02/04/2016 Ovella Xao: Ens fan anar de festa i #Pastureig a Sabadell

0
156
Crònica 171

Fa temps que vaig descobrir als Ovella Xao. El seu so fresc, ple d’energia, capaç de ser present inclús enllaunat i les seves lletres divertides, van atrapar-me des del primer disc. Només els he vist una vegada en directe, a la Roca del Vallés, compartint cartell amb els meus estimats Valga’m Déu, en una festa organitzada pels diables de la RocaVam i fins ara no hi ha hagut altra ocasió per coincidir. El nou treball de les ovelletes #Pasteureig, que és fruit de la seva sortida als camps del Verkami a recollir calerons i en descarrega lliure des de la seva web, ja l’he escoltat moltes vegades i he de dir que cada dia m’agrada més, així que, arribo a Ca l’Estruch, amb ganes de comprovar si el petit tast que vaig fer a la Roca, és l’anunci d’un curat directe doncs, no hem d’oblidar que avui juguen a Sabadell, a casa seva.


Aquest segon treball, com el presenten a casa, imagino que estarà ple d’amic, família i participants del Verkami, doncs entre les recompenses, que el grup oferia, hi havia entrades dobles pel concert de presentació a Sabadell, per tant, per avui. L’obertura de portes al centre Ca l’Estruch està prevista per les 22.00 però, com quasi sempre passa, suposo que serà més tard i, així, poc més de les 22.30 la sala obre portes. El primer que capta la meva atenció, és l’escenari que les ovelletes han preparat. Gespa, llums verds donant un toc de color i vida, palla i els instruments. Una butaca marró, la mateixa que surt als seus videoclips, amb un disc de cartó que diu #Pastureig, col·locat al costat mateix de la porta, sembla cridar per fer-te una foto i penjar-la a les xarxes, difonent el seu disc.

A les 22.45 els llums s’apaguen però la gent no para d’arribar. Hi ha nens i adolescents, adults i gent gran. Tothom està disposat a gaudir del #Pastureig. Per fi a les 22.50 sentim el soroll del ramat, els esquellots sonen i el grup entra a ritme de l’“Ovella Ciao” (la “Bella Ciao”). La festa ha començat i tot s’ha tornat blau. El fum dóna un aire nuvolat a l’escenari, mentre escoltem “Viure volant” a la que segueix “Mentides”, amb en Pol i l’Aniol (veus) marcant-se un dels seus balls “Ens menjarem el món”, que toquen acompanyats pel David Nuri, el conegut saxofonista dels Bonobos, a la que segueix “Dictador” i “La terra dels somnis” que dediquen als refugiats i als que deixen casa seva, fugint de les guerres.

Aquestes ovelletes, saben com emportar-se a tothom a pasturar amb elles, al ritme de la seva música engrescadora, barrejant rumba, ska, pop, funky i el que faci falta. Dos grans globus, juganers, passen de mà en mà per la sala. Un tercer ha quedat capturat en mans d’una noia, com si d’un trofeu es tractes. La festa continua i les cançons no paren. Recordant el seu primer treball escoltem “Sirena”, “Mozzarella” i “Plans de futur”. Una sala plena, canta i balla al ritme del grup, evidenciant el clima festiu que han aconseguit contagiar a tothom i que lluny d’abaixar el to cada vegada és més intents.



Per xarxes, ja havíem vists a Bonobos i Doctor Prats, convidant-nos a la festa, per tant, no m’estranya gens veure que apareixen a l’escenari per fer equips i una batalla que, amb el “Lololo” de protagonista, fan entre la gent. Tot seguit, igual per relaxar una mica l’ambient i al crit de “Visca l’amor lliure”, sona “Aquesta nit” però, amb aquest ramat, tot i que saben perfectament tractar els temes més tranquils i dolços, és impossible deixar la festa. A modus de confirmació del que penso, ens informen que ha arribat directament de Colombia, per acompanyar-los avui, la Shakira. Una Shakira molt bufona i especial, a la que dóna vida l’Aniol, que vesteix una faldilla vermella i una perruca rosa, i que fa uns moviments d’estómac prou sensuals, mentre ens canten el conegut “Kuaka Kuaka”, al que no paren d’enllaçar cançons, i així sonen “Para hacer bien el amor” ( Rafaela Carrá), “Cuando tú vas” (Chenoa), Antes muerta que sencilla (Maria Isabel), La barbacoa (Georgie Dann), Bye Bye mi piccolissima dama, Danza Kuduro o Bailando (Enrique Iglesias), a les que han donat el seu propi toc. La sala sembla bullir, ballant i cantant al ritme de les conegudes cançons.





Amb Doctor Prats, de nou a l’escenari i recordant-nos els lapsus i embolics en què es fica Rajoy (“Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”, “Somos sentimientos y tenemos seres humanos” i “España es una gran nación, los españoles muy españoles y muchos españoles”), ens canten “President”, a la que segueix “Rauxa dins del cos” i, després d’agrair a tothom la seva presència i avisar-nos que arriba l’última cançó, “Per cert”, amb la que marxen de l’escenari.


Les queixes pugen i pugen de to, demanant la tornada del grup. Són emmudides per una ràdio que anuncia l’arribada d’ “El menda lerenda” i, tot seguit escoltem, “La canción del viajero”, per la que demanen palmes i fer “gresca i xerinola” tot i que, sincerament, no fa gens de falta que ho demanin. Torna a sonar “Ovella Ciao” (Bella Ciao). En aquest tancament de festa, deixen anar l’energia que els hi queda. Al ritme de “Do you remember” fan una coreografia final i després de la foto final, el concert acaba. Les ovelletes s’han convertit en unes ovelles gegants, saltant i ballant. Acompanyades pels seus amics i fans, amb la complicitat dels Bonobos i Doctor Prats, han aconseguit formar un ramat que els farà arribar allà on ells vulguin i jo sols espero seguir gaudint, durant molt de temps, amb la seva música.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here