26/09/2015 Guillem Roma: A la FM del Prat

0
37
Crònica 112

Les festes major són el lloc idoni per a descobrir nous grups o per retrobar-se amb els que ja coneixem i justament avui és la nostra retrobada amb Guillem Roma, un músic que m’ha acompanyat des de la primera crònica que vaig publicar i  al llarg d’aquest any de concerts i cròniques. Li ha tocat un horari una mica complicat, les 18 hores, però el seu concert arrenca, com sempre amb la seva energia positiva. Avui la banda, que és una formació viva i canviant en funció del bolo, s’ha transformat en quartet, o quintet si compten al mateix Guillem.

“Oxitòcina”, d’ Oxitocina(Autoeditat), és la cançó que obre concert, seguida d’ “El salt” i “Cançó per adormir un estruç”, ambdues de Nòmades (Autoeditat), ser continuar amb “Alguna cosa se’ns està escapant”, amb la que tornem a Oxitocina.
A continuació escoltem “Dejadnos ir”, la ranxera made in Manlleu, d’on és el grup que fan en Gallefa i en Guillem sols, després de la que torna la Coloma, per tots 3 junts “Hotel Desire”,  una cançó escrita amb paraules inventades i que sonen bé però que no diu res, ambdues cançons de Nòmades (Autoeditat).
Tot seguit sona “El teu llit”, una cançó que sembla molt adequada per aquests dies, doncs  parla de saltar-se normes i, tot seguit, és el torn de “Nòmades”, ambdues de Nòmades (Autoeditat), per continuar amb “Volar amb tu”, Oxitocina(Autoeditat) i “Amor de mis amores”, una ranxera d’ Agustín Lara, habitual del repertori d’en Guillem.
La recta final l’obre demanant que aixequi la mà qui els veu avui per primer cop i després qui ja els havia vist, per continuar preguntant qui és del Prat i qui no. Des d’on estic situada, la meva percepció és que ambdues preguntes han acabar bastant igualades.  Tot seguit, ens canten “El senyor”, d’ Oxitocina (Autoeditat), abans de la que ensenyen als nouvinguts la tornada i les 3 veus que sempre demanen fer.
En acabar, en Guillem presenta a la banda i aprofita per fer la foto del públic, que avui no fa el seu pare com sempre. També aprofiten per recordar-nos que és un projecte autogestionat i que tenen presencia a totes les xarxes.
Per acabar, han triat “The Dolphin’s Song”, de Nòmades (Autoeditat) i “Pirates”, d’ Oxitocina (Autoeditat), que dediquen a la gent que decideix desobeir i marxen deixant, a tothom que miro, amb un somriure als llavis.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here