Crida 87 de Vull Escriure: 3.Cor

0
105
Aquests són els requisits de la crida 87, la tercera de la temporada:
Paraula obligatòria = «Cor»  (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Escriu un text en el qual aparegui un fantasma
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió)
I el meu text “Sempre hi ets i sempre hi seràs”:
Novembre havia arribat. Per més que ho intentava, cada any passava el mateix. Recordava l’angoixa dels malsons que havia tingut durant mesos i mesos. Recordava quan es despertava tremolosa i els esforços que havia de fer per calmar-se i tornar a dormir. No li havia explicat a ningú i cada cop ho passava tota sola però, si ho pensava bé, a qui li anava a explicar? Qui anava a creure que sabia que alguna cosa no anava bé i que tants malsons anunciaven alguna cosa dolenta? Sols era una nena encara.
 

Recordava aquell dissabte, com si fos ahir. Havia arribat l’hora i ell no apareixia. Només havien passat 15 minuts de l’hora habitual i ja sabia que allò no pintava bé. Quan va sonar el timbre, el cor se li va aturar i la respiració se li va tallar. Sabia el que anava a passar i el que havia passat. En obrir la porta, els seus pitjors pressentiments es van fer reals. Primer van dir que havia estat un petit accident i van intentar treure-li ferro però, tot i no ser amb ella amb la que parlaven, sabia que ell ja no hi era o millor dit, seguia aquí però d’altre forma.

Havien passat ja 37 anys des del dia que el seu pare va marxar. Ella només tenia 11 anys quan s’havia convertit en una dona. Era el suport de la seva mare i de la casa. Recordava cada instant com si hagués passat ahir mateix i a més a més podia sentir-lo, especialment al Novembre. Fantasmes? No! Ella no creia en fantasmes però sabia que estava a prop i no solament en el seu cor i en el seu pensament.
 
Cada Novembre, a l’anular esquerra, apareixia una marca amb la mateixa forma que l’anell que el seu pare portava. Es podia pensar que era una cremada o una al·lèrgia del seu propi anell però havia provat a no portar-lo dit i la marca apareixia, puntualment, en el mateix lloc i aquest any res. Ho havia desitjat moltes vegades però, sincerament, estava una mica decebuda.
Quan es va llevar aquest dissabte, el coll li cremava i va anar directament al bany. En la part baixa del coll, a prop del pit, justament a la part esquerra, tenia uns senyals vermells i si paraves atenció, formaven una mà. Va somriure mentre pensava: no s’ha oblidat de mi.

Comentaris Rebuts


DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here