15/04/2016 Joan Rovira: Carisma, positivisme i sinceritat compartint cançons

0
74
Crònica 176

Altre cop divendres i tornem al Tarambana de Cardedeu. Avui és el torn de gaudir de la veu i la música d’en Joan Rovira que, des de la presentació del seu darrer treball Peix sense espina (Satélite K), a la sala Music Hall (llegir la crònica del concert) i el petit tast que vàrem fer, durant els Petits Camaleons de Sant Cugat, encara no hem tornat a coincidir, així que parlem de l’any passat. Massa temps ja. El millor? Que en Joan ha vingut solament acompanyat per la seva guitarra., per tant, carisma i intimitat garantida.
Ja són les 22, l’hora prevista del concert. La gent espera que ens deixin passar a la saleta per l’inici del concert quan, en Joan, s’enfila a dalt una taula i, assegut a una cadira en canta una versió de “Don’t Worry Be Happy”, el conegut tema de Bobby Mcferrin, recordant-nos que el concert esta proper a començar. En acabar, la gent, ràpidament enfila cap a la sala del Petit Tarambana, que s’emplena completament. L’acollidor espai, dona totes les opcions per facilitar la proximitat de músic i públic. Totes les cadires estan plenes. Darrere, gent de peu, con millor ha pogut situar-se, per escoltar un concert que s’endevina molt especial.
En Joan obre la seva actuació amb “Deixar de jugar”, amb una senzilla i alegre melodia recordant la infància de qualsevol de nosaltres, a la que segueix “Quatre amics”, una suau i profunda cançó que va escriure quan tenia 15 anys. A hores d’ara, amb solament dues cançons, ja té ficat a la butxaca a tota la sala que acompanya cantant i amb palmes les cançons i, encara fa créixer la complicitat, una mica més, quan ens regala una nova cançó, que ha escrit tan sols fa un mes, pel seu segon disc. Tot i que no he pogut saber el nom, la seva lletra, parlant de les mirades que es creuen amb una desconeguda, em sembla molt romàntica.
A continuació en canta “Per ser feliç”, una cançó que sempre fa amb banda i que segons en Joan no sona també només a guitarra però que és una de les cançons que més m’agraden, inclús així. Tot seguit, sona “L’home del ‘tratge’”, en la que ens demana fer palmes i a la que segueix “Lo meu riu”, un tema nou, del que fa setmanes va superar les 60.000 visites. Una cançó capaç de transportar-te cap a les magnífiques imatges del Delta de l’Ebre que vesteixen el videoclip. Seguidament, és el moment de l’alegre  “M’agradaria ser un Beatle” a la que segueix “Supermercat” que, segons ens explica, és el tema més ximple i que va fer perquè, quan anéssim al supermercat, ens recordéssim d’ell.
Mirant al meu voltant tot són mirades il·luminades per somriures, com si d’un concert entre amics es tractes. Al davant mateix de l’escenari, nens, asseguts al mateix terra de l’escenari, també canten les cançons. Una cosa que em fascina d’en Joan, és el carisma i les sensacions que transmeten les seves cançons, però també la seva fidelitat als seus inicis, quan feia covers i cantava al carrer. Com a mostra, la versió que ara ens regala de “Stand by me”, de Ben E King i “Cendra i poesia”, que fa  a duet per primer cop. L’acompanya la Irene, una noia de Cardedeu a la que va conèixer en la seva etapa com a músic de carrer.
Seguint amb els regals que ens està fent, escoltem un altre tema nou. He de reconèixer que una de les coses que més m’agrada, quan  estic escrivint, és poder reflectir els temes que han sonat durant el concert però, avui, ja porto dos temes nous i sóc incapaç de saber si ha dit el nom o no. És evident que estic massa perduda entre els acords, les lletres i la veu d’en Joan per fixar-me en els noms.
A hores d’ara, imagino que el concert està arribant al final però tampoc tinc gaire temps per comprovar-ho doncs ja està sonant l’alegre “Ballant entre disfresses”. Tot seguit, podem escoltar una altra versió, aquesta vegada de “Rolling on the river”, una cançó de la Tina Turner i, ens canta “Peix sense espina, acompanyat per tota la sala, com a cloenda del concert. En aquest punt, el tarannà juganer i simpàtic del carismàtic músic entra en acció i, donat que normalment s’han de fer bisos i no hi ha ganes ni gaire lloc on ficar-se, decideix amagar-se darrere la cortina per donar-nos la possibilitat de demanar que continuï i tornant fent—se el sorprès.

Entre rialles i somriures de complicitat, en Joan torna per cantar-nos “Germans de la llengua”, el tema que va compondre per la Diada, i amb “M’agrada”, el tema que va ser el seu primer videoclip, el concert conclou. A la sortida, comentaris i somriures de satisfacció, ens acompanyen fins a la sortida i ens fa tornar a casa, amb les piles recarregades per gaudir d’un nou cap de setmana.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here