20/09/2015: Un any de cròniques

1
40

Avui és un dia molt especial: Fa un any que assistia al primer concert amb crònica. M’estrenava en el Mercat de Música Viva de Vic, un gran event i amb Guillem Roma, un músic que em fascinava i que havia escoltat quasi per casualitat als concerts de petit format del Grec.

Encara recordo la por amb què vaig entrar a la carpa, sense saber molt bé com m’ho faria per recordar el que havia passat i poder escriure. Lo impressionada que estava davant l’ordinador, amb una fulla en blanc sense saber molt bé que anava a dir. Després, superada la primera rengla, les paraules semblaven cobrar vida i anaven format el que era la primera de les moltes cròniques.

Avui, ja porto quasi 90 cròniques publicades. Si miro enrere, no puc més que donar gràcies als músics que he conegut, als que m’han permès coneixel’s una mica més d’aprop, als que han perdonat la meva inexperiència quan he escrit sobre ells, als que, sense saber-lo han fet que dia a dia tingui més ganes d’escriure, als que han fet que em senti prou a gust com per fer cada vegada més personals les cròniques.

No tot són meravelles. Evidentment, també hi ha músics que sento que han parlat amb mi, quasi per compromís, però… sincerament, en aquest món, hi ha moltes altres opcions com per a tornar a creuar-te amb ells i si cal, no costa tant fer la teva feina i menys quan no tens obligació de saludar.

Encara em falta molt per aprendre. Sé que he d’intentar aconseguir ser tan oberta en persona com o sóc virtualment però després de 25 anys en el meu terreny, entre impostos i explicant a empresaris que han de fer, sense ni un pèl de timidesa, he de reconèixer que és difícil no dominar el terreny i potser això hem fa estar més tallada.

Veurem l’any vinent com han canviat les coses.

1 COMENTARIO

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here