24/01/2016 Vallromanes: Música per la solidaritat amb els refugiats

0
90
Crònica 145
Aquest diumenge no havíem programat res a l’agenda però, al últim moment, vàrem decidir desplaçar-nos fins a Vallromanes, un poble que es troba al mig de Granollers i El Masnou. L’Elena, de Veuscomsí, en va dir que feien un concert solidari allà i va estar la responsable de que cerques informació. Tota la recaptació del concert anava destinada al Fons Català de Cooperació pels Refugiats de Síria. A més a més, havien organitzat una rifa solidaria, per tal d’intentar augmentar la recaptació, amb premis oferts per diferents establiments del poble.

El cartell em va cridar molt l’atenció, no sols perquè estarien els Veuscomsí i que els vàrem veure fa un dies en l’estrena del seu màgic espectacle L.L.U.M. (Llegir la crònica), sinó perquè també hi serien Amarcord, que havíem vist en directe en el meravellós concert que van fer a la Cripta Gaudí (Llegir la crònica). També estaria en Jordi Gomara, que encara no havien vist mai però que ja sabia qui era dons és un dels músics que, desinteressadament, ha col·laborat en el CD solidari d’Univers Agatha, en favor de l’autisme (Llegir més sobre Univers Agatha i el CD).

Si em paro a pensar, és estrany com els camins, d’aquells a qui segueixo amb una mica més d’interès, és barregen, és creuen, per un o altre motiu, però a això és a una cosa que ja estic molt acostumada i que cada vegada em sorprèn menys.

El primer en obrir el concert i potser per això, amb el paper més difícil de trencar el gel, és en Jordi Gomara, un músic del mateix poble. L’escenari nu. Sols una cadira, la guitarra i un atril. Un suau núvol de fum sembla volar per sobre seu, quan en Jordi s’asseu. Obre la seva actuació amb “Per tu”, una preciosa cançó dedicada a la seva companya i que justament és la que ha gravat per col·laborar amb Univers Agatha. Tot seguit ens canta “La dissidència”, que va estrenar aquí mateix i que va permetre que es classifiques entre les 10 primeres cançons pels premis al disc català de l’any. A continuació, ens presenta “La faula de l’emprenedor filantrop”, la última cançó que ha composat i, finalment, tanca la seva actuació amb “T’estimo”, d’en Lluis Llach. La veu d’en Jordi, està plena de matisos i és capaç d’avocar un torrent de veu, sostenint les notes, que semblen que no tenen final, per immediatament tornar-se un suau murmuri.

Tot seguit és el torn de Veuscomsí. Entre els seus components, ens trobem a la Maria Ramirez que, segons ens diuen, és una de les professores de Vallromanes. El grup comença la seva actuació amb l’alegre “Invencibles”, dels Catarres, a la que segueix “La petita Rambla del Poble Sec”, de Cesk Freixas, amb la gran veu de la Jone Arteagoitia, que segueix sorprenent-me com el primer dia que la vaig escoltar. A continuació, amb uns asseguts a les escales i altres repartís per l’escenari,  ens canten “Qualsevol nit, pot sortir el sol”, de Jaume Sisa i seguidament en Mateu Baucà, el director, es situa al passadís de butaques, per dirigir el “Circle of Live”, del Rei Lleó, amb la potent veu d’en Sergi Boix. Com a final de la seva actuació escotem l’alegre “Pa amb oli i sal”, de Blaumut, que els hi permet acabar l’actuació amb alegria i bon rotllo.





A continuació és el torn per la 4a paret, que fan una performance de “Refugiats”, que barreja interpretació, expressió corporal i dansa, en la que puc escoltar Zombie, la coneguda cançó de The Cranberries.


Seguidament, és el torn de Divinas, un grup vocal format per la Carla Móra, l’Irene Ruiz i la Marta Móra, que ofereixen un petit tast del seu espectacle Paradís, estrenat a la Sala Muntaner, on recuperen cançons del cuplet, la “copla” o el pasdoble. A cappella, aquestes 3 fabuloses veus, ens canten “Mister Sandman”, de The Chordettes, “Crazy People, de The Boswell Sisters, “Buen menú, Señor”, “Boggie, boggie” de The Andrews Sisters. Com a tancament de la seva actuació han triat la bosanova “Aguas de marzo”, que va compondre Tom Jobim (un dels fundadors de la Bosanova) i que és la primera cançó que van fer juntes que serveix per tancar la seva actuació.


Els últims en actuar són els Amarcord, els finalistes de la segona edició del concurs Oh Happy Day. Comencen la seva actuació amb “País petit”, d’en Lluís Llach, que coreja tothom. La següent a sonar és “Treasure”, de Bruno Mars, que tots acompanyen amb palmes. Les potents veus del grup i les coreografies senzilles, dons no tenen gaire espai, però plenes d’energia emplenen la sala. Tot seguit, és el torn de  “Geronimo”, de Sheppard. Les últimes en sonar son “L’Empordà” dels Sopa de Cabra i “I will survive” de Gloria Gaynor, que fan en català i que posa punt final a la seva actuació i a tot el event.

Ara, només resta dir els números premiats a la rifa i tothom marxa a casa, amb les bones sensacions que ens ha deixat gaudir de les actuacions i la música, i havent posat un petit gra de sorra en l’ajuda als refugiats. 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here