21/02/2016 Cris Juanico i una guitarra: Fan F(a)usta una tarda de diumenge

0
36
Crònica 157

Avui, diumenge, anem al Tarambana. És un lloc que em fascina. La seva amplitud, la seva versatilitat per transformar-se, de restaurant a un local de música en directe, és impressionant. El concert previst per avui no pot ser millor. En Cris Juanico ens porta les melodies tranquil·les i reivindicatives del seu darrer treball F(a)usta (RGB Suports) i ho farà en solitari, al natural, la forma més directe d’arribar a la gent. La sala és plena. Davant el petit escenari, situat en un racó de la sala, s’han disposat cadires i, igual les taules, que han endarrerit una mica la seva posició habitual, estan totes plenes. A zona de la barra, més gent dempeus. Tothom, disposat a gaudir d’aquesta tarda de diumenge.

En Cris pren la seva guitarra i, amb l’ajuda d’un “japo” (un sampler) i un seqüenciador, ens ofereix “Pedres que rallen”, del disc homònim, a la que segueix “És quan et sent aprop”. El silenci és absolut. En Cris va intercalant comentaris entre cançó i cançó, que aprofitar per anar preparant els acords amb el “xino”, que repetitius, realcen lletra i melodia. Els aplaudiments, em treuen del moment de desconnexió, amb l’entorn, en què em trobava per escoltar “Al final del temps”, un homenatge a la novel·la “El final del temps”, amb un vibrato, lògicament, molt més increïble en directe.
Per allà on miris hi ha caps movent-se al ritme de la música, cares plenes de somriures, llavis que canten, fluixet, respectuosament, per no destorbar la calidesa del moment, acompanyant totes i cada unes de les cançons i això només ha començat.
A continuació, escoltem “L’Univers”, de Dues pedres (RGB Suports), a la que segueix “Aquest puny d’illa”, reivindicant l’especulació i les destrosses fetes amb rotondes absurdes en les seves estimades illes, “Com dos proscrits”, una cançó d’amor que endolça la tristesa de l’anterior i en la que ens sorprèn intercalant “Oye como va” el mambo compost per Tito Puente i popularitzat per Carlos Santana. Tot seguit  “No em facis ontes” (no em facis “dentetes”), on ens demana que l’ajudem fent els cors i que és una de les més aplaudides fins al moment, “Així i tot”, de Dues pedres (RGB Suports), on ens torna a demanar que l’ajudem amb la tornada i on la veu d’en Cris aguanta la darrera nota com si no tingués final i quan escoltem “Ei, que fràgils som!”, en Cris recupera el sampler i el seqüenciador que, com altres cops que l’he escoltat em fascinen.
Ara, com si d’una introducció es tractes, en Cris ens explica que hi ha dues versions de la següent cançó (una en el disc físic i altre en format virtual) i comença a cantar “Viatge a Ítaca”, d’en Lluís Llach, a la que segueix “Amb un dit as vidre escric”, que ens transporta a la primavera i l’estiu de Mallorca i, per primer cop, sembla deixar escapar la gran potència de veu que té i que crec que tenia mig captiva per adaptar-se a la necessitat de les anteriors cançons. Tot seguit, sona “Si véns”, que cantem amb ell des del primer moment i on també aguanta la nota final com si no hi hagués fi, i a continuació escoltem “Em dius que em vols estimar”, una altra cançó d’amor i, com a intent de tancament una tarda plena de màgics moment, ens canta  “Com un infant”.
En Cris marxa i l’Andreu, que s’encarrega del local, aprofita per promocionar els pròxims esdeveniments.
Com era d’esperar, en Cris torna i aquesta vegada, en consonància amb la gran pancarta de lona amb la foto de l’Ovidi Montllor que hi ha penjada a una de les parets del Tarambana, ens canta “Tot esperant Ulisses”, la cançó que li va recomanar en Toni Xuclà i que en Cris ha convertit en una dolça havanera. Tot seguit, escoltem “Crec mirar”, que ens porta al fred i als hiverns de Menorca i seguidament sona “Na Dolores”, l’única cançó popular de les 4 illes i que, segons ens diu, fa molt de temps que no canta i a la que li ha donat un ritme molt jamaicà i que serveix com a cloenda definitiva d’una màgica tarda de diumenge on, una guitarra i un “japo”, posats a disposició d’un cantautor, han remogut cors, sentiments i fins i tot, han fet tremolar, les parets del Tarambana. 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here