11/03/2016 La Soul Machine: Ens porta i captiva cap a la Terra Negra

0
90
Crònica 165
El Black Music Festival torna a programar a La Soul Machine. Aquesta vegada, podem gaudir del grup i del festival a la Sala Luz de Gas. Tot iniciant el cap de setmana amb un sabor a Terra Negra, ens porten les cançons de collita pròpia, que trobem recollides el seu segon disc i, també, algunes de les cançons clàssiques del soul a què ens tenen acostumats. L’espectacle segur que estarà ple d’energia i ritme, i no solament perquè sempre ha estat així, sinó perquè la sala ens espera amb una pista nua de cadires. Els primers, que han anat arribat, es reparteixen pels tamborets i les barres, xerrant i prenent una copa.

La banda arriba a l’escenari mentre sona una Intro. El grup es presenta a l’estil mafiós, amb vestit i quasi tots encorbatats i amb ulleres negres. En Manu Ruiz (veu), en nom de tota la banda, fa el manifest d’intencions: “Venim des de Falset. Des de la Terra Negra. Som del Harlem de Catalunya i n’estem orgullosos”. La primera ovació de la nit, acompanya les seves paraules i escoltem “La soul Machine theme”. Seguidament podem escoltar “Run Joey Run”, a la que segueix “Quimet”, un tema dedicat al protagonista d’una llegenda de Falset, amb una bateria que, amb el solo que es marca, pren una mica més de protagonisme. La pista s’ha anat emplenant. Entre la gent, puc veure barrets i ulleres, barrejant-se amb altres que, simplement, vesteixen com sempre, però tothom balla, fa palmes o mouen el cap al ritme de la banda.
A continuació, ens canten “Ets soul”, a la que enganxen “La reina del soul”, primer single de l’àlbum i “Moriré pobre i oblidat”, amb en Josué Barceló, com a veu principal, i en Manu fent els cors. La veu d’en Josué sembla sonar més trencada, o potser és que la cançó m’agrada tant que m’he perdut entre els acords. Amb l’avís de “germans del soul apropeu-vos”, la sala és compacta cap al davant i sembla emplenar-se una mica més. De seguida, comença a sonar “Mou” i, en acabar, en Manu ens recorda que “Hi ha dues coses molt importants… el sexe i… el sexe també!”. Amb aquesta introducció escoltem “Calor”, que s’encarrega d’escalfar una mica més l’ambient. Tot seguit ens canten “Ei germà”. La sala es mou i batega al ritme de la música. L’ambient és ple de l’energia i el ritme que La “Máquina” contagia.
Manu ens presenta a tots els components del grup i, tal com va dient els noms, ells es van incorporant al tema que sona. En aquest moment, m’adono que he perdut la noció del temps. La Soul m’ha atrapat amb aquest carisma que desprenen i no sé ni quantes cançons han sonat, mentre jo em perdia entre les notes. Sols sé que ara estic escoltant “Lo riu és vida”, a la que segueix “Take My Love With You”, la versió del tema d’Eli “Paperboy” Reed.
Tot seguit, sona “Tu ets meva, jo sóc teu”, una dolça cançó. Continuant amb la tendresa escoltem “Tu ets el que em passa” i a continuació “In the midnight hour”. Amb “Flor de passió”, el grup s’acomiada i surt de l’escenari entre xiulets, palmes i crits reclamant els bisos. Les jaquetes han anat acumulant-se per allà on cada un ha pogut. Les banquetes acomoden, potser, a la gent més cansada doncs, a la pista, tothom ha estat ballant i movent-se sense parar. De fet, el grup, tampoc sembla que tingui moltes ganes de marxar doncs no triguen gaire a aparèixer de nou.
Com a regal final, podem escoltar “Think”, una versió de la cançó de l’Aretha Franklin i, novament “La reina del soul” que acaba sent la cloenda definitiva del concert. En  acabar, mentre tornem a casa, no puc parar de pensar que serà difícil escriure les sensacions d’un concert com aquest, on el poder de La Soul Machine m’ha deixat fora de combat durant una estona i no deixo de preguntar-me si seré capaç de recordar les cançons que han sonat o no canviar l’ordre.
El que tinc clar és que ens hem de retrobar aviat. Gràcies Black Music i… gràcies  “Máquina”!!

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here