20/02/2016 Lausana i Blaumut: Inauguren la Naub1 de Granollers

0
94
Crònica 156
Avui és un dissabte una mica especial. Després de bastant de temps ens retrobem amb Lausana, els guanyadors del premi popular del Sona9 2105, als que vaig recolzar des del primer minut. Des de la seva actuació al Canet Rock, han actuat diversos cops, entre ells a l’Institut Blanquerna de Madrid, però no hem pogut coincidir mai i la veritat és que a mi, tot i que ja no tenim el mateix contacte que quan estaven en el concurs, em fa especial il·lusió i tinc molta curiositat per comprovar si encara en recorden de nosaltres i quins canvis ha tingut el seu directe. Per ells estic segura que també avui és un dia molt especial tot i que, evidentment, per motius difunts. Primer perquè actuen a Granollers, d’on són ells, i a més a més perquè ho fan com a teloners de Blaumut, i imagino que els hi permet tenir una gran difusió.

Els LAUSANA obren actuació amb Reporter i “Buscant l’artista”, a la que segueix “Odissea”, la cançó responsable de què els hi dónes suport des del primer minut, “Elteu heroi” i “Psicòlegs”. Les cançons van una darrera l’altre, sense descans i és evident que volen ensenyar-nos la quantitat més grans de temes possible, la seva sonoritat i l’equilibri entre la miscel·lània d’estils. Per continuar, demanen la nostra ajuda i, acompanyats per les nostres palmes ens canten “Des d’aquí dalt”. La serietat d’en Claudi (Guitarra), no deix de sobtar-me mai i contrasta amb l’alegre cançó que escoltem.
En Jordi (Veu i Guitarra) ens recorda que fa poc més d’un any que van començar en aquesta mateixa sala i també fa menció del seu pas pel Sona 9 per, tot seguit, cantar-nos “Lluny de tu”, on l’Arnau, completament il·luminat, pren tot el protagonisme a la bateria. Seguidament és el torn de “L’últim sospir”, el single del disc i en  Claudi ens explica que el podem trobar a Youtube i que va dirigir l’Alex (Baix).

En menys d’una hora, el concert ha arribat al seu fi i com a tancament de la seva actuació han triat “S’ha acabat, senyors”.

Sols uns minuts per fer canvis de micròfons i adequar novament l’escenari i mentre sonen cançons d’en Sanjosex o de l’Anna Roig, entre altres.

Els BLAUMUT arriben sense fer soroll, discretament, sense dir res. Solament les llums i la veu d’en Xavi ens anuncien l’inici de l’actuació i els acords d’ El primer arbre del bosc comencen a sonar. Més o menys a mitja cançó en Xavi ens pregunta “Voleu cantar? i tothom comença a acompanyar-los també amb palmes. Tot seguit, ens canten “Passes la pàgina en blanc” i en acabar, en Xavi, fa notar la quantitat de fum que tenim, assemblant-se la sala una mica a “gorilas en la niebla”. A hores d’ara, amb només 2 cançons i una frase, Blaumut ja té a la gent a la butxaca.

A continuació, escoltem “Vuit” i seguidament “El llimoner”, d’El turista (Picap), amb els tan coneguts sons del violí i el màgic punteig de les cordes. Li segueix “El millor gos per a un nom”, amb llums vermelles recordant el foc de què parla la lletra i l’habitual solo d’en Manuel. Només uns minuts per recordar-nos que han estat triats com millor artista als premis Enderrock i, a continuació, sona “De moment”, amb la perfecta “reunió” de cordes d’en Vassil, Oriol i Xavi.

Tornant als primers temes, han triat El Turista”, del disc homònim El turista (Picap), on demanen a tots que els acompanyem als cors, a la que segueixen “Normal”, en la que tothom fa palmer per acompanyar-los, Esquimals” d’El turista (Picap), que fan en Xavi i l’Oriol sols, “Cartes de l’Orient”, la cançó que van  gravar amb l’Escolania de Montserrat, “El senyor Cordills”, una de les cançons que més m’agraden, i “El primer arbre del bosc”, la cançó que dóna nom al seu darrer treball.

Tot seguit, escoltem “Previsions d’acostament”, una cançó que encara no han inclòs en cap treball i que de moment només fan als concerts. A continuació sona Les 7 i quart”, d’El turista (Picap), després de la que aprofiten per fer els agraïments als tècnics, als ajudants i, com sempre, per presentar als companys d’un grup que tots coneixem sobradament i  que dóna pas a “Pa amb oli i sal”, d’El turista (Picap), en la que, com sempre ens fan fer la tornada xiulant, fent “na na na” o “lo lo lo”, amb la que s’acomiaden de la sala i marxen de l’escenari.

Ni un segon passa que, tothom, ja està demanant que tornin i els Blaumut, que són un grup que no es fa de pregar, tornen a l’escenari.

La cançó que obre els bisos és I beg your perdon”, una cançó que tampoc surt als seus discos i que posa música a un poema del Salvador Espriu, seguida per “Vent que mou el temps” i, com a tancament, l’aclamada ”Bicicletes”, d’El turista (Picap), amb Vassil tocant el xerrac, que posa la guinda al bon pastis que han conformat els ambdós concerts.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here