10/04/2016 La Folie: Les emocions i sentiments d’uns grans Traficants de Somnis

0
160
Crònica 175
Ja fa quasi un any que afegia a La Folie entre els meus grups favorits del Sona 9 de 2015. Tot i la gran qualitat del grup, no van ser triats però ja no vaig deixar de seguir-los. Poc després, es van presentar al concurs Live 2015 i es van classificar però no vaig poder assistir així que, quan es van presentar al Track 2015 (llegir la crònica), no vaig ni pensar-m’ho. Allà al Vendrell, els vaig conèixer i vaig poder gaudir del primer directe. Un directe ple de sentiments. Aquesta vegada, estava segura que guanyarien i així va ser. Avui marxem cap a la Sala 2 de l’Apolo, a la presentació del seu primer disc, Traficants de somnis (Petits Miracles), fruit del primer premi de Track i si jo estic nerviosa, no vull pensar la barreja de sensacions que deuen tenir ara mateix, doncs han fet Sold out.

La Sala-2 de l’Apolo, s’ha tornat vermella, potser els nervis del grup, han fet que pregui aquest color o potser és el caliu, amb el que la sala vol acollir al grup, l’ha que la tornat vermella. Segur que es barregen en el grup ganes de l’inici… ganes per veure reaccions… ànsies de directe… Per fi, entren a l’escenari. Paula (veu) fa una abraçada a tots abans de començar. Com sempre que l’he vist actuar, va descalça. No hi ha temps per més, això comença!

El concert arrenca amb “La terra creix”, el tema que el Track va incloure en el CD del concurs. En acabar, la Paula ràpidament agraeix a tothom que estiguem avui aquí, amb emoció continguda i de seguida ens presenta al Quartet de Corda Ubuntú, que avui els acompanyarà ena algunes cançons. La primera que fan plegat és “Érem vells”, una dolça cançó d’amor a l’inici que acaba parlant d’un amor que no ha continuat i a la que segueix “Abraçades de vidre”, una melodia que, parlant de les segones oportunitats, s’inicia suau i va pujant de to fins que, en la tornada, la potent veu de la Paula aconsegueix silenciar les veus que parlen al meu costat.

Que fort! L’exclamació de la Paula, ho deixa clar. Encara no han aconseguit digerir tantes coses. El nou disc, la presentació, el sold out i, per descomptat, estic segura que al·lucina encara mes veient que fa res que han estrenat el disc i que per allà on mires hi ha gent ballant i cantant les cançons. La “FOLIEcietat”, una paraula i un estat que els hi agrada molt, s’ha instal·lat per tots els racons de la sala.

Tot seguit, ens canta “Olor d’esperança”, una de les cançons que més m’agraden, doncs la veu de Paula passa per moments on brilla, sigui cantant en veu baixa o donant-li potencia i que, avui inicia i acaba recitant. Tot seguit, sona “Infants adults”, un tema que parla de la mort i dels records amb una suavitat i tendresa exquisida i, per continuar, han triat “Incendiar-vos”, un tema que tenen recollit en un anterior treball EP i que és altre dels temes que em captiven.

Des del meu punt de vista, la part més important del concert arriba ara. En primer lloc escoltem “Àvia”, un tema preciós tema que parla de les Àvies de la Paula i deixa traslluir l’estima que els hi té, i que ens canten acompanyats per l’Àngela Furquet i la Clara Fiol, als cors, el Quartet Ubuntú i amb en Cento Toca, fent percussió corporal. Seguidament, sona  “A les fosques”, un tema inèdit així que es converteix un meravellós regal per a tots els que ens agrada la seva música i per, suposat, no podia faltar “Suzanne”, el tema originari de Leonard Cohen, i que van versionar i que, amb un vídeo molt divertit, i que els va fer guanyar el concurs de covers, i juntament amb Sense Sal amb el que van compartir premi, els va portar fins al Cruïlla i, imagino que una de les actuacions més importants fins al dia d’avui.

Per fi arriba “Traficant de somnis”, la cançó que en el disc canten amb en Joan Rovira i que, ara fan sols. Bé! Sols no! Dubto que hi hagi algú per la sala que no canti i balli amb ells i tot seguit “Fruit prohibit”, on ens fa cantar a nosaltres i, com avis de final, ens presenta a la resta de grup, per continuar amb “Descalça”, potser el tema més  reivindicativa  i “Persones”, un tema que combina 5 idiomes (català, castellà, anglès, francès i portuguès), amb el Néstor Giménez al teclat, amb la que marxen de l’escenari.

Aplaudiments, xiulades, Crits i més crits, demanen que torni per fer els bisos i, evidentment aquí no acaba el concert. El grup torna per continuar amb “Com un ocell”, segons explica la Paula, la cançó amb que van començar, cap a finals de 2012 aproximadament i fent temps, doncs tenen encara una sorpresa més, tornen a repetir “Àvia” amb en Cento Toca, fent percussió corporal altre cop. Per fi, arriba la sorpresa, que no és altre que en Joan Rovira i plegats fan altre cop “Traficants de somnis”, que és la cançó que, definitivament, la cloenda del concert.



El concert ha acabat i la sala es va buidant, lentament. Hi ha molta gent que vol saludar-los i fer-se fotos. Nosaltres, finalment, també marxem. Hem estat esperant una estona però encara tenim 1 hora de camí a casa i demà hi ha cole i feina, com cada dilluns. Un xic de tristor, vol ennuvolar la màgia del concert però, el xute d’energia positiva del concert, s’encarrega de tornar-me al estat de FOLIEcitat. A fi de comptes, el seu camí només ha començat, per tant,  no serà l’últim concert on ens trobarem. Simplement cal tenir una mica de paciència i, una altre propera, reclamar l’abraçada que m’hagués agradat donar-los.

Fins a molt Àviat! i… benvinguda sigui la vostra FOLIEcitat!
Fotos del Concert 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here