09/09/2016 Frisant amb Sopa de Cabra al Kursaal

0
106
Crònica 201
El Teatre Kursaal ha exhaurit les entrades de la seva sala gran i fa goig veure les 800 localitats emplenant-se mentre arriba l’esperat moment en què Sopa de Cabra faci la seva aparició. Tocades les 21 hores, els llums parpellegen i una coneguda veu ens crida: Bona nit malparits! La sala esclata en aplaudiments mentre el grup, donant el seu toc personal, arriben a l’escenari des de darrere de la platea.
De seguida s’acomoden i els meravellosos acords de “Lletania”, de Bona nit, malparits, comencen a sonar. Una pantalla gegant, darrere dels músics, ens presenta imatges de fum i núvols que conformen el cap d’una noia. Suaus llums blaves, com un cel d’estiu, acompanyen tot el tema i, en acabar, la primera ovació de la nit sona amb força, com un preludi del que passarà.
En Gerard es pren uns minuts, per explicar-nos que tenien un repertori “més rockanrolero” però s’han equivocat de maleta i avui haurà de ser diferent. La sala aplaudeix amb força, frisant per escoltar tot el que ens han preparat i, seguint amb la suavitat, amb què han començat el concert, sona “El llarg viatge”, de l’àlbum homònim. Els caps es mouen amb cada nota i quan arriba el sol de la guitarra, sembla que vulgui acaronar-nos una mica més encara.

En Gerard ens diu que ja no hi ha temps per tancar els mòbils, doncs, quan passin les 2 hores del concert, igual sortim i ja som república. Sols tenim uns segons per somriure i els aplaudiments es silencien quan comencem a escoltar “Cau el sol”, d’ El Llarg viatge, que tenyeix de vermell tot l’escenari. Els caps segueixen movent-se al ritme i tot el teatre canta amb ells. Seguidament, a la pantalla, apareixen les imatges d’un quartet de corda.  El quartet comença a tocar els acords de “Dolços Plans”, de Cercles, i a poc a poc, s’afegeixen la resta dels músics. L‘acústica de la sala i l’harmonia dels instruments, reals i virtuals, és perfecte i ens permet gaudir del so. A un gest d’en Gerard, els aplaudiments, amb què acompanyàvem el ritme de la cançó, se silencien i ell continua la lletra. Els últims acords del tema, els fa el quartet i els llums parpellegen al ritme de les notes que escoltem.

Entre aplaudiments, en Gerard, aconsegueix dir-nos que la següent cançó serà “Si et quedes amb mi”, de Podré tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra, i la sala sencera es converteix en una olla d’aplaudiments i crits que, quasi tapen l’inici del tema. A més a més, sembla que hem passat massa temps asseguts, gaudint de les cançons més tranquil·les i tothom s’aixeca per ballar i cantar amb ells. Els habituals crits i aplaudiments tornen a sentir-se al final, mentre ens assabentem que, en Roger, és una bruixa, explicació que introdueix “Hores bruixes”, de Bona nit, malparits, i la pantalla s’emplena d’ocells el vídeo. És evident que el grup ha connectat amb tots i cada un de nosaltres des del primer minut.

Per torna la tranquil·litat i la tendresa, en Gerard diu que han fet un sols cop en directe, i escoltem “Sempre hi haurà un bon motiu”, de Plou i fa sol, al que segueix una cançó feta pels que no hi són però hi seran sempre, la càlida “Solstici”, de Cercles, i fins i tot, ell mateix reconeix que els està sortint un concert molt tendre.

Cal un nou canvi de ritme i així arriba “El far del sud”, de Bona nit, malparits,  on Gerard ens va deixant trossets de la tornada. El final acabar amb una gran ovació i els clams de Sopa de Cabras’aixequen des de tots els punts de la sala. Els crits, només els fan callar, els acords de “Tot queda igual” al que segueix “Per no dir res”, ambdues de La Roda, amb imatges de guerra i refugiats i que, com semblava evident, dediquen a Activa Open Arms i tots aquells que ajuden, comentari que arrenca una gran ovació.

Ja no seu quasi ningú. Escoltar a Sopa de Cabra, asseguts, realment està sent un suplici per a molts de nosaltres i qualsevol nova cançó és l’excusa perfecta per aixecar-se o, directament, per no seure. Tot seguit, és el torn pel “El carrer dels torrats”, de La Roda, que aixeca als pocs que quedaven asseguts. Un petit gest d’en Gerard, i els aplaudiments segueixen el ritme. Diria que m’he perdut entre els acords que tant m’agraden perquè, quan m’adono ja estem escoltant “El boig de la ciutat”, de Bona nit, malparits. L’avís que faran una més tranquil·la, ens fa seure i serveix de presentació a “Eix de rotació”, de Cercles, i igual que al videoclip, les imatges de muntanyes, de paisatges nevats, acompanyen la cançó.

El final del tema, a més a més dels nostres aplaudiments, un trist anunci: “Això s’acaba” que, evidentment, arrenca les nostres queixes i un divertit “Com has perdut el repertori, toca la que vulguis”, d’en Gerard, introdueix “No tinguis pressa”, de Ben Endins, que fa aixecar a tothom, altre cop, per clamar la lletra i seguidament “Sota una estrella”, de Bona nit, malparits, amb la que aprofiten per fer la presentació del grup tot i que, per suposat, no els hi feia cap falta.

Abans del, suposat, final de concert, fan una picada d’ullet a la celebració dels 4.000 programes del “Versió Rac 1” i, en Gerard ens diu que, tot i que no hi és el “guitarra de reforç” (ens parla del dia en què el President Puigdemont els hi va acompanyar tocant-la guitarra), la faran igualment i si cal diumenge (el dia de la Diada) altre cop i, tot seguit,  escoltem “Camins”, de Bona nit, malparits, que és corejada per tots. En acabar, que saluden i marxen de l’escenari.

Lògicament, tothom comença a demanar més. Realment, no tenim la sensació d’estar acabant el concert. Més aviat sembla que acabem d’arribar. Sortosament, el grup no vol fer-nos esperar gaire i de seguida torna comencen a tocar “On dorm l’amor”, el primer bis, al que segueix “Cercles”, ambdues cançons de Cercles.

Els seguidors a les xarxes d’en Gerard, coneixem força del seu vessant social i solidari, per les piulades i comentaris que fa i avui, no podia ser menys. Potser, la pinzellada més clara, l’ha donat quan feia menció als refugiats i a Activa Open Arms però ara la fa molt més patent, explicant que més de 1.000 instruments han estat confiscats per la policia, a Barcelona, i dient, amb força ironia, que tots sabem el mal que poden fer. El Kursaal torna a esclatar en aplaudiments i, en Gerard, els fa callar recordant-nos que hi ha molta gent jugant-se la vida per fugir, pagant a les màfies, simplement perquè nosaltres no volem fletar avions que puguin pagar més barats i, així, comença a sonar “Podré tornar enrere”, de Bona nit, malparits,  amb la que pretenen tancar el concert. El Kursaal, reacciona ràpidament i torna a posar-se en peu, clamant més.

Amb un somriure, en Gerard i en Jose Thió, tornen a l’escenari per cantar-nos “Princep blau”, en la que Gerard, baixa de l’escenari i segueix cantant al passadís, entre cadires. De nou, dalt l’escenari, posen la cirereta amb “L’Empordà” , de Bona nit, malparits,  el tema amb què tanquen definitivament el concert.

Durant unes 2 hores, hem escoltat els acords i les lletres de la nostra vida. Els sentiments, s’han escampat i passejat entre nosaltres. Hi ha hagut complicitat entre ells i també amb nosaltres. Per allà on miro veig semblants relaxats i somrients, igual que ells quan estaven dalt l’escenari.  No solament hem gaudit naltros. Ells també s’ha mostrat molt còmodes i això ja fet brillar, una mica més, aquesta màgica nit. 

Gràcies Gerard! Gràcies Sopa! Els nostres Camins, ens tornaran a trobar i, espero que, molt aviat.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here