26/09/2015 La Folie: Última actuació en la Fàbrica de les Arts de Granollers

0
100
Crònica 113

Aquest dissabte, ha estat mogut, però el final del dia promet i molt. El pla és anar fins a Granollers, fins a l’espai Roca Umbert, a retrobar-nos amb La Folie, un grup que despunta amb molta força. Sols aquest any, han guanyat el concurs Track Vendrell, gràcies al que gravaran el seu primer disc, i el concurs de covers de Cruïlla, que els ha permès actuar a l’escenari lounge. L’espai és una antiga fàbrica, reconvertida en un espai cultural i l’escenari l’han ubicat en un racó a l’aire lliure, guarnit amb unes lones amb imatges industrials, just al davant del bar. He de dir que el lloc té un encant especial, quasi equiparable al carisma que desprèn la Paula, la veu del grup.

Obren concert amb “Incendiar-nos” (EP), per continuar amb “Cartes a mí”, una cançó que trobarem al seu primer disc, “La terra creix“ i “Smooth operator”, una cançó de la Sade. En aquest poc temps, ja he pogut comprovar que, des de juny que els vàrem veure en directe per primer cop, el grup ha fet una gran evolució, o potser, només és que avui no hi ha nervis.
A continuació sona “Nit transparent” (EP), un poema musicat fruit de la petició d’en Jordi Roig, pare de l’Andreu i, seguidament, “Fragile”, una versió de la cançó de Sting, inspirada en la que va fer junt amb Steve Wonder. Tot seguit, és el torn “Traficants de somnis”, seguida de “Suzanne” (EP), una versió del tema de Leonard Cohen feta, quasi per casualitat, per completar un bolo i que els ha permès guanyar el concurs de covers de Cruïlla.
Quan la Paula ens avisa que enfilen “el principi del final”, les queixes no es fan esperar. Es torna a fer silenci al començar a escoltar els acords d’“Olor d’esperança” i, tot seguit, quan ens diu que la següent cançó ha estat triada per acompanyar la jornada de reflexió, la gent comença a cantar, primer tímidament, “País Petit”, d’en Lluis Llach, després amb més força animat pel grup.
La següent cançó que ens presenten és “Sinestèsia”, al que enganxen “Folie du jour”, un tema que fan en català i francès, després del que la Paula presenta a la banda. Tot seguit, sóna “Persones”, tema que fan en 5 idiomes i amb el que pretenen tancar el concert però que, gràcies a les peticions de la gent, no ho farà. Mentre l’Andreu ha de canviar de guitarra, doncs, a l’últim tema a petat una corda, la Paula aprofita per agrair als coneguts la seva assistència.

Per últim sóna “El temps” (EP), la cançó que els hi han demanat i que posa el punt final a les seves actuacions. Ara podran dedicar més temps a la preparació i gravació del disc. Mentrestant, nosaltres ens quedem amb el record d’aquest màgic concert i gaudint  del seu EP i de les cançons que tenen repartides per la xarxa, fins que arribi l’esperada presentació del que serà el seu primer treball.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here