25/03/2016 Lausana: Un menú sibarita de proximitat per la nit del Tarambana

0
118
Crònica 169
Avui és Divendres Sant i amb les vacances de Setmana Santa recentment començades, enfilem la carretera cap a Cardedeu. Allà ens espera el Tarambana. Un local ple d’encant. Versàtil. Adaptable als esdeveniments que allà es programen. Un lloc que potser des de fora no hagués cridat la meva atenció però que després de visitar-lo, cada vegada em sembla més acollidor i al que m’agrada molt anar. El concert d’avui és de Lausana, un jove grup que, d’ençà que va cridar la meva atenció a les votacions del Sona 9, no he deixat de seguir. No puc evitar sentir-me feliç d’haver apostat per ells, des del primer minut, tot i no ser un dels grups amb què tinc més relació.

Tot i que l’hora d’inici del concert estava prevista a les 22 hores, ja ho són i encara no ha començat però, tot té la seva part bona doncs em dóna temps de creuar algunes paraules amb el grup i saludar-los. De sobte, m’adono que en Jordi, el cantant, s’ha enfilat a sobre d’una taula alta, que abans m’havia cridat l’atenció. Assegut a una cadira, amb la sola companyia de la guitarra, fa un petit mos d’una de les seves cançons, anunciant el concert que està a punt de començar. Des d’avall, en Claudi (guitarra elèctrica) i en Alex (baix), fan palmes, animant a la gent que encara sopa.

Pocs minuts després, enfilem cap al petit tarambana. Una sala acollidora i no gaire gran, així que facilita la intimitat i proximitat amb el grup i, el concert, arrenca amb  “El Reporter” i “Buscant l’artista”. En acabar en Jordi ens recorda que avui arrenca el que han anomenat “Acústic Tour” i que pretenen explicar d’on va sorgir el projecte. Tot seguit sona “Odissea”, la cançó que va provocar que els hi dónes suport a les votacions populars del Sona 9 i, seguidament, “El teu heroi”, després de la que ens diuen que ja fa 1 any que van decidir autoeditar-se Curiosament ens hi Sentíem Atrets, el disc que avui escoltem i, que és el primer treball del grup.

Aquesta nit, la serietat d’en Claudi, encara contrasta més doncs en Jordi sembla molt més còmode en aquest format, com si d’un assaig i amb el Alex, amb la seva aparença tan entremaliada com sempre. Tot seguit, sona “Alliberat”, una cançó que van fer pensant en el seu lema “salut i desconnexió”, que sempre els acompanya i, seguidament, la tranquil·la “Psicòlegs” a la que enganxen “Des d’aquí dalt”. La sonoritat de les seves cançons, tot i que sempre les he escoltat amb bateria, no es veuen gens afectades per sentir-les només amb les cordes i de fet, sorprenentment per mi, m’agraden encara més.

El grup ens dóna unes petites pinzellades d’un nou projecte que, és evident els hi fa molta il·lusió i, deixant-nos amb la mel als llavis i sense donar-nos gaires pistes, el concert continua amb “Lluny de tu”, “L’últim sospir”, el single del disc, i “S’ha acabat, senyors”, que pretén ser la cloenda del concert i amb la que marxen de l’escenari però que, com sempre acaba passant, només fa que provocar les queixes dels que allà estem.


Quan el grup torna, demana suggeriments per cantar-nos una altra cançó i així, el concert conclou amb la repetició d’“Odissea”.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here