16/04/2016 Pearson: Reivindicacions i Solidaritats de mà de la música

0
60
Crònica 177
Fa algun temps que Person va posar en marxa la gira Els Músics No Mengen (llegir noticia anterior), Una gira amb què volien denunciar la situació de la cultura, el poc valor que se li dóna a la feina dels artistes  i, a la vegada pretén acostar la música a tothom ajudant al banc d’aliment amb la recollida de productes bàsic, doncs el cost de l’entrada ha estat fixat en 3 productes bàsics. L’objectiu dels Pearson era recaptar 1.000 kg de menjar i, aquesta fita va estar assolida entre els dos primers  concerts que varen fer. El primer a La Mirona de Salt (acompanyats per Glaucs i Ix!) i el segon al Teatre Municipal d’Igualada (acompanyats per Anna Roig i Judit Nedermann). Des del primer concert, he estat intentant coincidir amb ells però ha estat impossible, doncs ja tenim programades les dates. Finalment, avui, en el concert que correspon al tancament de gira, hem aconseguit assistir.

Quan arribem a Salamandra-2, ja hi ha algunes persones esperant. No gaires encara tot s’ha de dir. Tot i ser la sala petita, és força gran.


 El paper més difícil, des del meu punt de vista, el tenen PANTALEÓ, guanyadores del Premi Joventut del Sona9 2014, que són els encarregats d’obrir el concert i escalfar la sala. Els Pantaleó obren actuació amb la suau “Rita, rock i imagine”, el mateix nom de la filla d’en Gerard (veu). Entre la gent hi ha nens asseguts a terra, escoltant la cançó com si d’una faula es tractes. Seguidament, podem escoltar “Moustaki” i, tot seguit, sona “Yhumi”. Com a últim tema, podem escoltar “Faquir”, el tema més alegre i optimista i, com totes les anteriors cançons, es troben incloses en el seu primer disc Reina Victòria (Música Global). La veu d’en Gerard, desgranant les lletres, plenes de detalls, ens ha permès gaudir d’un concert força íntim, cosa a la qual segurament ajuda que la formació, s’ha presentat en format duet.






Seguidament, és el torn pels elèctrics MORGAT MORGAT, guanyadors del Premi Juventut del Sona 9 2013, i que ens porten les cançons del seu disc Salvatge Manifest (Lav Records). Inicien la seva actuació amb “Dies de fum”, a la que segueix, “Nen destral” i “Matar al porc”. Com a tancament, han triat “Ull viu”, la que diuen serà una cançó més tranquil·la i que acaba sent la més potent de les que ens han ofert avui. Entre grup i grup l’activitat és evident, treien i posant els instruments i cables de cada grup.









Tot seguit, és ANDREU RIFÉ qui pren possessió de l’escenari, tot fent-nos partícips de què està molt content de participar en aquesta iniciativa i també, perquè fa temps que no toquen els 5 músics junts. Comencen l’actuació amb “Avorrim”, de l’àlbum Ping Pong (DiscMedi) i que ens explica coses que han passat. Segueix amb “Lluiiiis!”, un tema que parla de la família reial espanyola i que es troba inclòs a l’àlbum Samurai  (DiscMedi). La cloenda arriba amb “Fil de llum”, tornant de nou a l’àlbum Ping Pong (DiscMedi) i que tothom coneix perfectament doncs és el tema de la segona temporada de Polseres Vermelles.





A continuació, entren en acció els PEARSON. Com a creadors del cicle, s’han reservat la zona central del concert i arriben contagiant alegria i demanant que els ajudem fent palmes, portant-nos les cançons del seu primer treball, amb el nom homònim del grup, Pearson(RGB Suports). En primer lloc escoltem “Filigrana”, un tema pel qual van fer un videoclip molt original, gravat a l’estació de Gràcia dels FGC. A continuació, sona “MichaelCollins” i, seguidament escoltem “Em preocupa”, que dediquen als Ix! recordant-nos que, justament la setmana anterior, van anunciar que es retiraven. Tot seguit, escoltem “El més dolent del món” i com últim tema sona “Corea” tot i que, sincerament, tenint en compte que he estat més pendent de l‘actuació i del bon rotllo que contagien, no sóc capaç de dir si han fet més temes o no, dels que tinc controlats i, imagino que em manquen alguns, doncs el setlist té previstos varis més.






Enfilant cap al fi de les actuacions, la sala cada cop està més plena i arriba l’energia desbordant de XEIC!, que comencen amb “Toca revolta”, a la que segueix “Arrels”, ambdues de l’àlbum Som. Tot seguit, escoltem “Festa major” i “Agafa’n un”, les dues de l’àlbum Batecs. Seguidament arriba el moment més reivindicatiu de la mà de “L’Estaca”, al ritme de ska, i “La flama”, dels Obrint Pas. A continuació, ens canten “Tornarem”, novament de l’àlbum Batecs i amb “No volem ser” posen la guinda a una actuació enèrgica, festiva, reivindicativa i molt potent, deixant l’ambient i els ànims ben escalfats.




La guinda del pastís arriba amb 9SON, que porta la frescor, la vitalitat i el positivisme de la rumba i la salsa i que faran la cloenda del concert. L’adrenalina i energia de “Levanta el Fuego”, de l’àlbum Íssim(DiscMedi), comença a estendre’s per tota la sala, fent que tothom balli i canti amb ells. A continuació, escoltem “Corason”, de l’àlbum Salsa rumbesco (Autoeditat), que dóna pas a “El nom del porc”, del seu àlbum Íssim (DiscMedi). Tot seguit, el grup fa un popurri on podem escoltar  “Caramelos”, “Cumbia infierno”, “Sarandonga” i “Volaré”, entre altres. Finalment, “De sol a sol”, novament de l’àlbum Íssim(DiscMedi), conclou aquest concert solidari.

Naltros marxem a casa cansats. Han estat més de 2:30 hores de música, quasi ininterrompuda però amb la satisfacció de veure, bons concerts i la gran solidaritat dels nostres músics i la resposta de la gent. 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here