14/08/2015 Ian Sala i Est Oest: A les Festes de la Minerva

0
98
Publicat a Revista Benna: 07/09/2015
Crònica 99
Fer uns quants quilòmetres en vacances, tampoc és tan dolent i menys quan hi ha concert i saps que et retrobaràs amb una persona especial. Meitat nen, meitat bohemi, però abans que res, un músic ple de carisma. I així, sent conscient d’això, començàvem divendres, el camí fins a Santa Coloma de Queralt. Un lloc encara desconegut per a mi i cercant la plaça on farien el concert, vàrem descobrir en Ian. Jo, tan vergonyosa amb tothom, en saludar-lo i veure el seu somriure en reconèixer-nos, ja vaig sentir-me com a casa. Cadascú, segueix el seu camí, per tal de sopar. En arribar al lloc del concert, encara no hi són els músics però de seguida arriben.

M’agradaria poder explicar, la màgia que es desprèn d’un músic que, en un lloc especial, quan ja cau la nit, afina la seva guitarra. No calen els acords, simplement aquesta visió ja és especial i si el músic és conegut, la màgia sembla multiplicar-se. En Ian, tan amable com sempre, i potser sense adonar-se, em va facilitar apropar-me a Est Oest, el grup pel qual feia la meva aposta en la Primera Semifinal del Sona 9 i que encara no havia tingut opció de conèixer.

El primer a actuar era en IAN. Ho feia després del pregó d’inici de les festes, que s’estava allargant més del compte, així que a la plaça encara no hi ha gaire gent i el concert comença amb “Des del cel”. Les anècdotes i les històries que sempre explica comencen avui amb la cançó que no tenia títol i que va proposar, a uns amics, l’ajudessin a cercar-lo i va acabar dient-se “Les calcetes ortopèdiques”. Quan comença a arribar la gent, el troben improvisant amb la quantitat de cançons que porta fetes i les suposades 37 persones que hi som allà.
El carisma i l’humor d’en Ian segueix jugant amb la gent, quan els hi explica que una vegada va actuar davant de 3 persones i 4 gossos i això li dóna peu a demanar-nos que, si la següent cançó ens agrada, udolem al acabar i així ens canta “Poca Confitura”, seguida de “Les 4 fustes”. Tot seguit, és el torn de “She belongs to me”, la cançó que més li agrada de Bod Dylan i que ha versionat traduïda al català per continuar amb “Suzanne”, que versiona una cançó de Leonard Cohen.
Per enfilar la recta final, continua amb “Sr. Barret Blau”, que fa acompanyat pels Est Oest, després d’assajar amb ells 47 segons i on acaben improvisant. Seguidament ens canta “Els macarrons de l’iaia”, una cançó que la seva àvia volia que canvies de nom, “Esquenageperut,   i, per concloure la seva actuació, la cançó que li va fer al seu avi “L’home de les 1001 vides”.
Durant tot el concert han estat a terra, davant l’escenari, els Cd’s d’en Ian, amb portades diferents i tan especials doncs són fetes a mà per ell, ara prenen protagonisme i alguns dels que l’han escoltat s’apropen per veure-les, parlar amb ell i comprar-ne alguns. Avui, jo he tingut un molt especial doncs en Ian, ha fet que Est Oest en triï un i, que després ens ha dedicat, no sense abans aconseguir que passi vergonya suficient per no oblidar-me d’aquest dia.
Mentrestant, EST OESTja ha acabat de prendre posicions a l’escenari i ja comença la seva actuació. Per fi els escolto. Tenen un so molt net i això augura un perfecte directe. Res a veure amb les semifinals del Sona9, que és l’única vegada que els he escoltat, on van passar de ronda gràcies als vots populars, i entre ells, el meu.
Les cançons no paren de sonar “Canvi de tempo“, parlant dels nous horitzons, potser els que ja han començat a portar-los fins a les semifinals del Sona9?? Tot seguit, “Abans“, “Definitivament“, “La fugida“, que dediquen a “mama Anna” que els hi ha acollit per sopar en la seva terrassa. Tot seguit, presenten un Poema de Segarra, que han preparat precisament per la semifinal del Sona 9 del pròxim 29 a l’Acústica de Figueres i que aprofiten com excusa per demanar-nos que ens apropem una mica més a l’escenari.
Subconscient“, “Tot el que va passar“, “Iceberg“, “El secret“, després de la que fan una mica de màrqueting sobre els CD’s d’en Ian i que aprofiten com excusa per preguntar-li si els hi farà la portada quan en tinguin el seu. A continuació “L’enveja“ i com a tancament del concert,  “Margarida“, que fan acompanyats per Ian i que finalitzen improvitzant.
En acabar, marxem ràpidament, doncs és molt més tard del que esperàvem i ens queda una hora de camí. Mentre ens anem, no puc evitar somriure pensant que les meves expectatives, quan els vaig votar per anar al Sona9, han quedat més que superades i ja espero, impacient, el proper directe.

Fotos d’en Ian Sala 
Fotos d’Est Oest 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here