil ens explica que aquí, a Sitges, va ser on van fer una de les primeres versions de la següent cançó i així escoltem “Esquimals”, d’ El turista (Picap) i, tot seguit, ens diu que entre el públic es troba en Marc Bonastre, que és la persona que va “els va enredar” per gravar amb l’Escolania de Montserrat “Cartes de l’Orient”, que és la següent cançó que escoltem. De seguida, en Xavi pren la guitarra elèctrica per començar a tocar, tot sol, “Previsions d’acostament”, la cançó que encara no està inclosa en cap treball i que, de moment, només fan als concerts, i, a poc a poc, s’afegeixen la resta de companys, amb les llums fúcsies i blaves il·luminant-los. Abans de tornar-se tot negre, uns focus blancs donen una mica de llum a les cordes, i en Vassil i l’Oriol, posen el punt final.
Ara, és en Xavi, qui ens explica que, a vegades, quan quedes amb algun ex, sense saber perquè, acabes sopant, fent una copa o més, i l’endemà, t’aixeques i et sorprens, i amb aquesta petita intro, comença a sonar “Massa tard”, d’ El turista (Picap), mentre les cordes d’en Vassil i l’Oriol semblen parlar-se. De seguida, en Vassil, dóna pas al moment del màrqueting, recordant que porten Cd’s, samarretes i uns nous imans, iguals als que apareixen al vídeo de “Les 7 i quart” i, aprofiten per dedicar “Normal” a la Marta, una noia que fa anys.
Tot seguit, arriben els moments més especials, de la mà d’ “I beg your perdon” que, tampoc surt als seus discos i que posa música a un poema del Salvador Espriu, i l’aclamada “Bicicletes”, d’ El turista (Picap), amb la col·laboració d’en Joan Dausà i en Vassil tocant el xerrac. En acabar, marxa en Joan i arriba el torn d’ “El Turista”, d’ El turista (Picap), darrere de la que aprofiten per presentar als tècnics i al grup, per continuar amb “El vent que mou el temps”, acomiadar-se de la sala i saludar. 
Però els aplaudiments, vénen acompanyats per queixes i el grup torna a sortir de seguida per regalar-nos algunes cançons més. El primer bis és “Les 7 i quart”, d’ El turista (Picap), seguida de “Tornarem a casa” i com a tancament de concert “Pa amb oli i sal”, d’ El turista(Picap), amb tothom, en peu, cantant i ballant amb ells.
La gent aprofita la mitja part per sortir uns minuts o xerrar animadament i els tècnics adeqüen de nou l’escenari. De seguida, l’auditori torna a quedar a les foques, mentre els acords de “Quan tothom dorm” comencen a sonar i intuïm com els músics es situen. En obrir-se els llums, ja els veiem situats i en JOAN DAUSÀ comença a cantar “L’horòscop”, de Jo mai mai (Cameo Media). La següent en sonar és “Que no s’acabi mai”, d’On seràs demà (Blind Records) i, en acabar, ha de fer un canvi de guitarra, doncs sé li ha trencat una corda, però jo diria, que ningú s’hagués adonat compte si el mateix no ho explica.

De seguida, comencen les estadístiques i en Joan vol saber qui ha vingut per primer cop i qui no. Comprovar que hi ha majoria de “novatos”, li dibuixa un somriure i un “avui, tenim molt a guanyar” dóna pas a “Reis del món”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media). En acabar, ens pregunta qui ha escoltat cançons seves i qui no sap que és el que escoltarà i, satisfet per la majoria ja ha escoltat cançons, i vol dir que “ha fet els deures”, ens canta “Truca’m”, de Jo mai mai (Cameo Media).
Ara toca saber qui ha fet vacances, qui no i xinxar als que ja les han fet. També vol saber qui és de Sitges i qui no i tot seguit ens canta “En veu baixa”, d’On seràs demà (Blind Records), per continuar amb ”Quan ens creuem”, d’On seràs demà (Blind Records), una cançó que parla del destí. Tot seguit, ens explica que han aprofitat un viatge a Mallorca per afegir l’acordió, que era com inicialment l’havien pensat, i així escoltem “M’hauria agradat”, de Jo mai mai (Cameo Media).
En Joan ens recorda que a vegades necessitem les foscors per adonar-nos de la realitat i per introduir “Parlant de tu i de mi”, de Jo mai mai (Cameo Media), seguida de ”També sóc jo”, d’On seràs demà (Blind Records) i ”Quan tothom dorm”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media), amb la que ens recorda que estem a la recta final del concert.
Enfilant el final del concert, en Joan, tot sol, ens canta ”Quan soni la tendresa”, d’On seràs demà (Blind Records), la cançó que va fer com a homenatge de  la cançó “La Tendresa” d’en Lluis Llach i, tot seguit, la banda torna per cantar-nos ”El senyor Sommer i l’ós polar”, de Jo mai mai (Cameo Media). Seguidament, és el torn de ”Ja no et brillen mai”, la versió del tema de Allan Parsons i a continuació ”On seràs demà”, del disc d’igual nom On seràs demà (Blind Records), després de la que s’acomiaden i marxen.

Els bisos triats són “Que sigui avui” de Barcelona nit d’hiver, “Jo mai mai”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media), acompanyat per en Xavi de la Iglesia de Blaumut, i “Epíleg“, del disc On seràs demà (Blind Records), que definitivament posa punt final aquest doble concert.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here