17/04/2016 Pep Sala: Ops! No ens diguis mai adéu!

0
66
Crònica 178

Per fi és Diumenge! Normalment, com el cap de setmana no treballo, no vull que arribi doncs és “últim” dia de relaxació. Aquesta setmana, ha estat diferent i he estat desitjant que arribés diumenge. El motiu? El concert que avui fa en Pep Sala a Barts. És l’únic concert que farà i serà molt especial, no solament perquè presenta el seu darrer treball “Ops! Mireu què he fet” (L’Indi Music) sinó perquè, a més a més, ho farà envoltat d’amics, igual que ha fet per gravar les cançons d’aquest nou treball. Arribem amb temps però a fora, ja hi ha gent. Molts de nosaltres tenim la vida adornada per les seves cançons. Grans i petits esperen impacients. Ni Barça, ni res. Igual que jo. Impacient! Molt impacient! Els darrers minuts perquè el concert comenci em semblen eterns.

Per fi, uns 10 minuts més tard del compte, amb la sala plena, per fi comença. La primera cançó a sonar és “Si no fos per tu”. En Pep ha arribat amb un somriure als llavis i així, amb un somriure, ens la canta. Només escoltar el primer vers, la sala arrenca en  aplaudiments i mentre, els músics van entrant. Estic convençuda que, ni el somriure d’en Pep, ni els aplaudiments, marxaran en tota la nit. La cançó ha sonat quasi a les fosques i, només augmenta una mica el llum, en acabar, com si ens animessin a aplaudir, però no cal. De seguida, comença a sonar “Petjades a la sorra” i una altra ovació acompanya el final.

 

Igual que sabem que és l’únic concert també sabem que en Pep s’ha envoltat d’amics, tant al disc com avui, en aquesta celebració d’aniversari. El primer que puja a l’escenari és en Jonathan Argüelles, de Tornem a Sau, amb el que canta “Instants en un paper” i seguidament, és el torn pel Sicus Carbonell, de sabor de gràcia, el seu “germanet gitano” amb el que ens canta “Fes-me un lloc al teu costat” a ritme de rumba. 

Fins ara, en Pep ha estat tocant la guitarra, però ara, enfila cap al piano i, ens recorda als amics que no han pogut venir i els hi dedica les cançons que van gravar plegats. D’aquesta manera, a Pegasus, una de les millors bandes segons ens diu, els hi dedica “Si pogués tornar a escollir” i “Mardi Gras”, la dedica a Carlos Tarque, de M Clan, “que viu molt lluny i no ha pogut venir”. Com a guinda d’aquest preciós conjunt de melodies i dedicatòries, ens demana ajuda per cantar-nos “Envia’m un àngel”, tot i que, evidentment, no era necessari, doncs una sala entregada, i sense excepcions, es posa a cantar-la des del primer segon.

Continuant amb els amics convidats i, mentre torna a la guitarra, arriba en Roger Pera. La pantalla de vídeo, que hi ha a l’escenari projecta el vídeoclip “Nits de tempesta” i, seguidament, arriba l’Aurelio Morata, amb el que fa “Vida moderna”. En Pep, que no oblida els seus inicis, ens explica que en 1983, va estar tocant amb una banda amb què va aprendre molt i amb aquesta presentació dóna pas a Gerry Duffy, Enrico Santacatterina i Gino Delinnocenti, per cantar plegats “Fins el final”, una cançó que fa molt de temps que no feien junts i la “Balada de la banda del bar”.

Els amics entren i surten de l’escenari, després d’una petita presentació mitjançant una anècdota. En Pep transpira felicitat per tots costats. A la sala, un mar de somriures, caps movent-se, gent canta les seves cançons. Està content i no és per menys. 40 anys als escenaris i avui, envoltat d’amics ha guanyat la batalla fins i tot al partit de Barça.

Ara la que arriba dos amics que ens presenta de cop: En Joan Antonell, d’Estem al bar, i la Simone Lambregts, una excel·lent violinista, amb la que munten una festa celta, entre altres, al ritme de “La taverna d’Old John”. Quan la Simone marxa, podem escoltar “Percentatges”, “Ningú ens mourà d’aquí” o “Tornar a començar” i, com sembla que a l’escenari manca gent, arriben en Jordi LP, l’Eduard Estivill, la Montse Domènech i en Leslie, per fer plegat ”El tren de mitjanit”, que sembla convertir-se en un himne, quan tota la sala coreja amb ells la cançó.

Imagino que, amb aquesta energia desbordant, que la Simone ha fet pujar encara un esglaó més, el final ha d’estar proper i crec que no vaig errada quan, a modus de popurri, escoltem “Si un dia he de tornar”, “4 barres” i “És inútil continuar” per la que puja a l’escenari en Èric Vergés, veu dels Catarres i que sembla fer embogir la sala, doncs tots 3 temes, els han cantat amb tothom en peu, ballant, acompanyant-los i fins i tot, inclús saltant.

Com imaginava, aquesta pujada d’adrenalina, era el preàmbul del final i els músics marxen de l’escenari. Com era lògic, a tots els concerts, el públic reclama els bisos però avui, els crits no han pujat de to a poc a poc, sinó que des dels primers minuts ha estat un clam en tota regla.



En Pep, torna tot sol per regalar-nos “No volíem fer-nos grans”, un tema que va escriure en Carles Sabater i que, en Pep confessa, és una de les seves cançons preferides i que, interpretada en solitari amb la guitarra, aconsegueix que la sala quedi en silenci i l’escolti amb especial atenció. Encara, entre els bisos, hi ha tems per un amic més. En Pep, ha deixat pel final al gran Adrià Puntí, amb el que canta “Només ho faig per tu”, el tema més emblemàtic dels Sau. És indescriptible la sensació que sento veien plegats a dos genis musicals com en Pep i l’Adrià. Només puc dir que fa estona que tinc els sentiments a flor de pell i que no sóc capaç de descriure el que sento.








Amb tots els amics al sobre de l’escenari, és temps d’escoltar “Boig per tu”, mig en italià mig en català i finalment, com a cloenda, amb els amics ja fora de l’escenari, només amb els seus músics i les imatges d’en Carles Sabater a la pantalla, ens canta “No em diguis mai adéu”.







Després de més de 2,5 hores de concert
Estem boig per tu.
Marxem pensant que no ens pot dir mai adéu.
Ens ha quedat un somriure als llavis i energies renovades
Diem que no volem fer-nos grans
Sabem que els aniversaris assenyalats, es celebren a lo gran i només un cop
Per això, esperem que aviat, el tren de mitjanit ens porti de nou la teva música.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here