Crida 88 de Vull Escriure: 4. Moli

0
99
Aquests són els requisits de la crida 88, la quarta de la temporada:
Paraula obligatòria = «Molí»  (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = El text ha d’acabar amb la frase: «tanta és l’enemistat que em té»
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió)
I el meu text “Adreça innexacta“:

Vàrem decidir anar a Galícia, pensant que el millor, era fer una ruta per la zona nord. Passaríem per Guipúscoa, Santander i arribarríem fins a Pontevedra, per saludar a la seva família. Tot plegat unes 3 setmanes, fent el recorregut senseallotjament predeterminat. On ens trobéssim, cercaríem on dormir i faríem rutes per la zona des d’allà.

La primera parada va estar Ondarribia. Ens vàrem enamorar d’una casa particular que llogaven habitacions. Una família meravellosa ens feia l’esmorzar i ens explicaven on podíem trobar llocs amb encant, d’aquells que no es troben fàcilment a les guies. El millor lloc va estar un petit restaurant on una nit, ens vàrem amagar de la pluja. Vàrem sopar en un menjador ple d’espelmes, perquè s’havia anat el llum. Era una casa antiga, d’aquelles que es veuen en algunes pel·lícules, amb mobles foscos i negres però plena d’encant.

La segona parada va ser Ribadesella. Mentre les canoes feien el descens, nosaltres arribàvem al poble. El nostre allotjament va ser un hotel preciós, amb una habitació que tenia una gran finestra al sostre, justament a sobre del llit, per on podíem veure els estels i la lluna durant tota la nit. El petit hotel, tan acollidor i la vila tan plena d’encant, ens va atrapar.

La darrera parada va estar Pontevedra. Ell lloc que més ens va agradar, ens ho van recomanar els seus amics i va estar els Molins de Redondela. Era un antic molí d’aigua reconvertit en tasca, en mig dels arbres, amb les pedres de molins convertides en taules i tamborets de fusta. Vàrem tornar algunes tardes més. Vàrem trigar quasi 3 hores a trobar un lloc on havíem d’arribar en uns 30 minuts. Les instruccions ens les va donar la seva ex-núvia. Encara avui, ella creu que li vaig robar el noi així que, de seguida, vaig pensar que ens havia donat l’adreça equivocada expressament. Tanta és l’enemistat que em té.

Comentaris Rebuts

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here