21/05/2016 Animal: Ja és lliure per escampar l’energia i la festa

0
103
Crònica 186

Si miro enrere, veig molts concerts i cròniques, de fet, aquesta és la 186 i és una mica més especial que altres. L’any passat, a través de les casualitats, aquestes que sempre m’acompanyen allà on estigui, vaig descobrir la primera edició del Festival Flexo de Cardedeu. Un meravellós festival que pretenia “dibuixar la música” doncs, mentre la música sonava, els dissenyadors dibuixaven (Llegir la crònica). Allà vaig descobrir al Mr Smizz. El seu directe em va impactar. En Gerard feia un acústic sincer, que parlava de sentiments, ple d’energia, bon rotllo i caliu. Era un dels músics i lletristes de AlQuadrat i quan uns mesos després, sense haver pogut quadrar altre directe seu, vaig assabentar-me que, deixava el grup i engegava nou projecte, no em va estranyar pas. El directe què acabava de gaudir demanava a crits un projecte independent. El si em va sobtar, va ser descobrir que no es tractava d’això sinó d’un nou projecte, Animal, fins que vaig escoltar-los i vaig veure que l’energia desbordant de les cançons demanaven dedicació completa. Evidentment, tan bon punt van anunciar la presentació a Bikini del seu primer disc, Més enllà de les paraules (Halley Records), ja vaig reservar la data.


Per xarxes ja sabem que, des de divendres, han exhaurit entrades i quan arribem la sala és plena. Fins i tot el temps s’ha agermanat amb ells i una tarda nit ja de l’estiu els  acompanya. Per fi, els llums es tanquen. Una sala a vessar els rep esperant fer l’Animal amb ells. El grup al complet és a l’escenari però els primers acords i versos que sonen, a mans d’en Goku en solitari, pel que sembla, no són de la primera cançó prevista i, tots junts, comencen de nou i sona “No hi ha ningú” que és rebuda amb aplaudiments i acomiadada amb una gran ovació.

Una curta salutació. Un petit agraïment i de seguida sona “Dos desconeguts”, que la sala en ple acompanya cantant, ballant i saltant. En directe, sembla sonar més enèrgic i alegre encara, que al disc. El grup presenta avui el disc però, tothom, té més que apreses les cançons i les gaudeix amb fruïció. Les cares de tots els components del grup reflecteixen satisfacció. Fins i tot semblen estar una mica abromats i sorpresos per les reaccions, tan positives, que les seves cançons desperten. És ara quan em fixo que una senyera, col·locada al monitor central per algú del públic, presideix l’escenari. La sintonia entre els vents s’evidencia quan un d’ells fa un petit solo i provoca a l’altre a fer cançonetes. Sincerament, m’he perdut. No sé si es tracta de les seves cançons o no però jo diria que s’han sortit del previst. S’ho estan passant bé i el bon rollo que regna dalt l’escenari, es contagia fent gaudir cada segon.

Ara és el torn de “Sabio sin razón ”, que és corejada per tots i seguidament escoltem “Detalls”, on Gerard va deixant la tornada a les nostres mans: ara canta ell, ara calla perquè cantem naltros. En Goku ens explica que hi ha família, amics, veïns… i és evident que això ho farà encara  més especial i sense més comencem a escoltar “No tindrem perdó”. Somriures de complicitat, s’intercanvien entre ells, amb el públic. Es diverteixen. Animal ha aconseguit alliberar-se i estan fent gaudir a tothom. No descansen, tenien ànsies de directe i tot seguit ja estem escoltant “Tornaré”.

Van per feina. Ara que l’Animal ja és lliure, i ha fet la seva presentació oficial, volen escampar la festa i l’alegria per tots els racons., així que només es pren uns segons per saber com estem i de seguida comença a sonar “Més enllà del món” al que segueix un tema molt especial, “Fets a mida” que, segons ens diu, va donar forma a un sofà al Youtube i que la sala, més que cantar, clama la lletra. Els moments especials no han acabat encara i escoltem “Que bello es vivir”, una cover del Kanka, a la que segueix “Todo lo que tengo”, on els vents es posen a fer voltes amb els instruments com si estiguessin jugant amb ells. Avui també tenim cançons noves i així ens avisen que la cançó que ara faran, que és en anglès, la gravaran i la penjaran al Youtube.

Toca escoltar l’avís sobre el final i tot seguit escoltem “Un cop més” i seguidament “Només amb tu”, després de la que Goku presenta la banda, per continuar amb “La teva”, un tema nascut d’una història real. Abans del final, toca fer la foto del concert amb el públic i com a cloenda ens regalen un medley, en el que podem escoltar Billie Jean (de Michael Jackson), Ain’t no sunshine gone (de Bill Withers), “Stand be my” (de Ben E. King), el Rey León y hasta el Libro de la Selva.

En un dels moments finals del concert, en Goku, reconeixi que “tenien l’esquena de punta” i, sortint de la sala i veient les cares de la gent i escoltant els comentaris, crec que molts de nosaltres hem acabat amb les sensacions a flor de pell. El que està clar és que Animal arriba amb força suficient per quedar-se i nosaltres estem molt contents de fer-los un  forat al món musical.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here