30/04/2016 Oques Grasses: Comença la cursa de You Pony

0
128
Crònica 182
Fa setmanes que les cançons de You Poni (Beverly Hilss Records) sonen per tots llocs, igual que els videoclips de les noves cançons i justament acaba de sortir a la venda en format físic. Per les promocions fetes i les notes de pressa sabem que el nom del disc vol ser un homenatge a la companyia de ball que ha nodrit, amb alguns dels seus ballarins els videoclips de les Oques. El que no sé encara és si participaran en aquesta presentació tan especial doncs el concert coincideix amb la celebració del 20è aniversari de Salamandra.

La sala plena i per fi llums que s’apaguen. Les Oques arriben equipades amb pantalons curts i camises. Van vestits com a la caràtula del disc i, igual que va passar-me quan la vaig veure, em recorden els nens que apareixen a les pel·lícules antigues. El que està clar és que arriben juganeres i decidits a fer-nos gaudir d’una bona festa. La cançó que obre el concert és “Cara de cul” i a igual que al videoclip, la karateka Maria López, els acompanya. En acabar, marxa la Maria i, mentre tots canten i ballen “Fullar sempre”, arriba n’Ivan “il pensatore” i el seu tanga. Ja és evident que tots o quasi tots els protagonistes dels seus videoclips, hi seran aquí!

A continuació escoltem “Si un dia no hi som” i “Finals blaus”. La sala batega, amb el ritme de les Oques, cançó rere cançó. La temperatura puja i puja. Allà on miris, veus que tothom canta i balla amb ells. Un segons per saludar i la festa continua amb “Amiga de ningú”. El protagonista del vídeo apareix en escena per ballar amb ells. Les jaquetes i les samarretes comencen a treure’s i l’escenari bull també. Els protagonistes dels videoclips, entren i surten. Ja sembla el metro, en hora punta.

A continuació escoltem ”Cavall estable”, del seu primer treball Un dia no sé com (Autoeditat) i, tot seguit, és el torn de “Plora i riu” i la ballarina Laura Marsal, a la que segueix “Fer-te feliç”, el tema que van gravar amb en Joan Garriga, amb la Carol Beltran ballant. Les aturades, entre cançó i cançó, són mínimes i el Pony no defalleix ni deixa de cavalcar. Segueix la seva carrera a ple rendiment. Cada final és aplaudit com si fos l’últim i cada inici acollit com si fos un nou regal.

Lluny de perdre gas, les Oques continuen fent-nos bategar i ballar com el primer minut. A continuació, ens canten “Fill de Maria”, de Digues-n’hi com vulguis (Chesapik) i, amb protagonista del vídeo ballant descalç amb ells, igual que al vídeoclip, l’aclamat “Ball del mànec”, per continuar amb “Coet”, de Digues-n’hi com vulguis (Chesapik), amb el que sembla intentar formar-se una olla que finalment no es conclou.

Els darrers moments del concert són per al ballarí Nil Juvé ballant “Rellotge de fang”, continuant amb “Pedres als avions” i la noia protagonista ballant i finalment “Faves enlaire”. A hores d’ara les veus dels assistents imagino que han de començar a fallar doncs en tot el concert no s’han deixat de corejar les cançons i, potser és el que imaginaven les Oques doncs els primers acords de “Passos importants”, d’ Un dia no sé com(Autoeditat), fan que les samarretes vagin fora i a veu en crits tothom canti amb ells i es treguin, també ells, les samarretes.

La sala, imagina que això s’està acabant, comença a demanar la coneguda “Cul” però el pla establert no és aquest així que escoltem “Sexy”, de Digues-n’hi com vulguis (Chesapik), amb la que saluden i els crits de “No hi ha prou!” sonen i ressonen abans que puguin sortir ni de l’escenari, cosa que els hi fa continuar i repeteixen “Si un dia no hi som”, aquesta vegada acompanyats a l’escenari pel “llenyataire” protagonista del vídeo, que abans no havia pogut fer-ho doncs sembla que algun imprevist l’ha fet arribar tard.

El punt final el pretenen posar amb “You Poni”, el tema homònim del disc que avui ens presenten i, després de saludar, surten de l’escenari. La sala comença de cridar, novament, demanant que tornin i ens cantin “Cul”, l’aclamat tema inclòs en Un dia no sé com (Autoeditat), el primer treball del grup.


Les oques tornen i, per fi, podem escoltar-la. Tothom assaboreix i gaudeix els darrers minuts del concert. Tenim clar que, aquesta darrera cançó, servirà de cloenda del concert. Un concert ple de col·laboracions, amb la característica bogeria que els acompanya i el volar de samarretes. Ja és el tercer disc i no ha decebut a ningú per més que alguns vulguin dir que, aquesta vegada, han perdut l’efecte sorpresa. Jo, particularment no ho crec i, pels somriures i l’energia que he vist, ningú a la sala ho ha pensat. Les oques segueixen i seguiran cavalcant amb el seu Pony. Ara ja, el nostre Pony. 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here