07/02/2016 Sota les cunetes, Justícia: Música per la memòria i el record

0
84

Crònica 152

Que el Barnasants recolzi als cantautors catalans no és cap secret. Tampoc ho és que reivindiqui la nostra cultura i essència. El concert que avui està programat, és una bona mostra. Darrere Sota les cunetes, Justícia! s’amaga un espectacle ampliat de l’anomenat “Justícia pels crims del franquisme” que, amb ocasió dels 40 anys de la mort d’en Franco, Òmnium Cultural va organitzar, al novembre passat, davant la presó Model de Barcelona. De l’espectacle es sap que la direcció ha estat a càrrec d’Alfons Olmo, conegut com VerdCel, i que recupera clàssics relacionats amb la protesta i la lluita contra la dictadura franquista, connectats a partir d’un text escrit pel periodista Antoni Batista.

L’escenari és ple de fotografies de persones, assassinades pel franquisme. El concert, amb les entrades exhaurides, arrenca amb les paraules d’en Pere Camps, director del festival Barnasants i de n’Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, que ens recordaven que, aquest any, ja fan 80 anys de l’aixecament fascista i encara estan sota les cunetes, moltes persones i que “l’Estat espanyol no ha demanat mai perdó pels crims del franquisme”.

La primera cançó a sonar és la cançó de bressol “Vou veri vou per no dormir”, a la que s’afegia “Jo vinc d’un silenci”, originària d’en Raimon, i que ens canta Verdcel, fent les primeres paraules a veu nua, per afegir-se a poc a poc, els instruments. En acabar, tothom aplaudeix i un audiovisual ens començava a fer memòria d’uns fets, per alguns massa recents encara.


Seguidament, Montse Castellà, amb una samarreta contra el trasbalsament, ens canta “Paissatge de l’Ebre”, acompanyada a la guitarra per Verdcel. Mentre Verdcel ens parla, la Montse Castellà marxa a seure als tamborets alts que hi ha situats al fons i entra a l’escenari la Rusó Sala que, també acompanyada a la guitarra per Verdcel, aborda, molt dolçament, “cançó de bressol”. Com també ha fet la Montse Castellà , ara és la Rusó Sala qui va asseure’s i qui entra és en Joanjo Bosk, que ens canta “Sa cançó de Son Coletes”, amb la una veu potent, que contrasta amb l’anterior tema i que es converteix en la cançó més ovacionada de moment. Tot seguit, és Verdcel que, en solitari, ens ofereix “L’escola de Ribera”, un tema inclòs en el seu disc Del cor a les mans, en homenatge a l’Ovidi i que ha publicat molt recentment, fruit d’un verkami. En Verdcel unes vegades recita i altres ens canta, amb profunditat i sentiment la lletra, acompanyat exclusivament per un regle per reforçar cada mot. 

A continuació, és el moment de Meritxell Gener que, en solitari, ens canta “cançó del lladre” amb la seua veu potent i el petit canvi de ritmes, per recitar, finalitza amb grans aplaudiments de tothom, quan sembla que la ronda de cantautors es torna a iniciar, doncs ara és el torn, novament, de la Montse Castellà, que ens canta “Que volen aquesta gent”. Els aplaudiments posen el final, quan Verdcel recita i donen pas, altre cop, a l’audiovisual, que aquesta vegada ens recorda les víctimes.
En acabar Verdcel deixa dos poms de clavells vermells en cada cantonada de l’escenari i ens canta “La pell de Brau”. Seguidament arriba el torn de Feliu Ventura i Meritxell Gené, que plegats, canten “Au jovent” i “No passareu”. La tornada, l’acaben fent els 3 plegats. Tot seguit, és Cesk Freixas qui ens canta “A Margarida”. A hores d’ara el concert ja està enfilant la recta final, cosa que ens confirma que Verdcel faci la presentació de la resta dels músics i que dóna pas a  Joanjo Bosk que canta “L’estaca” que, tothom coreja i aplaudeix.
 




L’última part de l’audiovisual està dedicada a fer memòria sobre la mort d’en Franco i que dóna pas a la Rusó Sala, que ens canta “El ball dels cent-mil diumenges”. A continuació, Verdcel es passeja, i corre, d’extrem a extrem de l’escenari i escoltem “Quan creus que ja s’acaba”, a la que segueix “El burro i l’àguila”, d’en Quico Pi de la Serra i que posa veu en Cesk Freixas, Homenatge a Teresa, que Feliu Ventura i a la que segueix una sonora ovació, que no es deixa, quasi, els agraïments que ara dona en Verdcel, tant a Barnasants com a Omiun Cultural per cedir el/s audiovisual/es, que avui hem vist, així com als músics i cantautors que han col·laborant en l’espectacle.
 

Les últimes cançons que sonen són “Diguem no”, que canten tots junts, a la que ens sumem, cantant en peu i com a cloenda “Vou veri vou” que amb la seva lletra “Ja fa temps que està podrit… ja no és l’hora de dormir…” ens recorda que la memòria històrica no l’hem de perdre mai.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here