22/10/2016 Pares: Elèctrica psicodèlia sota el sol i els pins

0
97
Crònica 212

Avui és un dia especial. Anem, per primer cop, fins a l’Auditori Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú) on actua Pares, un dels grups que van arribar fins a les semifinals del Sona9 2015 i un dels meus preferits (Llegir més sobre la semifinal de Pares). Per ells, segur que també és un dia especial, doncs presenten el seu primer disc De sota els pins (Temps Record) una joia feta amb cura i sostenibilitat doncs ha estat gravat amb energia solar i de ben segur veu l’energia dels dies amb sol amb els que hauran hagut que gravar.


A l’escenari esperen els instruments i un mussol en arbre simulat. Un nen i una dona, suposo que serà la seva mare, apareixen a l’escenari per presentar al grup i marxen de seguida. Els llums s’apaguen i en David Espinola entra, amb la guitarra en una mà i un fanal encès a l’altre que augmenta, una mica més, la sensació d’intimitat. Una melodia, imagino que d’una intro doncs no la reconec i és força curta. Comença a sonar i donant inici, suaument, al concert. De cop, la suau música canvia al so de l’elèctrica i ens confirma que això comença amb ganes.

En David ens fa una petita salutació i “Cactus de paper”, comença a sonar. El fum, no ha deixat d’envair l’escenari, d’ençà que hem arribat a la sala i la barreja amb els músics, el mussol i el seu arbre, dóna un aspecte relaxat i màgic a l’actuació o potser són les ganes que tenia de retrobar-me amb el grup i escoltar-los de nou en directe. Tot seguit, sóna “Sense fer fum”. Els llums blaus i la suau veu d’en David, aconsegueixen donar calidesa al moment. De sobte, em fixo que en Lluís Vidal, bateria del grup, està tocant amb les baquetes al revés i, tot i que no és el primer cop que veig tocar la bateria d’una forma especial, no puc evitar somriure.

L’escenari es tenyeix de vermells per escoltar “Tot és fàcil” i es vesteix de violetes i suaus blaus per acollir “Itinerari sud”, a la que segueix “Tant…”, una cançó que em resulta tan tendra com amarga a l’hora i a la que la bateria s’encarrega de posar ritme quan s’uneix als repetitius sons del baix. De cop, els llums s’abaixen  encara més i la suavitat dels acords de “L’iceberg”, uns dels temes que més en van agradar a les actuacions del Sona 9 2015, comença a sonar. Cada acord dóna un xic més de llum que van canviant, primer plena de vermells, que després es tornen blaus i violetes, quan la música pren més ritme.

Seguidament, escoltem “Illa malDiva”. El seu suau final deixa pas a “Mentre escriguis contes” que, aconsegueix despistar a més d’un amb la mini aturada, abans del final. Tot seguit és el moment de recordar les actuacions del Sona 9 2015. En primer lloc comença a sonar “Societat”, arran de “Society”, un tema versionat per l’Eddie Vedder de la banda sonora de la pel·lícula “Into the Wild”, de Sean Penn,  i tot seguit “Arribar fins aquí”, la cançó que van fer musicant el poema de Silvie Rothkovic.

En David fa una petita aturada per dir-nos que el concert està arribant al final, fer els agraïments. Tot seguit, ens canten “Paraules mortes”, on la bateria torna a ser la màxima protagonista fins que comença a emmudir a poc a poc, per donar pas a “De sota els pins”, el tema homònim del disc i el concert conclou amb “Passen els núvols”, amb tots els membres del grup cantant.
El concert s’ha acabat sense cap bis doncs ara hi ha una petita aturada que donarà pas al concert de Copa Lotus. Nosaltres decidim marxar, ja que he vingut conduint amb pluja. Encara ens queda una bona estona fins a arribar a casa i no m’agrada conduir de nit però el viatge ha valgut la pena. De fet, ja en tinc ganes de tornar a trobar-los en un altre directe. 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here