03/01/2016 Sabor de Gràcia: Ens fa tastar el sabor de la rumba

0
126
Crònica 139

Avui, per nosaltres, és el primer concert de l’any i aquesta vegada és molt especial doncs qui farà les fotografies serà la meva filla Míriam. Té molta sensibilitat i paciència així que, estic una mica nerviosa pel resultat i, també, estranyament tranquil·la. Són les 17:30 i hem arribat amb suficient temps per aparcar, identificar-nos i situar-nos amb tranquil·litat. El concert és a la sala gran i està força ple i tothom espera a Sabor de Gràcia, que presenta Gitanos Catalans, 20 anys de Sabor de Gràcia (Picap).


A les 18:05 els llums es tanquen. El calaix i els bongos comencen a escoltar-se, mentre la resta del grup va situant-se i les palmes comencen a sonar. El concert obre amb “20 anys”. Entre els  components veig a la Coloma Bertran, la violinista que ja hem vist alguns cops acompanyant a en Guillem Roma i que, justament ara, pren el violí per tocar “Nit de rumba d’esperança”, una de les seves rumbes i. per continuar, han triat la versió “D’un temps, D’un país”, de la popular cançó d’en Raimon. El silenci de la sala és absolut i contrasta amb les alegres cançons del grup. Mirant al meu voltant veig algunes tímides palmes, però ningú gossa trencar el silenci, excepte per les ovacions al final de cada cançó.

No puc evitar preguntar-me que deu sentir allà a dalt el grup. Estic convençuda que, tot i l’atenció que els hi donem, troben a faltar la calidesa de les palmes i, sembla que en Sicus, el cantant, hem dona la raó quan ens pregunta si “ens agrada la rumba?” i, tot seguit escoltem “M’agrada la rumba”, el seu primer ska, a la que segueix “Tot és mentida”, que en el disc fan amb Txarango, i “Pensant en tu”, una cançó d’en Peret i que dediquen a la seva memòria.

És el primer cop que els veig actuar i espero que no serà l’únic tot i que m’agradaria que el proper fos en un entorn menys informal. L’acústica és molt bona i la seva música m’agrada però la calidesa de la rumba catalana i el caliu de la proximitat queda una mica difuminat en un silenci tan rigorós.  En Sicus, sembla que llegeixi els meus pensaments. Deixa la seva posició a l’escenari i micro en mà es passeja mentre canta, fins a asseure’s a la petita escala que puja a l’escenari, per acabar la cançó.

La Coloma i  la Chelo, la corista, marxen uns moments de l’escenari i mentre, en Sicus ens explica que tot i ser gitanos catalans tenen músics de diferents llocs. De seguida tornen les dues noies i, amb tot el grup al complet de nou, ens canten “Fills de Babel”, que finalitzen un gran solo de teclat i del violí. Tornen a sortir de l’escenari les noies i part del grup. A dalt només resten les 4 guitarres, en Sicus, en Muchachito, en Ramón i en David, que ens ofereixen “La Curva” en record del Gato Pérez,  a la que segueix “Que volen aquesta gent”, una cançó de María del Mar Bonet, que han transformat en rumba.


En Sicus demana llum de sala per fer “Boig per tu”, que al disc han fet amb Pep Sala, i per la que ens demana que l’ajudem amb la tornada. A continuació sona “Djelem, Delem”, l’himne universal gitano que fan en caló, i tot seguit, després d’explicar-nos que, tot i dir-se que els gitanos van arribar aquí en 1925, ara s’han trobat indicis que demostren que va ser abans, ens canten “Gitanos catalans” i tot seguit “O tot o res”, que van gravar amb Las Migas i que està inspirada en una història d’amor real.

El concert ha arribat al final, o això sembla, doncs tot i no dir-nos res, en Sicus comença a presentar als components del grup mentre ens canten “Sense tu” i, després de fer els agraïments als tècnics i als que hem vingut a veure’ls i de saludar, marxen de l’escenari.

El silenci que ha imperat durant tot el concert queda definitivament trencat pels aplaudiments reclamant els habituals bisos i, sense fer-se gaire de pregar, el grup torna i ens ofereix “Un País Normal”, que van gravar amb Pep Sala, Alguer Miquel (Txarango), Francesc Ribera “Titot” (Brams) i Oscar Dalmau

La cançó que definitivament tanca concert és “Capueira”, una cançó que fan mig en portuguès, brasiler i caló i que converteixen en el final de festa i que deixa a tothom amb un somriure als llavis.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here