30/01/2016 Valga’m Dèu: Entre Rock i Roses

0
130
Crònica 148
Normalment no fem “doblete” així que, si anem a un concert, després marxem cap a casa. A més a més, l’experiència m’ha fet aprendre que si el concert comença massa tard, no és molt bona idea anar però, avui, sembla el dia dels canvis: venim d’un altre concert, aquest començarà a partir de les 23:30 hores i l’EP que va publicar, el tinc a les meves mans des del dia de la seva presentació. De fet, l’EP me’l va lliurar directament el seu cantant i fundador, en Joan Arjona, durant la presentació a la qual vaig assistir i de la que vaig escriure (Llegir la crònica), per tant, a més a més, he tingut ocasió d’escoltar-lo molts cops. Avui, trenco així que 3 de les meves regles, 2 d’elles per segona vegada consecutiva, amb la convicció que val la pena. Amb unes ganes tremendes de veure l’evolució del grup i poder abraçar al Joan doncs, tot i seguir-los a xarxes i parlar amb ell, no és el mateix que tenir-lo en cos i veu.

El Rock & Roses, està a Sant Feliu de Llobregat i ara venim de Barcelona. No hem estat mai, així que ni idea que trobarem. Està en un polígon industrial, per tant, no tenim problemes per aparcar i la veritat que a aquestes hores és un descans. L’entrada està convertida en una terrassa a l’aire lliure per tant, imagino que, a l’estiu ha de tenir força èxit. La Sala és gran i fa fred suposo que a causa del sostre tan alt i també a què la porta d’entrada no està tancada. No veig encara a Joan, però puc veure l’escenari amb els instruments esperant i també al Marc Subirachs (Baix) i a en Sergi Ulldemolins (guitarra elèctrica). No hi ha molta gent però estic segura que, el desencís de no emplenar la sala, no afectarà la seva actuació.
Per fi comença el concert amb “No deixaré que prenguis mal”, a la que segueix “M’he fet mal” i una versió de la coneguda “Llença’t” de Lax’n’Busto. Tot seguit ens canten “Res”, un tema que ja té més de 1.100 reproduccions en YouTube, al que segueix “Això no té remei”, una cançó de desamor, i “Mecànica”, una de les noves cançons bastant rockera, que escolto avui en directe per primer cop.

A continuació, sóna “A vegades” i de nou una versió, aquest cop de “Knocking on heaven’s door”, dels mítics Gun’s N’Roses. Els músics deixen l’escenari i el concert continua amb “Inspira tristesa”, una altra cançó nova i que ens canta en Joan tot sol. Quan tornen, l’actuació continua amb “Valga’m déu”, “Fang”, altre cançó nova, i acaba amb la versió de “Shot down in flames”, dels mítics AC/DC.


Amb el concert finalitzat, podem parlar un moment amb en Joan. El grup ha evolucionat i va consolidant-se. Ara els cal que els seus seguidors o “amics/fans/éssers estranys”, com en Joan escriu a xarxes i parla d’ells, els facin costat i emplenin tot i cada una de les seves actuacions. La seva feina s’ho mereix.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here