10/03/2016 Disc Català de l’Any 2015: Amb Pantaleó i Obeses

0
66
Crònica 164
Entre setmana, he de ser sincera, intento no anar a cap concert però avui he trencat les meves normes. L’ocasió ho mereix. La fàbrica Damm s’ha tornat a vestir de gala per lliurar els premis al Disc Català de l’Any. L’any passat, també estàvem aquí. Primer actuava en Jordi Ninus, acompanyat d’en Jimmy Vidal i després gaudíem de l’actuació dels Nyandú. Els dos concerts eren els previs al lliurament del premi a Cesk Freixas, que actuava acompanyat d’en Victor Nin. Avui, els que recolliran el premi són Obeses i, abans del lliurament i de la seva actuació, actuarà la banda de Terrassa Pantaleó.

Mentre la gent encara està arribant, PANTALEÓ inicia la seva actuació amb “L’altre meitat”, a la que segueixen “Moustaki”, “Verge”, “Rita, Rock & Imagine” i “Yhumi”. El concert ha estat molt ràpid. Imagino que el grup volia presentar la màxima quantitat de cançons possibles i sols han parat, ara mateix, un segons per felicitar als guanyadors i tanquen actuació amb “Faquir”.

La sala s’ha anat emplenant i quan arriba el moment de lliurar el premi, està força plena. Unes paraules, l’agraïment del grup, la foto de rigor, uns minuts per adequar l’escenari i per fi, el fum invaeix l’escenari, anunciant que l’actuació d’ OBESES s’inicia.

La primera cançó que escoltem és “Nata muntada”, a la que segueix “Ell no era un cowboy”, “Guapo!”, “Botifarra amb seques”, “L’ombra sols fuig en la nit”, “La dotzena campanada”, “Brindem, brindem” i “Em deixaré bigoti”. Totes les cançons sonen quasi sense aturades. La gent no para de cantar i ballar al ritme del grup. Com a última cançó, han triat “El monstre de l’armari” i, entre aclamacions, el monstre entra a la sala, ballant i animant encara una mica més la festa.
Igual que fa el monstre, el grup també marxa i, tothom, comença a reclamar els bisos. Obeses torna per regalar-nos dos temes més i així escoltem “Rosó, pel teu amor”, la versió que el grup va fer per la Marató, i com última cançó sona de nou “Brindem, brindem”.

Nosaltres, marxem ràpidament doncs demà toca matinar i ens queda quasi una hora de camí. Ens acomiadem dels premis fins l’any vinent.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here