06/02/2016 Marc Parrot: Una veu càlida i plena de tendresa

0
97

Crònica 151

És dissabte i el concert ja està a punt de començar. Com cada any, en Marc Parrot, torna al Barnasants. El Casinet d’Hostafrancs espera, impacient, un dels cantautors més carismàtics, a l’escenari, que he vist. En Marc, té l’habilitat d’emplenar l’escenari amb la seva presència. Sense dir res i quasi sense fer soroll, arriba a un escenari despullat de guarniments, senzill, com és en Marc. Li esperen 3 guitarres, una cadira i, lògicament, el micròfon. La seva música i la seva veu no necessiten res més.

Quan arriba, el silenci és absolut. En Marc, pren la guitarra i, comença a cantar-nos “Als núvols”, de Mentider. La tendra veu d’en Marc aborda la cançó íntimament, com si estigués sol, com si cantés per ell. S’escampa per la sala. La suavitat amb què canta, sembla acaronar les nostres oïdes. En acabar-la, no s’atura, ni pels aplaudiments, i segueix amb “Avions”, del disc homònim.

Com si acabés d’adonar-se que estem allà, ens saluda i ens avisa que la cançó, que ara farà, té igual títol que el que té previst per avui i així comemça “Un pla perfecte”, de Sortir per la finestra. Solament necessita uns segons per canviar de guitarra i els acords d’ “El Volvo blau de segona mà”, també del mateix disc, comencen a sonar. Potser només és una sensació meva però avui em sembla escoltar-la una mica més accelerada. La melodia se’m porta a fer una tranquil·la volta en cotxe, amb les finestres obertes, gaudint de la música i el paisatge.

En Marc, pren la guitarra elèctrica i escoltem “Màgia”, la cançó que segons ens ha dit alguna vegada, no li agrada a cap dona i, potser per això, abans de començar a tocar-la, ens diu que “les dones quan volen, molen molt”. Tot seguit, és el moment per “No m’estiris del fil”, del disc Avions, la primera cançó que va escriure en català, amb la que vesteix d’intimitat la sala i que arrenca l’ovació més sonora fins al moment. Seguidament, escoltem “El Lladre de somnis” i, després del màgic moment anterior, ara ja ens captiva del tot i qualsevol altra cosa que sa veu i la música deixa de tenir sentit.

Per continuar, en Marc ens diu “me’n vaig a Àsia” i d’aquesta manera introdueix “Ressona el gong”, del disc Començar pel final, a la que segueix “Una cançó”, del disc Mentider, que va escriure com a cançó protesta, a l’estil de les de Pere Tàpies, per tornar a la tendresa amb “M’ho crec”, del treball Començar pel final, una cançó feta, segons ens diu, per un tio pessimista que s’enamora i “Pell”, que fa amb aquesta sua, intensa i acaronadora veu tan característica que té.

Tot seguit i, també amb la guitarra elèctrica, escoltem “Sóc de pedra”, d’Avions, per continuar amb una cançó força antiga, de 2001, “Rompecabezas”, del disc del mateix nom, “Juego con fuego”, de Dos maletes i, per fi, “Sortir per la finestra”, una de les cançons que més m’agraden tot i que realment, no sabria quina triar. A continuació, ens canta “Miracle”, de Començar pel final, que dedica a l’Eva.

El concert arriba al final però abans, en Marc, aprofita per fer els agraïments als tècnics de so i llum. Com a cançó final ha triat “Ara que estic mort”, de l’àlbum Interferència, amb la que marxa de l’escenari.

Evidentment, les queixes perquè tornin són immediates i fan que en Marc reaparegui per fer els bisos. El primer és “Ara ja ho sé”, de Sortir per la Finestra, que resumeix tot el que ha après aquests anys, segons en diu i com a cançó de tancament ens ofereix “Sense fer soroll”, de Mentider, que posa punt final a un concert càlid i dolç.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here