19/03/2016 Zalon i The Gramophone Allstars: Sentiments a flor de pell recordant a Amy Winehouse

0
71
Crònica 168

Avui ens retrobarem amb el Black Festival i en un dels dies més assenyalats doncs és el torn per Zalon i The Gramophone Allstars. La meva passió per la música, avui, és una barreja de sentiments, entre la qualitat del Festival, la qualitat de la veu de Zalon i la seva qualitat humana, que es trasllueix en qualsevol petit article que he llegit sobre ell. Les expectatives, són enormes. La setmana s’ha fet eterna i les quasi dues hores de viatge les faig amb moltíssimes ganes d’arribar a Girona. Potser encara queda algú al que no li sona aquest nom però, si parlem d’Amy Winehouse, la cosa segur que canvia. Dubto que hi hagi alguna persona que desconegui el nom d’Amy així que si us explico que Zalon és fill del cantant de reggae jamaicà Dr. Alimantado, ha corista de l’Amy, que al mig de cada concert, permetia que tingués uns minuts per cantar les seves pròpies cançons i, a més a més, afegeixo que el concert d’avui és un homenatge a la gran Amy, ja no cal dir res més i tothom podrà entendre com és que avui no queda ni una sola entrada.


En arribar, no puc evitar que el cor em bategui amb més intensitat. La sala és plena, com és lògic, i em costa no mirar el rellotge cada 30 segons, per comprovar si queda molt. Per fi, durant uns minuts que, per a mi, han sigut eterns, arriben els músics. Sense pressa, assaborint cada passa que fan o potser són les ganes que això arrenqui d’un cop que em fan percebre-ho així. També arriben dues noies, la Yolanda Sey i la Kathy Sey i, en últim lloc, la Judit Nedderman.

El concert comença amb la JUDIT NEDDERMAN cantant-nos “Back to Black”, a la que segueix “Tears dry on their own”, una versió feta amb tot el respecte segons ens diu Genis Bou, saxofonista i creador de la Gramophone, i que originàriament inclou el sampleig d’”Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye. La sala està completament plena. Gent d’edats molt diferents ballen i canten les cançons de l’Amy, a les que avui posa veu la Judit. Seguidament, és el torn per “He can only hold her – Doo wop (That thing)”, “Just friends”, “You know that im” i “Love is a losing game” és la cançó que tanca aquesta primera part.

En Genis presenta a ZALON que arriba desbordant energia, mentre Judit es reincorpora al concert, convertida en una corista més. La primera cançó que podem escoltar un medley, de cançons d’en James Brown, format per “I’m a soul man”, pràcticament, una declaració de qui és en Zalon, “Sex Machine” i “I feel good”. El carisma d’en Zalon és evident i es desborda per tot l’escenari. Mentre es mou  i canta entre els músics, amb un somriure, ens fa ballar, cantar i acompanyar-lo fent palmes.

Després d’agrair a tothom, poder estar aquí, comprova si hi ha més nois o noies a la sala i ens canta la bellíssima i dolça “Lets get it on”, d’en Marvin Gaye, que dedica a les noies que estem a la sala, per la que baixa a cantar a la pista i , tot seguit, escoltem “Do it again”, que està inclosa en el seu àlbum Liquid Sonic Sex. En cada cançó sembla fer lluir, amb més llum encara que a l’anterior, els aguts que fa, com si pogués passejar entre les notes de punta a punta de l’escala musical sense esforç. Seguidament és el torn per “Whats a man to do”, que canta, fixant-se sempre en alguna persona, com si li cantes en exclusiva, movent-se sense parar per l’escenari, entre els músics, fent gala del seu carisma i empatia.

Zalon es posa seriós per primera vegada i ens parla de Amy trencant amb l’alegria i ritme del concert. Mentre ens explica l’agraït que està a Amy i que, justament avui, fa 3 anys que la seva germana va morir de càncer, la veu d’aquest magnífic cantant, sembla trencar-se i ha de fer una petita pausa per prendre aire i poder continuar. La sala, en ple, esclata en aplaudiments, agraint que comparteixi amb nosaltres els seus sentiments. I, ens canta “You let me breathe” (me haces respirar), la cançó que va dedicar a l’Amy, que va escriure l’endemà després de la seva mort i que és el primer senzill de l’àlbum Liquid Sonic Sex, el primer disc de Zalon. En cada paraula, d’aquesta cançó, Zalon sembla haver-se deixat cor i ànima. Cada mot, cada frase, es transforma en una pregària, demanant “si us plau, no marxis” i se’ns dubta, tothom s’ha adonat del sentiment i, potser per això és la cançó més aplaudida del concert.
Per continuar i recuperar l’alè, ha triat “Hey little rich girl” i, després d’avisar-nos que arriba el final, ens canta “Rehab”, amb la que saluda i marxa de l’escenari. La Gramophone, encara es queda tocant i en Genis, ens ajuda a animar amb més força per fer-lo tornar.

Quan aconseguim que torni, escoltem “Erica”, de l’àlbum Liquid Sonic Sex. En acabar, ens presenta a tota la banda i converteix, per uns minuts, en Janis a Genis. La cloenda del concert arriba de la mà de “Valerie”.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here