20/11/2015 Bonobos: Fi de gira molt solidari amb Stop Mare Mortum

0
37
Publicat a PNDR: 21/11/2015
Crònica 129

Sortir de la feina i tenir un bon concert a la vista, sempre és un pla capaç de fer oblidar el cansament i enfilar el cap de setmana amb el millor dels somriures i avui encara és encara més especial perquè després de mesos intentant quadrar agenda per coincidir amb Bonobos, per fi ho he aconseguit i, quasi in extremis, estem esperant que el concert de tancament de gira comenci. Un concert molt especial perquè posa punt final a la gira, s’han anunciat col·laboracions  i a sobre és solidari i la recaptació anirà destinada a Stop Mare Mortum.

Com sempre que podem, hem arribat  amb temps suficient per situar-nos en un lloc on puguem veure el concert i escriure tranquil·lament. El primer que em crida l’atenció en la sala són unes samarretes de màniga curta amb dibuixos, totes diferents i exclusives per aquest concert que, com roba estesa al vent, estan penjades al costat de la barra, justament a sobre dels únics seients de la sala i que ara mateix tenim a sobre del cap.
Una sirena anuncia que el concert comença. Tothom posa la seva atenció a l’escenari.  En Jordi Ginesta, el cantant, fa una petita presentació i comencem a escoltar “Barcelona”. La primera col·laboració arriba de la mà de 9son i, amb el seu cantant, escoltem “Al teu balcó´”. De sobte, els músics s’han convertit en ninos sense piles, doblegats per la cintura, i només es recuperen quan en David, el saxofonista, els toca, fent-los aixecar i unir-se a la música, recuperant les piles.
En David, presenta a Maria, la seva mare i ens explica que està molt content perquè han pogut venir a veure’ls, aixecant una ovació de la sala. En Jordi aprofita per explicar-nos que en David va anar-se d’Erasmus i així, ja tenim excusa suficient perquè soni  “Comment ça va”. A la que segueix, “Nòmada” que dediquen als que intenten entrar i es troben amb un mur, amb l’afirmació de no voler una Europa que aixeca els aplaudiments de la sala. De sobte, tornen a congelar-se de nou i en David ens canta “Com dues gotes d’aigua” de Txarango, per continuar amb “Mercat”.
Tothom canta i balla amb ells. L’energia del grup s’ha contagiat per tota la sala i ha aconseguit convertit un concert, fet en una sala tancada, en una festa. Una petita aturada, els permet prendre aire i recordar-nos que  fa 3,5 anys que van fer una maqueta i 2 anys d’ençà que van publicar el seu primer disc i, tot seguit, explicant-nos que la següent col·laboració, la farà una de les persones meravelloses que han conegut. Apareix la Gemma Humet, que és rebuda amb una ovació, i que canta amb ells “A la plaça del Sol”.
Seguint amb les reivindicacions, en Jordi reclama que no són ninis, que la seva generació és gent que s’esforça, que estudia, que fa projectes com ells i, acompanyada pels aplaudiments de tots, comença a sonar “Reflex clar de lluna”, que serveix com a tancament de la primera meitat del concert i també per donar pas a Stop Mare Mortum, l’associació amb la què avui estan col·laborant. Alguns activistes de l’associació pugen a l’escenari per llegir un petit manifest i seguidament sona “El ningú”, una cançó inèdita que ha servit d’inspiració per dibuixar les samarretes que estan penjades en un lateral de la sala, inspirades en l’associació i la lluita per que els mars deixin d’emplenar-se de morts i tragèdies. De fet, durant la cançó, podem veure en directe com es dibuixa una altre samarreta.
Tot seguit escoltem “No és Tard”, a la que segueix “Sonajeros” i “La màquina”, aquesta última dedicada a en Pol, un amic. En David, sembla perdre de nou les piles fins que acaba aturant-se. Les seves bateries, que descobrim són els crits de la gent, s’han exhaurit així que en Jordi ens reclama soroll. La veu de tothom va ressonant cada vegada més fort i en David torna a recuperar-se, per cantar-nos “Mi gente”. Tot seguit apareix la Laura Cruells, la cantant del duet XY, als que fa un temps que controlo per quadrar agenda i, plegats ens canta “Primavera”.
El concert està arribant al final i el grup ens ha preparat un fi de festa bastant divertit. Ens ensenyen una mini coreografia, pensada per la suposada nova cançó del CD, que resulta ser “El ritmo de la noche”. Ens demanen fer 2 equips, el d’en David i el d’en Jordi, i ajupits, comença la mini batalla que acaba formant una olla.

Finalment, les dues últimes cançons que sonen són “Ànima” i l’esperada “La vida”, que tanquen concert i posen final a la gira del grup. Aquesta aturada els hi donarà uns mesos de tranquil·litat que, amb tota seguretat serviran per donar-los encara més força i fer-los tornar amb noves cançons. Cal dir, que ja us esperem amb impaciència?

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here