01/10/2016 Petits Camaleons! Grans moments!

0
64

Crònica 204

Per segon any consecutiu enfilem cap als Petits Camaleons amb moltes ganes. L’any passat, només vàrem poder estar el diumenge però ara ja sabem la cura amb què es prepara el festival i es seleccionen als músics. Aquesta vegada, tot estava preparat per anar dissabte i diumenge i… un refredat, va capgirar l’agenda. El despertador, sonava i sonava però la febre em va deixar fora de combat i patint per com em trobaria diumenge. Per sort, quan diumenge vaig escoltar el despertador, ni em vaig plantejar com em trobava i de fet, haig de confessar que de camí a Sant Cugat, no les tenia totes amb mi. Quan arribem i sense gaires problemes aparquem, sé que la cosa anirà bé i respiro més tranquil·la.


Hem vingut acompanyats per la meva filla i ens ha tocat horaris vermells, així que decidim començar per la Carpa Catalunya, on ja estan The penguins Band escampant el seu Reggae per Xics, que no els havíem vist mai en acció i això d’escoltar “Els Cavallers”, “L’Elefant”, “El Gripau Blau”, que per cert apareix a l’escenari, o qualsevol de les altres cançons de la nostra infantesa, a ritme de ska, he de reconèixer que “mola” i “mola” molt. La següent parada és en la Carpa Raluy on Miquel del Roig, té a nens i pares bocabadats i, sense aturar-nos gaire, marxem cap a l’Aula Magna on actua en Nico Roig, que es fica a la butxaca als petits que l’escolten.

El matí, ja s’ha convertit en migdia. Ràpidament, anem al Patí de La Caixa, on ha d’actuar Hora de Joglar, un grup que segueixo fa temps i que m’agraden força però que no havia escoltat en directe. Tenia clar que havia de veure’ls i no m’he equivocat. Desprenen una energia difícil de descriure i el bon rotllo amb què actuen, traspassa a qui els veu, a més a més de sonar molt bé. D’allà, tornem de nou a la Carpa Catalunya per gaudir d’Animal que, com sempre sonen genial i fan cantar a grans i xics. És hora d’anar a dinar i de camí a la sortida, passem per la Carpa Raluy, on està Muchachito y Los Sobrinos, que justament divendres han publicat disc i, per descomptat, pel Patí de la Caixa, on estan tocant Showarma i Els Falafels.


 





Per començar la tarda, que serà molt més tranquil·la, ens aturem un moment a la roda de premsa dels Info k amb Macaco i sense perdre gaire temps, marxem cap a l’Auditori on actua Ramón Mirabet que meravella a grans i petits. Ja sabia que la veu d’en Ramón és espectacular, trencada i està plena de matisos però el que avui he comprovat és el tarannà trapella, que ens ha descobert, acabant el concert amb tots els camaleons amb ell a dalt l’escenari. La major part de la seva actuació, hem estat en peu, ballant i cantant amb ell. Sortint de la sala, tot són somriures.








Tot seguit, és hora d’ Oques Grasses, que actuen a la Carpa Catalunya i que, com era previsible, engresquen a pares i nens amb la seva energia i els seus ritmes. Com no podia ser d’altre forma. Escoltem cançons com “Cul” o “Els passos importants”, sols que aquesta vegada en versió camaleons, és a dir, sense treure’s la samarreta.








El dia s’acaba i la cloenda del festival va a càrrec d’en Macaco. Descriure el que hem viscut a l’Auditori, durant la seva actuació, és quasi impossible. L’energia i el carisma de Macaco es passeja per tots els racons de la sala. De fet, tot i que no ho faig mai, no vaig poder estar-me de gravar un vídeo d’uns minuts, que reflecteix el seu tarannà i el que vàrem poder viure a Camaleons.




Quan sortim de la sala, enfilem a fer un mos abans de tornar a casa. El cap em balla amb 1.001 idees per explicar-vos el que hem viscut i, aquesta vegada no he anotat ni una cançó, doncs el Festival està fet per gaudir-lo. La 5à edició ja s’ha acabat però estic segura que aviat començaran a preparar la 6à edició. Marxo, novament amb deures i és que Hora de Joglar, són una grata sorpresa i m’agradaria veure’ls en directe molt aviat.

Fins aviat Camaleons! Sols espero poder gaudir del proper festival sencer.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here