05/02/2015 Xarim Aresté: Un concert miraculós

0
93
Crònica 150

L’auditori és ple d’activitat. Després de la prestrena a l’Atrium de Viladecans, ningú vol perdre’s l’estrena d’oficial. No es pot dir que sapiguem moltes coses. Sabem que l’espectacle és nou i que en Xarim estarà acompanyat per 10 músics, que mai fins ara havien tocat junts, i oferiran cançons de La Rosada (Bankrobber), algunes cançons inèdites i altres de l’època en solitari de Xarim Aresté i també dels Very Pomelo.

Són poc més de les 21 hores i a les 21:30 hores està previst l’inici del concert. La sala gran de l’Auditori està plena i les converses pugen de to. En Xarim apareix a l’escenari i, amb el sol acompanyament de sa guitarra, comença a cantar “Jo t’estimo”, la cançó que és considerada com la més sincera del disc. A poc a poc, es van incorporant la resta dels músics. La bateria va apujant d’intensitat. L’Eduard Font, fa un sol al piano i la música va apagant-se. Com a l’inici, en Xarim torna a restar sol amb la guitarra i, els  aplaudiments, no es fan esperar.

Mentre encara va arribant gent a la sala, en Xarim aprofita per presentar als músics i, escoltem “Pensant en cercles”. Els dits d’en Xarim semblen volar sobre la guitarra. Seguidament, per introduir el següent tema, ens explica que en Miquel Sospedra, “li ha rentat la cara” doncs “estava malferida”. Verds llums il·luminen el terra de l’escenari. Llums roses posen un toc càlid darrere els músics i així sóna “La gran onada”, de Lladregots. En acabar, els aplaudiments esclaten amb força. Ara, l’escenari es torna blau. Uns focus il·luminen a Xarim que, ens canta “L’Allau”, de Lladregots. En tant la música va pujant de volum, els llums van il·luminant als músics fins a tornar-se fúcsies per acompanyar el final. 
Al Xarim se li veu molt còmod. Des del primer minut, ha sintonitzat perfectament amb tothom. Ens explica que el Conjunt del Miracle no estava planejat i, encara que sigui veritat, un somriure còmplice se’ns escapa pensant que una barreja perfecta i per casualitat no li passa a tothom. El següent tema en sonar és “Els monstres”, de l’època dels Very Pomelo. Llums fúcsies banyen als músics i llums turqueses il·luminen el fons. Juganeres, semblen donar una màgica vida als alegres acords del tema. En Xarim segueix explicant-nos coses i ara, reconeix que, “quan toca sol a un bar, va en bici” i “avui, va en avió”.
Tot seguit, és el torn per “Indomables”, un dels temes nous. Sons d’ocells i aigua, o potser la meva imaginació, m’ha transportat a escoltar aquest tema en un bosc. M’adono que he desconnectat del món. Últimament en passa sovint. Música i focus, semblen donar-me la raó i aquests han intensificat el verd. Prenc consciència del so de les cordes, just quan donen pas a la guitarra elèctrica i al final del tema. Seguidament, altre tema nou, “la flor”. Una cançó que parla d’estimar massa i que, com diu en Xarim, està fet “per dir coses que fa pal dir”. En acabar, aprofita per dedicar-la a músics i escriptors” que sap que hi ha uns quants per aquí”. De fet sense cercar gaire, a la sala he vist a en Guillamino, a en Caïm Riba i a dos dels components de La Folie.
A continuació, el concert sembla prendre un altre ritme i així “Quatre fulles”. Tot seguit, el piano arrenca en solitari, enfilant els acords de “Fes com si no hagués passat res”, dels Very Pomelo inclosa en Xurrac Asclat (Chesapik), on en Pep Garau, a la trompeta, i en Tomeu Garcias, al trombó, semblen anar al seu aire, en una batalla musical, que tothom agraeix amb aplaudiments, crits i xiulets. Com si em donés la raó, quan pensava que estàvem davant d’un canvi de ritme, en Xarim ens diu que avui “no fan cançons, sinó que fa quadres psicòtics. Pren la guitarra elèctrica i tot és torna vermell mentre escoltem “Mentre tu dorms”.
Les interaccions d’en Xarim, amb nosaltres, són contínues. Gaudeix del moment, l’assaboreix i ens fa partícips. Ens dedica paraules, mirades, gestos i aconsegueix que tothom estigui pendent de l’escenari i no vulgui perdre’s ni un minut. Un exemple, el trobem quan, a continuació sona “La santa espina” i en finalitzar, ens explica que, a la banda, hi ha 4 mallorquins, 1 canari i que avui, han vingut els seus pares. Tot seguit, ens canta “El pi”, un tema inspirat en un enorme pi que hi havia a casa del seu avi que, acaba amb una sonora ovació de la nostra part.
En Xarim torna a la guitarra clàssica per cantar-nos A l’univers li sua. A la que segueix “Oh Helena”, la que ens diu que és l’última cançó i que és la portada del vinil que han fet, és per aixó que, saluden i marxen però només per un moment. Els assistents, estem gaudint de l’espectacle i li fem saber que no estem disposats a deixar-lo marxar, tan fàcilment. Sonen aplaudiment i les queixes no es fan d’esperar. En Xarim no triga a tornar aparèixer, tot i que aquesta vegada ho fa sol
El primer Bis, és Fill de ministre”, que fa en Xarim en solitari. Tot seguit, torna la banda i sóna “Bon vent”, que tenyeix de blau l’escenari. Com a cloenda,  n’ofereix “La conquesta”, un tema instrumental que dedica al seu avi, que fa poc que va morir, amb la que saluden i intenten marxar. Les queixes es tornen a fer sortir, crec que fins i tot amb més força així que novament apareixen  a l’escenari. En Xarim, ens diu que estan cansats i que com “hem pagat, el volem esprémer” i, la sala, respon rient. Potser s’equivoca però només una mica, ja que el que realment voldríem és  que no acabes el concert i continuar escoltant-lo.
El punt final definitiu, el posen “Ple de Gom a Gom” i “Lleons marins” que, aixeca una ovació i ens aixeca a nosaltres, primer per acomiadar-lo com cal i després, per marxar, satisfets pel concert, tot i que, n’estic segura que tothom volia encara més.


DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here